diumenge, 15 de juliol de 2018

BOCOIS, MILLOR ANAR ELS DIJOUS

Establiment: Bocois
43004 Tarragona
Rambla Nova, 24
Tfn 628 58 24 58
Preu orientatiu: 18 €

Bocois
2,5 - Dijous pinxo amb la beguda.

Cuina mediterrània, pinxos i tapes. Dijous pinxo amb la cervesa o el vi. Atenció lenta, plats de la carta que s'han acabat... Un 2,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accesible
Aparcament:
Zona blava
Proper
Espai:
Gran (80 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Escasa
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Millorable
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà





El Bocois està la Rambla Nova de Tarragona, una ubicació privilegiada i, des de fa poc, amb una terrassa molt ampla (No entenc per què fins ara no es permetia instal·lar terrasses a la zona central de la Rambla i atapeïen les voreres laterals, molt més estretes)
El local va ser remodelat i ara la cuina és més gran, situada al fons de la U que forma l'espai, amb una barra molt llarga i plena de pinxos i unes quantes taules a una banda, i moltes més taules a l'altra.
La carta inclou tapes mediterrànies, fustes d'embotits i formatges, llesques diverses i diversos plats de carn i peix. Clar, això és el que està a la carta perquè de les dues darreres visites per sopar que he fet, una en dijous i una altre en divendres, et trobes amb que o no queda d'aquest plat o si has demanat dos o tres, només queda un. És comprensible fins a cert punt que s'hagi acabat un plat però, en divendres? A més a més, per a mi és emprenyador que després d'estar mirant la carta i que portin els entrants que has demanat, arribi el personal de sala i et digui que el plat principal que estàs esperant s'ha acabat, que has de demanar un altre. Hi hauria d'haver una comunicació entre cuina i sala i que s'avisi abans al comensal.
A la primera visita per sopar després de la reforma vam demanar rollito vietnamita, que no quedava; costelles glaseades, tampoc; i magret d'ànec, que encara que tampoc quedava, van afegir al compte. Finalment vam tastar les braves, molt d'estil mediterrani (maionesa acolorida amb picant). Croquetes de pernil, molt intenses. Al compte van afegir el preu d'una croqueta perquè el plat porta 5 i nosaltres erem 6.


Un tataki de tonyina amb maionesa de wasabi, correcte. Un pop a la brasa bastant bo sobre un puré de patates.

Unes
gambes arrebossades amb tinta de calamar que també ens van agradar molt i unes navalles a la planxa que tenien sorra, al menys les que jo vaig agafar (tinc mala sort).

Per postres un
músic, pastís de figues i una tarta tatín que estava congelada.
El compte, una vegada revisat i corregit, va sortir a uns 17 € per persona, encara que no vam sortir gaire #soexcited.
Al cap d'uns mesos vaig repetir per si de cas, i la situació es va repetir. Primer vaig haver de reservar in situ, no contesten mai al tfn. Arribem i no tenien la taula preparada. Van trigar tant en servir-nos que ens van posar un platet de braves de cortesia, per entretenir-nos.
Les persones que van demanar cervesa i similar van tenir la beguda de seguida i van prendre nota dels entrants. Les que volíem vi esperàvem i esperàvem fins que quan estava prenent nota dels principals, ja amb la meitat dels entrants servits a taula, vaig demanar a la cambrera que portés el vi i em diu "però he de parar de tomar nota i ara estic prenent nota dels plats". I li vaig dir "Sí, has de parar, portar el vi i després seguir prenent nota".
Amb vi tot es veu millor però que vinguin i et diguin que dels plats de musclos amb api només quedava un (per una taula de 12) és una mica trist. Tampoc quedava amanida caprese. Vam haver de modificar entrants sobre la marxa.
Les fotos són bastant dolentes (o no hi són), la llum del local és molt pobre. Amanida d'envinagrats, calamars a l'andalusa, braves, taula de formatges i taula d'embotits.



