diumenge, 16 de setembre de 2018

BRISA, UN RESTAURANT AL PEU DEL CASTELL DE TAMARIT

Establiment: Restaurante Brisa
43008 Tarragona
Platja de Tamarit, Ctra. 340 A, km. 1.172
Tfn 977 65 13 64
Preu orientatiu: 35 €

Brisa, Restaurante playa
3,5 - Bona cuina, entorn fantàstic.

Cuina mediterrània, arròs, peixos i tapes. Fantàstica terrassa al peu del Castell de Tamarit. Molt bona atenció, preus correctes. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Privat
Espai:
Gran (50 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Natural
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Trona bebé
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francès
Alemany
Holandès

Els restaurants dels hotels acostumen a ser visitats pel públic que no s'hi allotja però, us heu plantejat mai anar al restaurant d'un càmping? Doncs aquí s'ubica el Brisa, en el Tamarit Beach Resort, un càmping de luxe amb parcel·les per caravanes i tendes, bungalows amb tot l'equipament per entrar a fer vacances, i serveis com piscina, zona wellness, perruqueria, supermercat, programes d'animació i esports per a totes les edats, espectacles nocturns i com no podia faltar, diverses opcions de restauració.
Dins d'aquestes opcions tenim el Brisa Restaurant i el Brisa Snack, aquest últim amb una carta més reduïda, plats senzills i sense cambrers. El restaurant té una carta més completa, tant en plats com elaboracions i vins, parament de taula i personal per atendre. Aquest canvi de la zona "snack" ha estat abans de l'estiu d'enguany perquè nosaltres ja hi havíem anat i la diferència entre un i l'altre era el parament de taula i quatre plats; ara sí que hi ha un canvi notable entre les dues zones, també al preu, és clar. 
La terrassa ocupa gaire bé tot l'espai, també hi ha un menjador cobert i a la nit es pot gaudir un sopar al terrat, sota els estels. La ubicació al peu del Castell de Tamarit fan un entorn perfecte per un sopar romàntic o un dinar tranquil.
La carta és mediterrània, plats d'arròs i peix principalment, també hi ha plats per a carnívors, menú infantil i suggeriments del dia. Els arrossos estan molt bé preparats, en fan de 10 diferents i nosaltres, que ja n'hem tastat uns quants, us diré que és difícil quedar-se amb un.
Al seure a taula sempre et posen un aperitiu per obrir boca. Pot ser un salmorejo i una brandada de bacallà; o un gaspatxo de maduixa i musclos enromescats, per exemple.

Com entrants nosaltres sempre demanem els xipirons amb ceba caramel·litzada i maionesa cítrica. La combinació de tots tres elements és fantàstica.
A la darrera visita van oferir-nos, fora de carta, parpatana de tonyina Balfegó i escopinyes a la planxa. Per suposat vam agafar aquestes opcions front als musclos o d'altres plats. Les escopinyes estaven boníssimes, un bon producte de fàcil elaboració però es que la parpatana estava de mort, amb una mena de samfaina i bolets, tan bona que vam deixar la safata neta.


L'arròs s'ha de demanar per a dos com a mínim però sense restriccions a la taula així que si aneu en un grup, es pot fer un arròs per cada dos o tres, per exemple. En aquest dinar vam fer un arròs de mar i muntanya, amb secret ibèric i gamba vermella per la meitat de la taula, i una fideuada amb sípia i cloïsses per l'altra. Gaire bé no vam poder acabar amb tot perquè les quantitats són generoses.


Per postres un parell de gelats de mango i un altra de xocolata per la petita, que tenia un plat de macarrons, nuguets i aquestes coses que mengen els petitons que encara no mengen de tot.
Ens van acompanyar un parell d'ampolles de Bàrbara Forés Blanc (2017), un D.O. Terra Alta que ja coneixem i ens agrada. Una mica d'aigua i cerveses i el compte per a quatre persones i la nena va ser uns 40 per cap. Altres vegades va resultar per 25, tot depenent els entrants que agafis.

Altres arrossos que vam menjar al peu del castell han estat l'arròs de popet i romesco i l'arròs de costa amb alls tendres i sardina. Tots dos molt del nostre gust, el primer amb un punt picant, molt suau i el de sardina va fer les delícies del Santi.

