diumenge, 22 de gener de 2017

FONDA XESC, UNA ESTRELLA MICHELIN A LA TERRA DEL COMTE ARNAU

Establiment: Fonda Xesc
17531 Gombrèn
Plaça Roser, 1
Tfn 972 730 404
Preu orientatiu: >60€
Menú fonda: 40€
Menú degustació: 60€
Menú Dolors Rovira: 80€

Fonda Xesc

Fonda: allotjament i restaurant de cuina d'autor amb productes de la zona. Ampla carta de vins, local acollidor, atenció curosa i propera. Un 5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Propi
Espai:
Mitjà (40p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Natural
Bona
Mobiliari:
Cadira
Cadira de braços
Trona nen
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Tovallola
Canviador:
Extres:
Crema de mans L'Occitane
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Cap de setmana gastronòmic
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francès


La Fonda Xesc era l'únic establiment d'un poble que avui dia volta els 200 habitants. Una gran casa de pedra de 1730 que donava de menjar i dormir als visitants, ara ha esdevingut un hotel senzill amb 14 habitacions i un restaurant qualificat amb una estrella Michelin des del 2009. Vam trobar la zona del bar tancada, però abans era també el bar del poble. 
Una cuina d'autor, amb productes de la zona, que uneix tradició amb tècniques actuals i ingredients per confeccionar una carta d'una vintena de plats molt atractiva. Per fer un tast d'un grapat de plats, el xef ha dissenyat tres menús: fonda, degustació i Dolors Rovira (aquest últim en homenatge a la seva germana i que substitueix a l'anterior menú Compte Arnau). Els plats que el composen varien segons temporada, per saber els del moment, mireu la seva web.
La sala és molt acollidora, amb una de les parets de vidre per la que entra la llum i ofereix unes vistes de les de serres de Pinyana, del Forcat i de Sant Marc espectaculars. Cadires de braços molt còmodes, taules amb amplitud, estovalles amb sota plats fets amb granadura color nacre. Una elegància senzilla, sense estridències ni floritures.
Aquesta era la tercera vegada que veníem a gaudir de la cuina del xef Francesc. La primera va ser abans de ser guardonats amb l'estrella Michelin i quan vam tornar la segona vegada no ens va semblar que l'estrella hagués fet incrementar el preus i per altra banda, la qualitat i l'atenció seguien essent excel·lents. Dir també que no és un Estrella Michelin mediàtic, no es prodiguen gaire a les xarxes socials ni als mitjans de comunicació. Aquelles vegades a més a més ens vam quedar a dormir i dir que, si el dinar o sopar és d'estrella, l'esmorzar no es queda enrere. Embotits, formatges, croissants, preses de xocolata, torrades, panets, fruita, cafè, te i suc fets al moment, aigua, vi...
En aquesta ocasió no ens vam quedar a dormir i el menú escollit va ser el degustació. Primer vam fer una cervesa artesana, Minera, i un Martini reserva (jo, que no sóc de Martini, li vaig donar una oportunitat :-) ) Com que el nostre coneixement en vins segueix sent escàs, vam deixar-nos aconsellar per la Meritxell i vam gaudir amb el Morlanda 2010, un DO Priorat que millorava segons passaven els minuts. I el dinar va començar a fluir.
Aperitius:
Flam de carbassa amb ametlles i foie. Dir que la textura era un punt cremosa i que m'hagués menjat dos o tres flams d'aquests. Un nap arrebossat amb una mena de maionesa de tòfona, que estava millor del que pensava, i unes croquetes d'espinacs i ametlla estaven molt bones, cruixents perfectes en fritura.
Una delícia va ser la crema de carbassa amb gelat de formatge fresc i oli de vainilla. El Francesc ens va explicar que és un formatge amb la crosta de cendres que elaboren en la zona. L'oli de vainilla li donava un punt fantàstic i una aroma deliciosa.
Entrants:
Consomé d'au, nap, xirivia, foie gras i tòfona. Amb unes torradetes de pa i l'aroma inconfusible de la tòfona, amb el toc del foie fan d'aquest plat de verdures d'hivern un consomé de luxe.
Carxofa, porro, espardenyes, cansalada i safrà. La carxofa de mort, l'espardenya molt bona, la cansalada de vici i l'escuma del safrà que combinava perfectament amb qualsevol dels altres ingredients. Com que no s'ha de fer soroll amb els coberts en el plat, nosaltres vam deixar-los nets amb el pa. (Sí al sucar pa!!!!)
Principals:
Això de principals és un dir, perquè al ser menú degustació és tot un seguit de plats sense pausa. Per cert, el pa eren tres porcions per cap, una de festuc, un altra d'herbes (romaní, farigola...) i una altra, crec que de sègol. El plat amb el peix de llotja aquell dia era lluç, bleda, castanya, moniato i caldo ranci de pernil. Seguim amb ingredients d'hivern ben combinats que fan un plat equilibrat en sabors, amb un lluç perfecte en cocció.
Pel plat de carn hi havia cabirol, col, codony i vi d'espècies. Molt tendre però jo esperava que, al ser un animal de caça, tingués un sabor més intens. El vaig trobar molt suau.
Postres:
Suc de raïm, poma i Maria Lluïsa. Aquí el plat juga amb les textures i temperatures presentats amb forma de quenelle: una és como una escuma cremosa i l'altra un gelat, sobre el suc de raïm.
Xocolata blanca, mandarina, grosella i vainilla. Per a mi un tancament poc dolç perquè no m'agraden els fumats i la quenelle de vainilla era intensament fumada. Vaig apartar-la ràpidament al plat del Santi i vaig poder gaudir del gelat de grosella i la resta del plat.
Per acabar, uns bombons i els petits fours amb el cafè. Una mena de torró de festuc i unes gominoles de fruits vermells.
El compte va ser d'uns 80€ per persona, tenint en compte que el menú ja són 60, amb el vi, l'aigua, i que vam fer vermut i cafè, és un preu raonable per estar en un lloc on l'atenció i els plats son especials.
És un lloc per fer-se un regal. Aconsello agafar dormir i esmorzar, a la web tenen ofertes de caps de setmana, activitats de cercar bolets i tallers de cuina; fins i tot menú per a nens previ encàrrec. Molt a prop està el Santuari de Montgrony, la Pobla de Llillet, Ripoll. Nosaltres sempre que hem anat a Gombrèn hem aprofitat per comprar embotits a can Cortacans, just davant de la Fonda Xesc, i fem una passejada per la Font Grossa, on el Santi rememora la seva infantesa i les setmanes de colònies que passava allí durant l'estiu. 


