diumenge, 23 de juliol de 2017

CASA BALCELLS, A LES PORTES DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Establiment: Casa Balcells
43003 Tarragona
Pla de la Seu, 5
Tfn 977 89 52 65
Preu orientatiu: 25€
Menú diari: 15€

Restaurant Casa Balcells
4,0 - Un lloc amb detalls per recordar



Una carta un pic eclèctica, cuina mediterrània i algun plat tex-mex. Ubicació privilegiada amb una terrassa a les portes de la catedral. Atenció ràpida i molt atenta, preus correctes. 
Un 4 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona vianants
Espai:
Mitjà (40 p)
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Bancs
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Copes
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès



La Casa Balcells és un casal gòtic situat just a les portes de la catedral de Tarragona. Actualment és d'ús residencial així que només es pot admirar per fora. El restaurant, obert al mes de juny, ocupa part de l'ala esquerra de l'edifici i ha estat decorat amb un mobiliari en tons clars integrant els murs de pedra de forma molt harmoniosa. És molt lluminós i còmode, encara que el sistema de aire condicionat va un pèl justet per les poques taules de la planta baixa. A la primera planta hi ha un altre menjador però quan jo vaig anar estava encara sense obrir. Les altres vegades que hi he anat he estat a la terrassa, que es ampla i fresqueta.
La carta ofereix diversos plats de cuina mediterrània com amanides, braves, croquetes, pop a la gallega, hummus; opcions d'embotits i formatges, plats diferents com guacamole amb nachos, quesadillas.... Com plats de carn i peix ara predominen els carpaccios, tàrtars i cebiches, suposo que a l'hivern canviaran a plats més calentets. Algún plat com suggeriment fora de carta i mitja dotzena de postres completen l'oferta gastronòmica.
El menú diari són 15 € amb tres primers  i tres segons per escollir, postres i beguda. El que dia que vam anar nosaltres vam prendre gaspatxo (pots repetir si et ve de gust), i un arròs amb calamars i bolets que estava molt bo. Inclou postres i begudes.
En altres ocasions hem fet tapes i he de dir que les braves estan molt bones, i que el pop no és aquell a la brasa, darrerament omnipresent als restaurants, aquí és a la gallega, presentat al seu estil, molt bo i correcte de cocció.

També tenim algun suggeriment fora de carta que el cambrer descriu de viva veu incloent informació sobre quantitat i preu. Molt bé per a no tenir sorpreses a l'hora de pagar el compte. L'altre dia van ser unes
navalles a la planxa que vam resultar fantàstiques i que vam acompanyar amb unes albergínies amb mel que em vam agradar força, encara que el Santi hagués preferit els talls més gruixuts, amb més sabor d'albergínia.

També vam animar-nos a tastar les
croquetes de pernil, molt bones també i per canviar una mica vam demanar el guacamole, que tenia un puntet picant i que  va aportar al sopar aquest frescor que tots busquem a l'estiu.

Per acabar vam compatir un
pa amb oli, sal i xocolata. En comptes de portar pa portava una mena de pa torrat o galeta dolça i amb fruits secs. No ens va fer gaire el pes i vam demanar pa. Amb el pa en llesques i torrat que van portar-nos el vam trobar deliciós.

Afegim uns cafès i el compte no va pujar gaire més de 20 € per cap.
Un local nou amb detallets que agraden, personal molt atent, ubicats en un lloc privilegiat i amb preus correctes, bé, menys el vermut, que el serveixen en minigots 😋 De moment, amb nosaltres han guanyat un parell de clients.

diumenge, 16 de juliol de 2017

VILLA RETIRO, UN REGAL PELS CINC SENTITS

Establiment: Villa Retiro
43592 Xerta
Carrer Camí dels Molins, 2
Tfn 977 473 810
Preu orientatiu: 70€
Menú degustació: 68€ + IVA, maridatge opcional
Menú homenatge: 94€ + IVA, maridatge opcional
Menú de l'arròs: 48€ + IVA
Menú executiu: 35€ + IVA

Restaurante Villa Retiro
5,0 - Sublim. Dels de recordar, recomanar i repetir



Cuina d'autor amb productes de la zona. Xef reconegut amb un 1 estrella Michelin des del 2010. Atenció meravellosa, entorn idíl·lic. Per la Pepa Pink és un 5 estrelles.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Privat
Espai:
Gran (50 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta, natural
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Tovallola
Canviador:
Extres:
Higiene dental, estris d'afaitar, etc...
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Jornades de l'arròs
IDIOMES
Català
Castellà