Sembla estrany dir que vas a un càmping a dinar o sopar però el recomano sense dubtes, més encara a finals d'estiu, quan el turisme baixa una mica i la platja està més buida.
Al peu del Castell de Tamarit hi ha places per a persones amb mobilitat reduïda i s'accedeix al restaurant des de la platja però també es pot aparcar al resort i hi ha unes hores de cortesia per fer ús del restaurant.
Ara només ens queda fer una copa en La Mar de copes, a la mateixa platja, uns metres més enllà.

diumenge, 9 de setembre de 2018

HAMBURGUESERÍA Nº 1, LES Nº 1, NO NOMÉS PEL NÚMERO DEL CARRER

Miscel·lània: BAR d'hamburgueses
Establiment: N1, Hamburguesería
08184 Palau-Solità i Plegamans
Carrer de la Pedra Llarga, 1 
Tfn 661 83 13 52
Preu orientatiu: 9 €
4,5 - Carn, originalitat, preu, atenció.




La Hamburguesería Nº 1 està a Palau-Solità i Plegamans. Pot ser és un lloc que no queda de "camí a..." però es que la carn que té allà el Joan es tan suculenta que ja faràs per desviar-te.
El local és petit, amb la barra i focs a l'esquerra i una terrassa molt còmoda just davant del seu proveïdor de carn, la Carnisseria i Xarcuteria Monstserrat.
La proximitat del proveïdor garanteix que la carn sigui del dia, allà no hi ha congelats, ni d'un dia per l'altre. Si a cuina falta matèria primera, només va a per ella i si en sobra (rares vegades) se l'emporta a casa per consum propi.
Hi elabora hamburgueses amb carn de vedella de Girona, o de Black Angus. Totes les hamburgueses porten de base tomàquet i enciam (no de bossa) i després combinacions amb parmesà, ceba, bacó, xampinyons, rocafort, pebrot, fruits secs... Els preus son assequibles per a tothom.
En fa una amb guacamole que esta impressionant. El que fa és posar-hi el guacamole dins de la carn, queda molt sucosa, saborosa, deliciosa. Em va agradar molt aquest punt d'originalitat d'incorporar el guacamole dins. Millor que la tastis.
La ceba és fregideta, tova, feta a foc lent. Per la meva part penso que és d'agrair, estic una mica saturada de tanta de ceba envinagrada i falsament caramel·litzada. També hi ha braves (molt bones), aperetivillos diversos, com les prunes farcides de formatge de cabra que vam gaudir. De vegades fa "callos", cua de bou, i per suposat també "chuletón de vaca".

Aquí teniu una foto de l'hamburguesa de parmesà amb ceba. Boníssima.
Els postres no són el més important en aquest lloc encara que pots trobar un flam o pastís. L'important d'aquest establiment és la qualitat de la carn, pel seu sabor i preu, sense oblidar l'atenció del Joan en tot moment. El nom de l'hamburgueseria es deu a que està al número 1 del carrer però podria ser perfectament per classificació. Unes hamburgueses de primera!!!

diumenge, 2 de setembre de 2018

LOVE FISH DEANES, UN BUEN FISH&CHIPS EN BELFAST

Establecimiento: Deanes Love Fish
BT1 6PF Belfast
28-40 Howard Street
Tfn 028 9033 1134
Precio orientativo:  £20

Love Fish
3,0 - Local, atención y buen fish&chips






Cocina británica, platos tradiconales y actuales con pescados y mariscos. Ubicado dentro del espacio gastronómico del chef Michael Deane. Muy buena atención, precios acordes con la zona, bebidas disparadas. Un 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Accesible
Aparcamiento:
Calle, de pago
Espacio:
Grande (100p)
Distribución:
Amplia
Iluminación:
Bona
Mobiliario:
Sillas
Trona bebè
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
Extras:
Crema de manos
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Corta, cartulina

Vinos y cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:
Cócteles
IDIOMAS
Inglés





Belfast es una ciudad que está cambiando. Desde que finalizó el proceso de paz en Irlanda del Norte el turismo ha cobrado importancia. Una de las atracciones importantes, si no la más, es el Museo del Titanic, erigido en los diques donde se construyeron los gemelos Britannic y Titanic. El Jardín Botánico, con la estatua de Kelvin (sí, ese del cero absoluto y los -273,15 grados Celsius), el Museu Ulster, la Queen's University, el Castillo de Belfast, el Parlamento... son ubicaciones que un turista no puede perderse.
Por supuesto los murales también son de visita obligada, los del barrio Shankill (unionista), Falls Road (republicanos), y puntos donde recordar a los muertos en ambos lados con placas con nombres, banderas, flores y alambradas. Aún quedan alambradas en la parte superior de vallas, quedan patios enrejados, están puertas de una zona a otra de la ciudad a lo largo del muro...