Acabant els entrants torna la cambrera: d'una taula de 12 persones, 7 van haver de canviar els principals. Dels plats que quedaven tenien onglet de bou amb verdures i salsa de cacauet. Això del bou no m'ho crec... Hamburguesa de calamar, bastant trista, es veu que el cacauet agrada molt a cuina, a taula no ens va agradar gaire, tenia un gust estrany. Porc senglar guisat, que estava tendre pel que es va comentar a taula.


Vaig anar a fer el cafè a la terrassa i ni vaig fer foto del compte, però el sopar aquest va ser el passat 28 de juny i vam pagar uns 18,50 € per cap.

Els dijous posen un pinxo amb la beguda, la terrassa de Rambla Nova no està malament per fer una cervesa o similar però demanar plats és carregar-se de paciència i estar disposat a acceptar canvis i en general la qualitat dels plats, segons el meu parer, tampoc convida a fer aquest sobreesforç.

diumenge, 8 de juliol de 2018

ABAC, JORDI CRUZ I LES SEVES TÈCNIQUES

Establiment: Abac Restaurant & Hotel
08022 Barcelona
Avinguda del Tibidabo, 1
Tfn 933 196 600
Preu orientatiu: >100 €
Menú tradició: 155 € (maridatge 85 €)
Menú vanguardia: 185 € (maridatge 105 €)

ABaC Restaurant
5,0 - Un regal pels sentits.

Cuina d'autor, cuina d'avantguarda i tècnica. Celler amb més d'un miler de referències. Tres estrelles Michelin. Atenció impecable. Per a la Pepa Pink és un 5.

LOCAL
Accés:
Accesible
Ascensor
Aparcament:
Privat
Espai:
Mitjà (56 p) Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Natural
Mobiliari:
Cadires de braços
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Menú degustació
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francès
Alemany
Italià, Rus, Xinès

Un modern edifici envoltat d'un enorme jardí alberga l'hotel de luxe i el restaurant de tres estrelles Michelin (des de 2017) dirigit pel xef Jordi Cruz, un professional que va veure reconeguda la seva aportació al món de la gastronomia des de molt jove i que domina les tècniques més actuals sense oblidar les bases tradicionals.
El restaurant disposa de dues sales, una més ampla i una altre més petita, amb capacitat per unes 16 persones, anomenada "la biblioteca" amb una xemeneia al fons i envoltada de llibres. Ambdós salons amb uns vidres que permeten contemplar el jardí durant l'àpat, decorats en tons grisos i cremes, fusta de roure i llums zenitals li donen una calidesa molt agradable. Les taules són amples, ovalades, vestides de blanc, i les butaques tenen un entapissat daurat que li dona com un punt de luxe a l'espai. Sobre la taula, una planta de carbassa de metall és l'únic guarniment.
Vam arribar puntuals i ara ho lamento perquè només vam poder gaudir de mig vermut al jardí. Al cap de 6 minuts ja van venir a buscar-nos per començar el dinar. Va ser el menú ABaC la nostra tradició amb maridatge de vins

Quan arribes et presenten al cambrer que t'atendrà durant tot l'àpat i et fan una visita per la cuina (on ens van fer la foto de postureu) i prendre els primers aperitius. M'imaginava la cuina més gran però amb l'organització que tenen tot rutlla sense errades. Ens van explicar on és la zona freda, els forns, zona de peix, carn, elaboració de postres... I a la barra que queda oberta sota un enorme vidre  que separa la zona freda de la cuina ens van posar el Cactus de llima, tequila i fulles verdes, que si no vigiles et punxes a l'agafar-ho, molt fresc, perfecte per obrir gana i començar. Cruixent de pa amb sofregit de tomàquet especiat i alfàbrega, molt bó, i Salmó gallec i rovell curat, ous de truita, mantega de soja i textures de nori, que tenia un punt fumat però dins de la meva tolerància. De la cuina, on no estava el Jordi Cruz però sí un dels concursant del Master Chef (La1 TV), vam passar al menjador petit a una taula junt al finestral, amb vistes al jardí i una magnífica llum natural.