Arribem a Xerta, al sud de Tarragona, a la comarca del Baix Ebre. Una impressionat casa indiana envoltada de jardins i aigua apunta entre les palmeres i ficus: és el Hotel Villa Retiro. Justament al costat, on es situava la cotxera d'aquesta edificació, està el restaurant que anteriorment es deia el Torreó de l'Indià ja que el propietari de la finca va aconseguir la seva fortuna "fent les Amèriques"
Al front del restaurant està el xef Francesc López, guardonat amb una estrella Michelin al 2010, posseeix també un Sol Repsol i està considerat com el millor de les comarques de Tarragona ocupant les primers llocs del llistat tarragoní a la Guia Gourmand.
L'entrada des de la planta baixa et guia per unes amples escales de fusta que envolten un profund pou d'aigua i una vegada a dalt, hi ha un menjador a cada costat. La decoració senzilla, elegant, combinant colors clars amb columnes de rasilla vista  i vigues de fusta amb unes taules vestides amb estovalles i vaixella d'acord al nivell del local amb copes Riedel. Per a persones amb mobilitat limitada hi ha una rampa exterior des de la que se s'accedeix directament a la primera planta. La llum natural que entra pels finestrals és suficient per gaudir d'un dinar i atorga una calidesa a la sala que la fa realment acollidora. Una gran finestra permet veure la cuina on treballa el xef i ajudants de l'escola de cuina que dirigeix en el mateix restaurant. Afegir que el pa que es serveix, cinc tipus diferents, és d'elaboració pròpia.
A l'arribada ens esperava el xef Francesc però nosaltres, que som més parats del que sembla, ens vam limitar a donar-li la mà amb un somriure. Ens van fer seure a la finestra, amb unes vistes del jardí molt plàcides i va començar el menú degustació amb maridatge. Els noms dels plats deixen marge al canvi de l'ingredient principal per qüestions de mercat, suposo. La carta de vins és importat, amb més de mig miler de referències, així que l'opció de maridatge ajuda a no perdre't.
Aperitius Villa Retiro
Va arribar a taula una safata d'acer patinable (Cor-ten) amb la forma del Baix Ebre que portava un musclo sobre una falsa closca, que era wonton; també una sopa amb falsa albergínia; i el mos més memorable, una ostra del Delta amb una deliciosa gelatina de vodka i llimona que feia una combinació perfecta.Un plat amb cornetes del mar, amb romesco i un puré de cigrons (crec recordar) completaven uns entrants maridats amb un D.O. Cava, Parxet Brut Nature que em vaig acabar en un tres i no res.

Festival de colors
Festival cromàtic de verduretes amb puré de fonoll i crema de remolatxa al yuzu, cavalla i botàriga. La gràcia del plat és que porten un tubet morat amb alguna solució salina i al posar-lo al plat, amb l'acidesa del mirim que hi ha, es torna rosa i queda molt de "ooooh!!!!". Les verdures i el peix sobre el llit blanc de fonoll fan un plat de colors molt bonic i que està molt bo. Maridatge amb Modernista Blanc 2014, D.O. Terra Alta que no em va entusiasmar gaire.
Ibèrics i Carbassa
Crema de carbassa amb ceps de temporada, consomé d'ibèric, llardons i cruixent de pernil. Aquest plat es serveix en dos cops. Primer fan una infusió amb closca d'arròs i brou de pernil. El vi maridat és una D.O. Manzanilla,  Lestau Papirusa. I després arriba el plat amb el pernil, els llardons, verduretes i un ou de guatlla. S'afegeix el brou de la infusió i es menja. Mmmm, es menja molt bé!!! La manzanilla, intensa i fresca a la vegada, és molt adient per aquest plat.