Nuestra venganza será la risa de nuestros hijos
En la zona central está el ajuntamiento (City Hall) que se puede visitar gratis, el Ulter Hall, el Grand Opera House, el Victoria Square y la zona de pubs y restaurantes.
Además de pubs típicos para turistas (Kelly's Cellar, Duke of York, Maddens Bar...) la oferta de restaurantes es amplia, la ciudad cuenta incluso con dos restaurantes con estrella Michelín. Uno de ellos, el Eipic, que junto con el Meat Locker y el Love Fish, forman un local gastronómico con espacios diferenciados. Nosotros fuimos al Love Fish por eso de probar un fish&chips diferente.

Al entrar se ve la puerta de cristal del Eipic a la izquerda, una gran sala delante y otro salón más pequeño a la derecha con mesas más íntimas, y allí es donde nos dirigieron tras preguntar por nuestra reserva.
La decoración blanca, con algún toque azul, muy luminoso, te da una sensación de mar, de playa, de verano. Pienso que para una ciudad un tanto gris (climatológicamente hablando) es una decoración muy adecuada que alegra al comensal nada más entrar. En el salón central había mesas más grandes, muchas personas de estilo ejecutivo comiendo, normal al ser un día de diario. La sala más pequeña estaba ocupada por un matrimonio mayor, una familia y un grupo de amigos. No acomodamos y pedimos una botella de Pinot Grigio delle Venezie, D.O. Veneto. Un vino blanco muy ácido y que necesitaba airearse un buen rato para mejorar en sensaciones.
Para Santi un fritto misto, acompañado de patatas fritas, chili y allioli. Un variado de rape, bacalao, eglefino y gambas, todo rebozado en diferentes formas y frito. Le gustó bastante.
Para mi uno de los platos del día, haddock goujons & fries, al que añadí un bol de ensalada para compartir con Santi. Muy bueno. Así da gusto comer fish&chips.

El total fue de 46 libras, de las que casi 20 eran del vino con lo que la comida no está a un precio tan disparado.
Como las croquetas, la tortilla de patata o la ensaladilla rusa, hay muchos fish&chips y si no comes uno de calidad acabas pensado que es un plato sobrevalorado y que no merece la pena meterte esa fritanga al cuerpo. Aquí tenemos un clásico de Belfast recomendado para turistas, el John Long's.
Un local del que sales con el olor de manteca caliente incrustado en la pituitaria, con los pies pegajosos tras la aventura de ir al baño (un único baño para trabajadores y clientes) atravesando la cocina y después de haber pagado unas 20 libras, con un par de vasos de Coca-Cola de grifo (o de una botella de 2 litros) y un plato con más rebozado que pescado.
En mi próxima visita a tierras anglosajonas creo que ya voy a pasar del fish&chips y me voy a dedicar en cuerpo y alma (osea, en panza y goce) a los huevos benedict.

diumenge, 26 d’agost de 2018

EL PEBRE, PETIT RESTAURANT, GRAN CUINA

Establiment: El Pebre, restaurant
17483 Bàscara
Carrer Major, 3
Tfn 972 56 01 32
Preu orientatiu: 25 €
Menú diari: 18 € més begudes
Menú cap de setmana: 25 €

Restaurant El Pebre
4,0 - Cuina de mercat de qualitat, preu económic.

Cuina de mercat, tradicional, productes de proximitat. Local acollidor, petit, atenció molt correcta, propera i preus molt ajustats. Un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Carrer
Espai:
Mitjà (40 p)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Tènue
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Informal
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
De viva veu
Vins i caves:
De la Terra
Altres:
IDIOMES
Català
Castellà



Bàscara és un poble amb uns 1000 habitants situat al nord de Girona, al costat del riu Fluvià, no cal desviar-se gaire de l'autopista (de peatge) per arribar-hi. Al carrer Major està ubicat El Pebre (abans El Pessebre), que va canviar el nom fa poc per no crear confusions amb l'associació El Pessebre de Bàscara.
El local té un parell de graons per  entrar (i el lavabo al primer pis), és de forma rectangular, amb sostre de volta i decoració molt sòbria. Sobre la barra que hi al costat dret hi havia una caixa plena de camagrocs i una plata enorme repleta de tomàquets grossos i roses. La cuina està al fons de la sala.
Vam anar amb uns amics que ja són clients d'allà i sabíem que dinaríem molt bé. En seure a la taula va arribar el Sisco a recitar-nos el menú, cinc plats de primer i uns altres tants més o menys de segon per escollir. Com que era un dia de cada dia, el menú son 18 €, sense beguda i també sense cap suplement en cap plat. Els caps de setmana el preu és de 25 €.
Primers.
Amanida de tomàquet rosa de Girona amb formatge fresc i alfàbrega. Amb el tomàquet a temperatura ambient el sabor és d'aquells que et porten al poble, quan eres petita...
Tots els altres tres es van llençar cap al remenat d'ous amb camagrocs. Jo el vaig tastar i de debò que estava de llepar-se els dits.
Segons.
Un arròs de galeres  molt bo. Un tàrtar de tonyina diferent i molt gustós. Un ànec amb prunes, fet al forn, deliciós. I com que no m'acabava de decidir entre l'ànec o els canelons, doncs vam demanar un plat per compartir entre els quatre. Espectaculars.