Seguim amb un Bloody Mary on the rocks fet amb aigua de tomàquet, sense el seu color vermell. Els gels també estaven fets amb aquesta aigua. Un macaró de Bloody Mary exquisit. Mantega avellana muntada amb fines crostes de pa i caviar per acabar aquests magnífics entrants. El caviar, memorable.




Pasem a un plat maridat amb un vi argentí amb notes de fruits secs, 2016, serie A. Zuccardi I.P. SaltaEncenalls d’ametlla i foie gras amb mel, vainilla i miso servits en un bol que simula una ametlla verda. Punts amargs i dolços molt agradables.
Anem a l'Orient amb La caixa Xina: pa xinès, briox fregit, anguila rostida i wasabi. El wasabi natural, ratllat al moment, que és una explosió que neteja la boca i la deixa fresca per degustar el plat. Per maridar, el Dewazakura Saké, Japó.


Seguim amb combinacions marines amb Turbot i percebes rostits amb algues, albergínies rostides i pells tractades. Un plat perfecte a més a més de tenir una presentació elegant i atractiva. El vi 2016, Michel Bouzerau, Bourgogne aromàtic i afruitat.
Introduint un punt de la terra amb l'
Arròs de tonyina, guisat de tomàquet del Mediterrani, ventresca i aire de pecorino romano acompanyat amb 2016, Prime Rosé Marqués de Murrieta, Rioja que en va agradar molt (i no només per ser color rosa 😋) L'aportació del tomàquet per sobre és sorprenent.
Un mar i muntanya amb el
Guisat de parpatana i vedella amb avellanes com si fossin cigrons, kale cruixent i cítrics. Les avellanes queden tendres, la parpatana aporta molta untuositat al plat, que queda contrarestada amb el kale i amb vi: 1996, Pago Jean Leon, Penedès. Un vi amb el que podria haver fet tot el dinar, o no?
Per acabar l'àpat amb productes de la terra, Pinya amb infusió de xai curat i fulles de pi servit en una simpàtica pinya de bosc i Costelles de xai de llet, rostides, curades i dessecades amb petites carxofes confitades, brots de pi, quallada de pistils i brou caramel·litzat. Seguim amb el mateix vi, felicitat.
Pels postres porten cervesa de Vilassar de Mar per maridar, Balate, molt forta per a mi que no sóc bevedora de cervesa així que em porten un Sherry Lustau, Jerez un punt dolç. Coixí de Camamilla, llet i neula amb tocs cítrics suaument especiats. També un plat d'aquells de fer foto per la seva presentació i tant suau que es menja com un sospir. Els segons postres la Caixa fràgil de xocolata, en diverses textures i intensitats de dolç, fa una mica de respecte ja que no saps si al trencar la capsa es posarà tot perdut de trossets però es tan fràgil que trenquen molt fàcilment.

La planta de carbassa de metall que estava a taula des del començament ara és desplegada i omplerta amb diferents dolços. Aquests 
Dolços en carbassa s'acompanyen de 2014, Jorge Ordoñez, Victoria nº2, Málaga. Diversos bombons, maduixes macerades en licor, gelat en pintallavis... Tot un final de festa.
Vam fer una infusió de té blanc i un cafè a la terrassa per gaudir del jardí una estona i ens vam portar el compte. El dinar era un regal d'aniversari del Santi i només havíem de pagar la cervesa i vermut de l'arribada i el cafè i la infusió del final. Al veure la nota els hi van recordar que amb la reserva ja estava pagat el menú i maridatge i per "les molèsties ocasionades" per la errada ens van convidar i no vam haver de pagar res més. Tot un detall per un fet que nosaltres no vam considerar gens molest.
Vam gaudir força d'aquest dinar amb una cuina que utilitza les tècniques més actuals (osmosi, liofilització, escumes i aires, esferificacions i gelificació, ús del nitrogen líquid, coccions al buit i a baixa temperatura...), plats atractius a la vista i al paladar que es veuen realçats amb el maridatge pensat per l'equip de l'ABaC.
Un restaurant per fer-se una festa a un mateix, un regal pels sentits.

diumenge, 1 de juliol de 2018

PATI BLANC, UN OASI A LA VILA DE LLANÇÀ

Establiment: Pati Blanc
17490 Llançà
Carrer de Rafael Estela, 6
Tfn 972 38 08 00
Preu orientatiu: 35 €
Menú diari (de dl. a ds.): 19,50 €

Pati Blanc
4,0 - Bons plats, local fantàstic.