6 comentaris:

  1. Un gran lloc al que fa anys no vaig, però que era relativament normal per nosaltres, quan passàvem caps de setmana per Sant Julià de Cerdanyola, just damunt de Guardiola.

    I en guardo records i anècdotes, de quan el meu fill era petit. Parlo de fa uns 20-25 anys i en aquells temps, la cuina ja era de molt nivell, sense haver empijat tant com ara... De totes maneres, el tenim previst de cara a primavera...

    Però vaja, que vosaltres tb heu anat de Michelin..... :)

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Santi passava aquí els estius, de colònies, i recorda la Fonda com el bar del poble. De fet, ell i el seu germà jugaven amb el xef durant aquells estius.
      Com que és un poble d'aquells que té Santi al cor, tornem cada cert temps a passar el cap de setmana, i ens agrada molt. :-)

      Salut!

      Elimina
  2. Com us cuideu!! Enveja i salivera ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un caprici de "novius" Hahahahahaha.

      Petons!

      Elimina
  3. Vaig estar fa un parell d'anys en una excursió pija amb mini-bus des de Barcelona (amb provisió de torreznos del Tomax inclosa...) i tinc records enfrontats... No vaig fer post, doncs en determinades situacions i grups amb els que vaig no acostumo ni a fer fotografies dels plats, però entre que aquell dia havia una maleïda nena petita cridant a la sala principal i que algun dels plats del menú que ens havien muntat (i això que anavem de la mà d'un molt bon xef de Barcelona) que no em va acabar de fer el pes, no va ser la millor experiència gastro de la meva vida. Però tot i així no puc dir pas que no m'agradés... Hauré de tornar i fer un menú normal o carta...

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sento llegir això, nosaltres sempre hem tingut bona experiència.
      Has d'anar a fer un cap de setmana, o al menys dormir una nit: l'esmorzar és perfecte!

      Salut!

      Elimina