Per postres vam sucumbir davant del brownie amb melmelada de taronja, el pastís tatin amb crema de llet i un iogurt de llet de cabra amb fruits vermells.

No vam voler cafè així que el compte, amb una ampolla d'aigua i una altre de vi, més el plat extra de canelons, va ser de 25 € per cap. Difícil un preu més ajustat.
Per acompanyar el dinar vam fer el Cigonyes Negre 2017, D.O. Empordà, un vi sedós que ens agrada força i té molt bona relació qualitat-preu.
Un restaurant amb una cuina propera on fan suquets i calderetes per encàrrec. Cal destacar el pa que serveixen, tan bo i fàcil de sucar que t'acabaràs la cistella sense adonar-te. Una atenció molt acurada per part del Sisco, productes de proximitat ben cuinats, parament de taules amb estovalles, copes Riedel... i preus genials, fan que Bàscara sigui parada obligada a l'Alt Empordà.

diumenge, 19 d’agost de 2018

LA PEPA JALEO, BONES TAPES, CUINA JOVE A VILANOVA

Establiment: La Pepa Jaleo
08800 Vilanova i la Geltrú
Passeig del Carme, 12
Tfn 93 810 09 94
Preu orientatiu: 20 €

La Pepa Jaleo
3,5 - Bones tapes, personal eficient.

Cuina mediterrània a base de tapes i platets. Ampla terrassa, molt bona atenció i ben organitzats, preus d'acords amb la zona. Un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (24 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Trona bebé
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Cartolina rodona
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà


A finals de juliol vaig estar uns dies a Vilanova i la Geltrú així que vaig tenir ocasió de visitar la ciutat i fer un mos en diversos llocs.

Ens van agradar molt les braves del nou lloc La Malaxica, cruixents per fora, toves per dins, picants... unes molt bones braves. No vam quedar-nos a tastar més plats perquè feia molta calor i a la terrassa, a la Rambla de la Pau, no corria gaire aire.
Vam caminar fins al Passeig Marítim i vam acabar a la terrassa de La Pepa Jaleo. Una terrassa blanca i amb colors vius que té el doble de capacitat, o fins i tot el triple, de la que té dins del local. El local és rectangular, les taules altes a una banda i la barra i la cuina (dividida en zones) a l'altra.
La carta es basa en tapes i productes mediterranis, algun plat vegetarià i fins i tot arrossos, tot presentat d'una forma desenfadada, a una carta rodona de colors i agrupats per tipus. També tenen plats fora de carta amb un tros de paper amb una pinça de la roba amb la capçalera: "Mira l'estenedor, sempre hi tenim roba estesa!!!!" Aquest estil també s'estén al personal, una atenció informal i eficient. L'organització i el bon fer de tot l'equip fa que el plats arribin a taula a bon ritme.

A la nostra primera visita vam menjar una ensaladilla rusa boníssima. Ja ens la va recomanar el cambrer en veure que dubtàvem i sense confiar completament la vam demanar. Molt bona, de les de repetir.

Cloïsses a la planxa, bon producte, no necessita gaire manipulació, amb un bon oli i una picada ja n'hi ha prou. Molt bones.
Uns seitons de corral, o sigui, pit de pollastre amanit com els seitons en vinagre i unes olives farcides. Gaire bé tan bons com els originals.
Per acabar un bacallà allioli, amb una base de patates que també ens va agradar molt. Un bon tros i fet al nostre gust. La foto no li fa justícia.
No vam demanar postres i el compte amb una copa de vi, cervesa i pa va ser d'un total de 38 € per a dues persones, que per un soparet al passeig de Vilanova i a la fresca està molt bé.
Vam repetir visita al cap d'uns dies la nostra tria aquesta vegada va ser tomàquets celestials, amb anxova, formatge fresc i olives negres. Molt bons. Steak tàrtar, bé, però picat, no tallat a ma, ens van dir que amb la demanda que tenien d'aquest plat no el podien tallar a ma. I pop a la brasa amb unes patates i pebre vermell. Molt bo. El compte no va variar gaire de la vegada anterior, menys plats però d'altres preus.


Un passeig marítim ple de restaurants i bars en el que La Pepa Jaleo destaca pel color i un estil i cuina joves. No oblideu reservar, a les nits sempre s'omple!