diumenge, 25 de maig de 2014

RINCÓN DE DIEGO, CUINA DE SENSACIONS

Establiment: Rincón de Diego
43850 Cambrils, Tarragona
Carrer Drassanes, 19
Tfn 977 361 307
Preu orientatiu: >40€
Menú degustació 60€ + IVA i begudes

Rincón de Diego

Diego Campos té una estrella Michelin des de 2005. Gaudir d'una cuina innovadora amb les matèries primeres que ofereix el port de Cambrils és una gran experiència, és un 5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran
Climatitzat
Terrassa al terrat
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Funcional
Còmode
Cadires
Cadires de braços
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Colònia
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Elegant
Vins:
De la Terra
D'altres terres
D'altres països
IDIOMES
Català
Espanyol
Anglès



Molt a prop del Club Naútic Cambrils hi ha unes portes d'acer patinable (Cor-ten) que s'obren per portar-te a la cuina dels contrasts, de combinacions sorprenents que es renoven cada primavera i tardor durant les jornades gastronòmiques que organitza Diego Campos i el seu equip. Presenten les seves noves creacions i escolten la resposta del seus clients.

Teníem un parell de motius per anar a gaudir d'aquesta innovadora cuina: un, l'aniversari de la meva amiga Vicky; l'altre, que vaig guanyar el sorteig de Tarraco Tapes organitzat per Gastronosfera, un dinar per a dues persones valorat en 180€. Aprofitant el premi, vam decidir pagar el que faltés i ampliar la reserva per a 4 persones.

A l'arribar al restaurant pensàvem que teniem un menú definit però ens van oferir la possibilitat d'escollir un dels cinc menús dissenyats o dinar a la carta. Vam fer el menú degustació i la Vicky va demanar el vins blancs. Primer vam degustar el Blanc de Roure, D.O Costers del Segre, amb un color palla i aromes intensos. A l'acabar-lo un D.O. Montsant, Clos d'Englora, amb garnatxa blanca i un toc de viognier, un vi amb una important expressió fruital. Vam airejar molt aquesta anyada i vam comprovar que millorava amb cada glop.




Començàrem amb un tast d'oli 100% arbequina i diferents tipus de sal: fumada, rosa de l'Himàlaia, Maldon i negra. 
Després uns snacks de colors en diferents textures per sucar en una salsa formatge, una galeta amb gambetes (quisquillas) i una bola amb ginebre que ens va esclatar a la boca recordant la textura d'un bombó. 


Amb una presentació arabesca vam degustar un exquisit salpicó de pop i per acabar teníem un tòmaquet amb sardina fumada.










Arribà a taula un all blanc de coco amb gel. Impressionant la combinació del all blanc amb les estelles de gel i el coco suau, sense fibres, amb una capa adherida a la paret del coco amb la textura d'una quallada però més ferma. Els rotlles de sardina macerada en vinagre amb litxi eren deliciosos.

Continuàrem amb uns popets en ceba amb pèsols en llàgrima. Aquí tots quatre vam demanar més pa per tal de deixar el plat net.

Seguírem amb un fals risotto amb gamba de Tarragona. Gairebé diria que el meu plat favorit del menú. En lloc de l'arròs hi havia pasta del tipus pinyons, i la gamba de Tarragona, cuita en el punt perfecte, van fer-me gaudir força d'aquest plat.

El turbot amb pinya va ser una combinació nova pel meu paladar. Em costa combinar aquesta fruita fora dels postres i he de dir que em va sorprendre gratament el maridatge.

El plat anomenat d'oca a oca finalitzà els principals. Una carn d'oca feta a baixa temperatura durant 35 hores, picada i barrejada amb el fetge per fer un rotllo que es serveix sobre una salsa feta amb els ossos acompanyada de verdures tallades a modo de fitxes del joc de l'oca. Un plat impactant a la vista i al gust. Fort, contundent i a la vegada amb un mastegar suau, sense greix ni espècies que amaguessin el seu sabor.

Per postres hi havia llimona en textures. Núvol, gelat, merengues duros, sucre... blancs i grocs endolçant-nos la boca.





Següent postres l'escuma de crema catalana, versió 2014, menys escuma del que esperava pel nom, més crema i deliciosa del que mostra la foto.

















I quan pensàvem que ja faríem els cafès, arribaren els pettits fours. Com m'agrada aquest plat per acabar un bon àpat! En aquesta ocasió teniem una infusió d'hibisc, unes xocolatines blanques de fruits secs i fibres de llimona, un macaron de llimona, un bastonet i un iogurt grec amb melmelada de maduixa.
Cafès amb sucre de colors i un petit pastis amb una espelma per la Vicky tancaren un àpat ple de sensacions, rialles, bona companyia i una atenció exquisida.
Quan va aparèixer en el menjador el xef Diego Campos estàvem tan extasiats que tan sols vam poder dir "molt bé, molt bé..." Jo volia dir-li que el fals risotto romandrà al meus records...



Volia agrair a l'equip del Rincón de Diego el detall del pastís amb l'espelma per l'aniversari de Vicky i a Gastronosfera per aquest premi en el sorteig del Tarraco Tapes.
També a la Montse i el seu Iphone per fer les fotos. Aviat espero tenir el meu mòbil en marxa. 

Hem de tornar, i la propera serà a la terrassa per gaudir de les vistes al Port de Cambrils.

3 comentaris:

  1. Moltes gràcies al Santi i la Pepa per compartir el seu regal amb estrella amb nosaltres, varem disfrutar d'un gran dinar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de celebrar els aniversaris amb un bon dinar és el millor costum que hem agafat. A més, anar amb tú és un plaer perquè sempre encertes el vi. L'aniversari del Santi ho farem a la Fonda Xesc. :)

      Elimina
  2. Quan tornis a necessitar el meu IPhone m'avises, que vindré encantada. Mira si es buena persona : ).
    Montse

    ResponElimina