diumenge, 16 de juliol del 2017

VILLA RETIRO, UN REGAL PELS CINC SENTITS

Establiment: Villa Retiro
43592 Xerta
Carrer Camí dels Molins, 2
Tfn 977 473 810
Preu orientatiu: 70€
Menú degustació: 68€ + IVA, maridatge opcional
Menú homenatge: 94€ + IVA, maridatge opcional
Menú de l'arròs: 48€ + IVA
Menú executiu: 35€ + IVA

Restaurante Villa Retiro
5,0 - Sublim. Dels de recordar, recomanar i repetir



Cuina d'autor amb productes de la zona. Xef reconegut amb un 1 estrella Michelin des del 2010. Atenció meravellosa, entorn idíl·lic. Per a la Pepa Pink és un 5 estrelles.
1 estrella Michelin, 1 sol Repsol.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Privat
Espai:
Gran (24 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta, natural
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Tovallola
Canviador:
Extres:
Higiene dental, estris d'afaitar, etc...
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Jornades de l'arròs
IDIOMES
Català
Castellà




Arribem a Xerta, al sud de Tarragona, a la comarca del Baix Ebre. Una impressionat casa indiana envoltada de jardins i aigua apunta entre les palmeres i ficus: és el Hotel Villa Retiro. Justament al costat, on es situava la cotxera d'aquesta edificació, està el restaurant que anteriorment es deia el Torreó de l'Indià ja que el propietari de la finca va aconseguir la seva fortuna "fent les Amèriques"
Al front del restaurant està el xef Francesc López, guardonat amb una estrella Michelin al 2010, posseeix també un Sol Repsol i està considerat com el millor de les comarques de Tarragona ocupant els primers llocs del llistat tarragoní a la Guia Gourmand.
L'entrada des de la planta baixa et guia per unes amples escales de fusta que envolten un profund pou d'aigua i una vegada a dalt, hi ha un menjador a cada costat. La decoració senzilla, elegant, combinant colors clars amb columnes de rasilla vista  i bigues de fusta amb unes taules vestides amb estovalles i vaixella d'acord al nivell del local amb copes Riedel. Per a persones amb mobilitat reduïda hi ha una rampa exterior des de la que se s'accedeix directament a la primera planta. La llum natural que entra pels finestrals és suficient per gaudir d'un dinar i atorga una calidesa a la sala que la fa realment acollidora. Una gran finestra permet veure la cuina on treballa el xef i ajudants de l'escola de cuina que dirigeix en el mateix restaurant. Afegir que el pa que es serveix, cinc tipus diferents, és d'elaboració pròpia.
A l'arribada ens esperava el xef Francesc però nosaltres, que som més parats del que sembla, ens vam limitar a donar-li la mà amb un somriure. Ens van fer seure a la finestra, amb unes vistes del jardí molt plàcides i va començar el menú degustació amb maridatge. Els noms dels plats deixen marge al canvi de l'ingredient principal per qüestions de mercat, suposo. La carta de vins és importat, amb més de mig miler de referències, així que l'opció de maridatge ajuda a no perdre't.
Aperitius Villa Retiro
Va arribar a taula una safata d'acer patinable (Cor-ten) amb la forma del Baix Ebre que portava un musclo sobre una falsa closca, que era wonton; també una sopa amb falsa albergínia; i el mos més memorable, una ostra del Delta amb una deliciosa gelatina de vodka i llimona que feia una combinació perfecta. Un plat amb cornetes del mar, amb romesco i un puré de cigrons (crec recordar) completaven uns entrants maridats amb un D.O. Cava, Parxet Brut Nature que em vaig acabar en un tres i no res.

Festival de colors
Festival cromàtic de verduretes amb puré de fonoll i crema de remolatxa al yuzu, cavalla i botàriga. La gràcia del plat és que porten un tubet morat amb alguna solució salina i al posar-lo al plat, amb l'acidesa del mirim que hi ha, es torna rosa i queda molt de "ooooh!!!!". Les verdures i el peix sobre el llit blanc de fonoll fan un plat de colors molt bonic i que està molt bo. Maridatge amb Modernista Blanc 2014, D.O. Terra Alta que no em va entusiasmar gaire.
Ibèrics i Carbassa
Crema de carbassa amb ceps de temporada, consomé d'ibèric, llardons i cruixent de pernil. Aquest plat es serveix en dos cops. Primer fan una infusió amb closca d'arròs i brou de pernil. El vi maridat és una D.O. Manzanilla,  Lestau Papirusa. I després arriba el plat amb el pernil, els llardons, verduretes i un ou de guatlla. S'afegeix el brou de la infusió i es menja. Mmmm, es menja molt bé!!! La manzanilla, intensa i fresca a la vegada, és molt adient per aquest plat.