Arròs Esperança
Arròs cremos amb clorofil·la d'alfàbrega i estragó, ànec de coll verd i salsa de prunes i panses. També portava un cruixent amb pell de pollastre que no va ser gaire del meu gust. L'arròs, suposo del Delta, sobre un brou de carn i cuit al punt, meravellós. El plat, envoltat de melmelada de pinyons i panses va resultat rodó. Per acompanyar un vi rosat molt agradable, Aurora d'Espiells Rosé, Celler Juvé&Camps, D.O. Penedès que va arrodonir per complert el conjunt.
Peix de Llotja
Segons captures, amb verduretes glacejades i hummus tahini. Aquell dia el peix va ser déntol a la brasa, que estava fet al punt, amb la pell cruixent i acompanyat tal com descriu la carta. Un vi amb denominació austríaca (DAC Veltliner) per acompanyar que va resultar més fàcil beure'l que dir-lo. Schlosskelleri Goblesburg Löss Grüner Veltliner 2016.
Llom de conill
Llom de conill farcit de tomàquet, guarnit amb herbes aromàtiques allioli de codony i cargols dolç-picants. Sort que eren al costat perquè a mi els cargols de terra... i mira que ho intento, però no puc... El vi suggerit va ser un negre D.O. Terra Alta, L'indià Negre Roure, també del celler Pagos de Híbera, que al no ser gaire intens, li va anar molt be a la carn blanca del conill.
Àcids
Passem als postres amb un cilindre de maracujá amb citronel·la i vainilla banyat en mango, gelat de préssec i salsa de iogurt. El plat, amb una estètica acurada, va resultar molt agradable a més de a la vista, també al paladar. Clar que el maridatge amb el Southern Comfort també em va semblar fantàstic. El sommelier ens va explicar que era un whisky fet amb blat de moro, però jo el definiria com un licor perquè no té gust de whisky, és dolç, suau, aromàtic i daurat (com el whisky, això sí). Em va agradar força, fins al punt que ja trobo a faltar una ampolla a casa.
Xocolata. Com no
Pastisset amb mousse, pols de nou Macadàmia, cremós de gianduja, gelat de cacau amb mel i altres delícies. Perfecte pel Santi que és un boig de la xocolata. Fins i tot li vaig donar part del meu plat. No treu això que el plat estigués bo, elaborat i ben presentat. Acabem amb un tercer vi del celler de la Catedral del Vi, el Gamberrillo, una mistela que va acabar d'endolcir la desfilada de plats.
Però encara quedaven els cafès acompanyats dels mini dolços. Ens van acostar un carret per a que agaféssim el que ens vingués de gust i clar, penses, agafo un parell o agafo el que em vingui de gust? Finalment amb 4 o 5 per cap vam mig omplir la safata: els de xocolate pur pel Santi i els de barreja amb llet o altres gustos per a mi. Un cafè deliciós va posar punt i fi a aquest dinar tan fantàstic i al Santi li venia de gust una copa d'aquelles que fa ell de gent del clero o la reialesa i al demanar per algun cardenal o reietó, el sommelier li va dir que li obsequiaria amb una copa de Terry Centenari d'una ampolla dels anys 70 que tenia amagada. El segell de 4 pessetes crec que va fer aparèixer una dona rosa a cavall al cap del Santi...


Vam gaudir del Terry sota l'ombra del ficus que creix sobre el restaurant i l'envaeix amb les seves arrels. Mentrestant, enviarem una foto als nostres amics agraint el dinar que acabarem de gaudir com regal del meu aniversari. Dóna gust fer 50 anys amb amics així. Gràcies! 😘

diumenge, 9 de juliol de 2017

LA BOTIFARRA, TORRADES, TAPES I FONDUES


Establiment: La Botifarra Tgn
43001 Tarragona
Carrer del Cardenal Cervantes, 5 
Tfn 977 21 65 51
Preu orientatiu: 13€

La Botifarra és una tasca especialitzada en llesques, embotits catalans i fondeus (segons diu la seva web), encara que jo només he tastat les torrades i els embotits, el tema fondeu em queda pendent. Pot ser per això que aquell local tingui un aroma a formatge intens quan entres, tinc una amiga a la que no li agrada el formatge i no pot entrar...
La decoració és senzilla, tot fusta, moble rústic, local una mica fosc, espai just entre taules, una mica atapeït i per rematar, un minilavabo. L'atenció és molt bona i els preus són baixos. La carta ofereix diferents llesques, predominant les fredes, també hi ha alguna tapa, diverses amanides, fondeus i embotits de qualitat.  La carta de vins és justeta però fan sangria casolana, que ja és un plus.
Tot i això La Botifarra està sempre ple i és difícil trobar lloc sense reserva, més d'una vegada que hem intentat fer un soparet ràpid ens hem quedat amb les ganes.
La darrera visita va ser fa uns mesos i vam gaudir amb una taula assortida d'embotits i una taula de petita de formatge per a compartir. Els embotits molt bons, dels que costa trobar per altres restaurants llevat que estiguis a prop del Pirineu. La foto la vam fer quan ja havíem ficat la ma al plat.
També vam fer una torrada de porc senglar amb mousse de bolets feta per ells que estava molt gustosa i una altra de torrada de pernil del país.


Tot això, amb una ampolla de Raimat Abadia D.O. Costers del Segre i a uns preus molt ajustats.