Dos espais exteriors: un amb tapes i platets i un altre com restaurant. Cuina mediterrània basada en la cuisine Minceurmolt bona atenció, preus ajustats. Un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (60 p) Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Natural
Mobiliari:
Cadires de braços
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
Altres:
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francés



LLançà és un bonic municipi del nord de l'Alt Empordà, esquitxat de platges i restaurants, fins i tot amb estrella Michelin (Miramar, quin nom més utilitzat per un restaurant de costa, oi?). A l'interior de la vila es troba una casa amb un ampli pati enjardinat amb lavandes, roses, torretes amb buganvilla, campanetes, cintes... i una alts desmais i  moreres proporcionen ombra a les taules de la zona de la cafeteria. Un espai informal per fer un esmorzar, un gelat per berenar, unes tapes per fer una sopar a la fresca. La recepta de les braves és secreta i he sentit molt bones referències així que les tastaré a la propera visita. Aquest espai obre de Setmana Santa a setembre durant tot el dia.
La zona de restaurant, amb taules rodones, amples, amb estovalles i cadires de braços amb coixins, està coberta per una pèrgola de fusta i de moment obre de juny a setembre però noves idees de reforma podran permetre que estigui obert més mesos a l'any.
La cuina que elaboren està fonamentada en la cuisine Minceur, una variant de la francesa nouvelle cuisine en la que Michel Guérard va començar a reduir el nivell de greixos i mantegues i fer una cuina més sana, saludable, amb productes frescs i potenciant l'ús de verdures i fruites en les elaboracions. La carta és molt atractiva, amb amanides, peixos de la zona i xai de l'Ampordà entre altres productes de proximitat. També hi ha un menú diari (dissabte inclós) per 19,50 €.


Nosaltres vam anar aprofitant que gaudíem el cap de setmana allà amb uns bons amics i ells ja sabien que allà dinaríem molt bé. Vam començar per unes navalles amb oli de llima que estaven espectaculars i una amanida de llamántol, fruites i vinagreta de cítrics.  Molt bona, si he de dir algun però és que pel nom esperava una mica més de llamàntol però la fruita estava tant al seu punt de maduració que no em va molestar gens que em semblés poc a priori.

Per acabar amb els primers un plat que té molt d'èxit, i no m'estranya perquè estava boníssim: verd-taronja. Un sashimi de salmó amb ruca, espàrrecs verds, papaia, remolatxa, pipes de carbassa i boletes i salsa de wasabi. Una combinació de colors i sabors que entra per la vista i és una delícia.
Per plat individual vam fer un llom de bacallà amb salsa a la biscaïna, un corball amb oli i d'all i un rap amb salsa de la casa. Tots amb molt bons segons m'explicaven.



Jo vaig preferir l'espatlla de xai de l'Empordà a baixa temperatura que va resultar molt tendra i saborosa però que m'hagués agradat amb un punt més de torradet per fora.
Tot això amb un D.O. Empordà, és clar, Mas Pòlit.
Per postres tothom va demanar dolç, el mató i codonyat amb reducció de Ratafia, i jo vaig demanar un plat de formatges del país. Ens van convidar a la copeta de vi dolç per acompanyar el mató i una altre de Terres Negres per acompanyar als formatges.

El compte, amb aigua i cafès inclosos va resultar d'uns 36 € per cap. Un preu molt correcte pel global del dinar, en qualitat dels productes, servei i entorn.
Sense dubtes una bona opció per fer un àpat a la vila de Llançà i com que encara ens queda per tastar la zona de tapes i les braves amb la recepta secreta de la salsa, hi haurem de tornar.