Arròs Esperança
Arròs cremos amb clorofil·la d'alfàbrega i estragó, ànec de coll verd i salsa de prunes i panses. També portava un cruixent amb pell de pollastre que no va ser gaire del meu gust. L'arròs, suposo del Delta, sobre un brou de carn i cuit al punt, meravellós. El plat, envoltat de melmelada de pinyons i panses va resultat rodó. Per acompanyar un vi rosat molt agradable, Aurora d'Espiells Rosé, Celler Juvé&Camps, D.O. Penedès que va arrodonir per complert el conjunt.
Peix de Llotja
Segons captures, amb verduretes glacejades i hummus tahini. Aquell dia el peix va ser déntol a la brasa, que estava fet al punt, amb la pell cruixent i acompanyat tal com descriu la carta. Un vi amb denominació austríaca (DAC Veltliner) per acompanyar que va resultar més fàcil beure'l que dir-lo. Schlosskelleri Goblesburg Löss Grüner Veltliner 2016.
Llom de conill
Llom de conill farcit de tomàquet, guarnit amb herbes aromàtiques allioli de codony i cargols dolç-picants. Sort que eren al costat perquè a mi els cargols de terra... i mira que ho intento, però no puc... El vi suggerit va ser un negre D.O. Terra Alta, L'indià Negre Roure, també del celler Pagos de Híbera, que al no ser gaire intens, li va anar molt be a la carn blanca del conill.
Àcids
Passem als postres amb un cilindre de maracujá amb citronel·la i vainilla banyat en mango, gelat de préssec i salsa de iogurt. El plat, amb una estètica acurada, va resultar molt agradable a més de a la vista, també al paladar. Clar que el maridatge amb el Southern Comfort també em va semblar fantàstic. El sommelier ens va explicar que era un whisky fet amb blat de moro, però jo el definiria com un licor perquè no té gust de whisky, és dolç, suau, aromàtic i daurat (com el whisky, això sí). Em va agradar força, fins al punt que ja trobo a faltar una ampolla a casa.
Xocolata. Com no
Pastisset amb mousse, pols de nou Macadàmia, cremós de gianduja, gelat de cacau amb mel i altres delícies. Perfecte pel Santi que és un boig de la xocolata. Fins i tot li vaig donar part del meu plat. No treu això que el plat estigués bo, elaborat i ben presentat. Acabem amb un tercer vi del celler de la Catedral del Vi, el Gamberrillo, una mistela que va acabar d'endolcir la desfilada de plats.
Però encara quedaven els cafès acompanyats dels mini dolços. Ens van acostar un carret per a que agaféssim el que ens vingués de gust i clar, penses, agafo un parell o agafo el que em vingui de gust? Finalment amb 4 o 5 per cap vam mig omplir la safata: els de xocolate pur pel Santi i els de barreja amb llet o altres gustos per a mi. Un cafè deliciós va posar punt i fi a aquest dinar tan fantàstic i al Santi li venia de gust una copa d'aquelles que fa ell de gent del clero o la reialesa i al demanar per algun cardenal o reietó, el sommelier li va dir que li obsequiaria amb una copa de Terry Centenari d'una ampolla dels anys 70 que tenia amagada. El segell de 4 pessetes crec que va fer aparèixer una dona rosa a cavall al cap del Santi...



Vam gaudir del Terry sota l'ombra del ficus que creix sobre el restaurant i l'envaeix amb les seves arrels. Mentrestant, enviarem una foto als nostres amics agraint el dinar que acabarem de gaudir com regal del meu aniversari. Dóna gust fer 50 anys amb amics així. Gràcies! 😘

7 comentaris:

  1. Ens n'alegrem que hagueu gaudit tant de l'experiència!!

    ResponElimina
  2. Ens n'alegrem que hagueu gaudit tant de l'experiència!!

    ResponElimina
  3. Té molt bona pinta tot i de manera indirecta, conec plats de la seva creació... Però són llocs que em costen i no parlo de la cartera...

    Fa just un parell de mesos, un dia feiner dels que la Marta té festa, estàvem a casa d'ella i volíem sortir a dinar. I jo em mirava la seva web i els seus plats.... I sense adonar-me, passa la Marta pel darrera i amb diu amb el seu estil expeditiu "tanca això, que no és el que a tu t'agrada!!!"... :) :) .

    I vam acabar fent una graellada a l'Ampolla....

    Ja veus... "no está hecha la miel, para la boca del asno".... i en aquest cas, l'ase, soc jo...

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A nosaltres també ens agrada fer una graellada o un arròs però de tant en tant també gaudim amb l'alta cuina.

      Salut!

      Elimina
  4. Felicitats en primer lloc pel 50é aniversari.

    Ja fa massa temps que no vaig a fer-me un festival d'aquests d'alta cuina. M'agraden molt, però entre que els grans ja els he fet gairebé tots i que d'altres em fan una mica de mandra, ho vaig deixant passar. D'aquí uns dies tinc taula al Enigma i ja veuré com reacciono... ;-)

    Aquest sembla una molt bona opció.

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!, ja va ser al febrer però les celebracions s'allarguen :-)

      Creia que hi havies anat amb el mestre al Dos Cielos o al Hisop, per dir alguns... Que després diu que no li agraden el menú degustació ni aquestes cuines però jo veig que al seu bloc van sortint. :-P

      Aquesta està molt bé, no perd de vista les matèries primeres de la zona, el sommelier tira molt cap al celler Pagos de Híbera però sap no ridiculitzar als que no entenem de vins. Ens va agradar molt el conjunt. A veure si convences al mestre per fer el menú de l'arròs, que ja no és tant "elaborat".

      Salut!

      Elimina