Si no et fa res l'aroma del formatge, no dubtis a visitar aquest local proper al Mercat de Tarragona, les llesques estan ben bones!


diumenge, 2 de juliol de 2017

COIMBRA VINOTECA GASTROBAR, UN BAR DE TAPEO A TARRAGONA

Establiment: Coimbra Tarragona
43001 Tarragona
Carrer del Governador Gonzàlez, 6
Tfn 977 591 583
Preu orientatiu: 20€

Coimbra Tarragona

Tapes i plat del dia, no fan menú. Local petit, atenció amable, preus acceptables. Un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Difícil
Espai:
Mitjà (30 p)
Distribució:
Ajustada
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Penja-robes
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
-
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Informal
Amabilitat:
Eficàcia:
Correcta
Presentació:
Plastificada
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà




El Coimbra s'anuncia com Gastrobar i Vinoteca. La carta de vins no l'he vista així que només puc dir el que anuncien a la pissarra: de vi negres tenim 7 vins catalans repartits en 5 D.O., 1 Somontano; 7 Ribera del Duero, 6 Rioja; de blancs és un assortiment similar.
Encara que pel nom del local pensis que la carta pot estar plena de plats de bacallà, res de res, es tracta de tapes espanyoles (flamenquín, croquetas, melva, cachopo, zarajos, torreznos, lacón...)
La carta és divideix en colors per tipus de ingredients o cuinats. Tenim apartat de: hort, ous, croquetes, carns, llotja, racions i postres. Molt de planxa, fregit i arrebossat. Només trobaràs cru l'amanida de tomàquet amb melva. Els dies de cada dia en comptes de menú fan un plat de cassola: el plat del dia.

El local està atapeït de quadres, fotos, pissarres... encara que no resulta aclaparador perquè el sostre és alt. L'atenció és molt propera però una mica lents, això el vam comprovar les dues vegades que hem anat. La primera vegada vam fer un tast una nit i ens vam animar amb l'assortiment de croquetes de la casa que estaven delicioses. Els sabors eren: carn d'olla, bacallà, calamar, pernil salat, bolets i calamarset amb la seva tinta. Per a repetir sense dubte.
Un carpaccio de peus de porc, prou correcte però prefereixo els peus sencers. Per acabar un plat de lagarto ibèric fregit amb pebrots de Padró. És una part del porc que s'extrau de la part del costellam, tendra i sucosa degut al seu alt contingut en greix. M'agraden més altres peces del porc però aquesta, si està cruixent per fora és molt gustosa.



Pels dos vam pagar poc més de 35€, curiós que en un lloc que es diu enoteca, perdó, vinoteca, no recordi el vi que vaig prendre ni quedi detallat al compte.
La segona visita eren tres persones i vam començar amb unes patates al Cabrales per a compartir, juntament amb una amanida de tomàquet i melva. Dir que les patates, naturals i fregides, molt bones, tenien formatge per addictes. Si t'agrada el intens sabor i el punt picant d'aquest formatge, has de demanar aquest plat. L'amanida va venir molt bé per fer contrast amb el formatge, un tomàquet, amb sabor de tomàquet, amb melva i ceba amanit amb oli. Res complicat que jo faig a casa, normalment amb melva canutera que és més petita i gustosa.

Com a plat principal vam demanar una
costella de vaca feta al punt, que va arribar amb pebrots de Padrón. Molt gustosa i tendra.
També volíem un
cachopo, però ens van dir que per una persona era molt, com que vam insistir que el volíem, ja ens van dir que no havia arribat el camió de la carn i que no en tenien. Llavors el vam canviar per un secret ibèric però va arribar un plat amb lagarto, explicant que estava molt bo i que secret tampoc hi havia. (Al compte també estava el preu del lagarto)
Per a mi el plat del dia,
cua de bou estofada, que estava molt bona, una mica temperat pel meu gust, a mi m'agraden aquest tipus de plats ben calents; i un altre detall, venia solet, desangelat, sense guarnició. El vaig trobar una mica trist... i en pic veig que a la taula del costat porten un parell de plats acompanyats de patates fregides, a daus, grosses. Els hi vam dir, però jo ja m'havia acabat el meu plat... L'explicació que ens van donar és que com que ja havíem demanat patates als entrants, seria molta patata i van decidir no posar-les. Doncs molt malament. Si torno avisaré que el meus plats els portin sencers, ja que el pago sencer, jo el vull amb el que toqui.
Per postres va resultar un altre "uy, pues de eso no nos queda..." així que no vam tastar la
nube de queso con arándanos i va ser un pastís de formatge, contundent, i un mel i mató, que estava molt tou i fluid per ser un mató, semblava un iogurt quefir.
El compte va ser de 72€ per tots tres, amb aigua i cervesa.
La sensació final no va ser tant agradable com a la primera visita, pel que van trigar, pel canvi de plat escollit, per l'absència de guarnició, pels plats que volíem demanar i no hi eren... Un lloc correcte per fer tapes però del que no he sortit el #soexcited que esperava.