diumenge, 6 de setembre del 2015

ELSA Y FRED, BRUNCH I TAPES A CIUTAT VELLA

Establiment: Elsa y Fred Gastrobar
08003 Barcelona
Carrer del Rec Comtal, 11
Tfn 93 501 66 11
Preu orientatiu: 20-30€
Menú diari: 13,5€

Elsa y Fred Gastrobar

Tapes i plats per a compartir. Local de moda ple de turistes. Has de tastar les braves! Els caps de setmana i festius serveixen brunchCambreres amables, simpàtiques, lentes... Són 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Esglaó
Aparcament:
Difícil
Espai:
Mitjà (40 p)
Distribució:
Estreta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires Tamborets Sofàs
Neteja_serveis:
Acceptable
Assecador_mans:
Paper 
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Millorable
Presentació:
En_estovalles
Vins i caves:
De la Terra

IDIOMES
Català
Español
English

Una nit d'estiu estàvem per Barcelona y vam anar a explorar per Ciutat Vella. Després de passar per la porta del Elsa y Fred i veure la cua que hi havia vam caminar a veure que trobàvem. Després de mitja hora de caminada i un mal de cama que no podia més ens vam trobar davant del Elsa i Fred una altre vegada, i ara sense cues! Doncs apa, a demanar taula.
Ens va atendre una noia molt simpàtica i mentre que esperàvem la taula vam fer una ullada que hi ha a la porta, sobre un faristol. El que semblaven 10 minuts es va allargar perquè a la fi van prendre nota primer a la taula dels francesos que van entrar darrera nosaltres. Clar, com que estàvem a la taula del carrer... Jo vaig seure abans que netegessin la taula i tot.
Com que teniem altra estoneta d'espera vam tenir temps de fixar-nos en la decoració anys 50 del local, la barreja de cadires diferents, els sofàs individuals junt la xemeneia, els grans miralls... tot molt arreplegat, amb l'espai just per passar.  Fins i tot el lavabo és estret, molt cuqui, per cossos slim. Les cambreres són molt simpàtiques i agradables, amb domini de l'anglès, i d'uniforme porten un vestidet negre de puntes "monísimo". I una mica lentes també, tot s'ha de dir, i mira que hi havia 4 o 5 si mal no recordo.
Ja a taula vam demanar la carta, per assegurar-nos l'elecció feta al faristol. La carta era impresa a les estovalles individuals de paper que es portaven amb les begudes.
- "Uys! Vigila la copa de cervesa, que no mulli la carta!!"
- "Deixa'm les ulleres, que no m'hi veig amb aquesta intimitat romàntica. Mira, millor decideix tu que jo no veig res"
Com que ens havien avisat que eren "tapes pensades per a compartir" i era a la nit, no vam voler excedir-nos. Tres plats vam pensar era prou.
Patates Braves. Molt bones. Grans i ben fetes, amb una barreja d'allioli i tomàquet. encara que no estaven tan boniques como la foto de la web del restaurant (els hi faltava el cibulet que adorna)
Pop al ferro. Tendre, sobre un llit de nyàmera i uns créixens per donar color. Bon plat.
Entrecot de bou al Café de París. Que vam demanar poc fet i sorprenentment ens va dir la cambrera que era marcat, que no s'escollia el punt. Per mi perfecte, però hi ha gent que no hauria de demanar aquest plat si ha de venir "marcat" sí o sí. He de dir que la salsa estava molt molt bona, i la carn tendra i temperada. Ens va agradar molt!
I per acabar vam demanar uns postres. El crumble de poma. Poma al forn amb gelat de iogurt i algun fruit vermell que feia olor a canyella. El crumble era una galeta desfeta. Bo, però no el que esperava pel nom. (A la web també hi ha una foto més bonica que la meva).
El compte va pujar a uns 20€ per cap i el van portar amb uns didalets d'herbes. No és que fos molta quantitat de menjar però estava tot molt bo. El però d'aquest lloc? Que hi ha molta gent, sobretot turistes. Sense reserva és molt difícil trobar taula, molta espera des de que seus, fins que t'atenen. Molta espera quan acabes per pagar (també li va passar a la parella que van deixar la taula que nosaltres vam ocupar).
Pot ser a l'hivern, sense tant de turista hi hagi més fluïdesa. Hi tornarem, perquè les braves estaven molt bones, i queden platillos per tastar. Ah, i res que veure amb la pel·lícula, perquè la clientela és de trenta i tants.

4 comentaris:

  1. Curiós les sensacions divergents que aporta el local... He llegit cròniques més que satisfactòries, però també alguna de negativa (val a dir que la pitjor, venia d'un "expert" en hamburgueses i guarreries...)... :) :)

    Però la teva a part de desequilibrar cap el costat bo, em mereix confiança... Torno a passar-lo a la llista de "possibles"

    Salut!!

    ResponElimina
  2. Pels guiris (paraula dita amb carinyo) és un lloc fantàstic.
    Si t'animes millor espera que passi l'estiu, que suposo que aniran menys atabalats. El menú mig dia fa bona pinta però m'agafa malament per anar a tastar-lo entre setmana :-)
    Ja ens diràs!

    Salut!

    ResponElimina
  3. Prou bé sembla, tot i que les racions no semblen pas gaire generoses, oi?. O és una percepció meva per les fotografies?. I des de quan no es pot demanar el punt de cocció d'una carn? Mai ho havia sentit això... :-(

    En qualsevol cas, a mi aquests llocs tan atapeïts de, digues-li guiris, digues-li turistes, em fan una micona de mandra...

    Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les racions són justes, per a compartir diuen, però entre dos i ben avinguts :-)
      Si el xef ha pensat un plat, vol fer-ho tal i com ho ha pensat, dic jo... Qui sóc jo per dir que posi més o menys d'alguna cosa? en aquest cas, temps al foc...
      Molta gent Jordi, molta gent, i parlant raro :-))))

      Salut!

      Elimina