diumenge, 25 de setembre del 2016

SHEARS YARD, COMIENDO SUNDAY ROAST EN LEEDS

Establecimiento: Shears Yard
LS2 7EH Leeds
11 -15 Warf Street
Tfn 0113 2444 144
Precio orientativo: £22

Shears Yard Restaurant

Cocina británica, puding de Yorkshire y "Sunday roast". También tienen cerveza Estrella. Local cómodo y actual. Precios correctos, menos las bebidas. Muy buena atención. Un 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL





Acceso:
Fácil
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Grande (70p)
Aire acond. Calefacción
Distribución:
Buena
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Cómodo
Sillas
Limpieza_servicios:
Buena
Secador manos:
Aire
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Tipo paleta
Corta
Vinos:
-

IDIOMAS





English






Leeds, situado en el condado de Yorkshire, fue un importante centro comercial, a principios del s. XIX se contruyó un canal que abastecía de carbón las ciudades de Liverpool y Manchester y posteriormente, con la construcción del ferrocarril y la revolución industrial la ciudad creció hasta engullir a las pequeñas villas que la rodeaban. Actualmente la economía de Leeds está basada en el sector servicios y el canal ha pasado a ser una atracción turística. Su estación de trenes es la tercera más importante del Reino Unido y su crecimiento comercial la situa como el segundo centro financiero de la isla. Un dato curioso: en Leeds se instaló el primer semáforo automático de todo el Reino Unido, en 1928.
Nuestro amigo Pedro está allí porque Leeds actualmente es una importante ciudad universitaria y tal y como está el trabajo por aquí, pues toca emigrar, así  que fuimos a hacerle una visita y en vez de llevarnos a ver el semáforo, nos llevo a ver el canal y las esclusas, a tomar unas pintas en las terracitas sobre el río Aire y a comer un puding de Yorkshire en un restaurante de la zona The Calls.
El local es diáfano, con acceso para sillas de ruedas, muy luminoso, de ladrillo visto y mobiliario de madera en tonos claros. Sin manteles, mesas amplias, sillas cómodas, te ponen una jarra de acero inoxidable llena de agua con hielo picado a la vez que pides las bebidas. Yo pedí sidra y los chicos cerveza, por cierto, hay Estrella.
Habíamos venido a por el puding de Yorkshire así teníamos claro el plato. Por teléfono nos confirmaron que tenían el Sunday roast (asado del domingo, ya ves, en otras ciudades es paella, aquí, asado) así que decidimos los primeros y asado de cerdo y de ternera como plato principal.
Para compartir pedimos English asparagus, trigueros acompañados de pomelo, jersey royals (una variedad de patata británica, tipo "patata nueva"), ajo negro y yema trufada. Delicioso el plato, ese punto amargo-ácido-dulce del pomelo es curioso pero la yema trufada en el fondo es espectacular.

El plato de hand cut chips with alioli fue un poco decepcionante. Las patatas muy ricas, pero el alioli nada conseguido. Claro que cuando llevas fuera de casa mucho tiempo y ves un plato con alioli te lanzas a pedirlo...
Los platos de asado llegaron. Uno de slow roast pork belly, lo que es un asado lento de panceta, con patatas, verduras de temporada, el puding de Yorkshire y la salsa gravy. Muy rico y aunque yo hubiera puesto menos verdura y más carne. :-)
Y la versión con ternera, 12 hour roasted Sykes house farm beef sirloin, con los mismos acompañamientos y también muy bueno, pero que me hubiera comido un poco más de carne y menos verdura. El puding de Yorkshire, blandito y suave, es un bollito que me encanta de la cocina británica.
No tomamos postre, preferimos ir a una de las terrazas sobre el río y tomarlo allí con un café. La cuenta fue de poco más de 62 libras, unas 20 por persona, que para ser un restaurante británico no esta mal. Los platos tienen un precio correcto, donde sube la cuenta es las bebidas, como siempre: una sidra 
£4.90; una pinta de cerveza £4.20. Está claro que hay que beber agua del grifo y el por qué de las borracheras que se ven por Salou.
Nos encantó el tour que nos hizo Pedro y volveremos a visitarlo y hacernos una foto en el semáforo de Bond Street.

diumenge, 18 de setembre del 2016

PAY PAY, BRASA, GELATS I ESPAI PER A NENS

Establiment: Pay Pay Cambrils
43850 Cambrils
Carrer de Neptú, 22
Tfn 977 79 34 49
Preu orientatiu: 25€

Pay Pay Cambrils

Zona l'Ardiaca, cuina mediterrània i brasa, tapes, esmorzars, còctels i gelats. Terrassa amb parc infantil. Molt bona atenció, preus correctes. Un 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (60 p)
Terrassa
Zona_infantil
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
-
Extres:
-
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Amb fotos
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Gelats
Còctels
IDIOMES
Català
EspañolEnglish

Mai hauria pensat en anar a un lloc com aquest però quant tens amics amb nens petits ets com J. Lannister: "les coses que faig per amor".
Amb més terrassa que menjador, aquesta gelateria també ofereix plats de brasa, tapes, còctels i esmorzats. Ideal per anar amb nens ja que la terrassa està tancada amb un mur baixet i al fons hi ha un tobogà i diverses jogines per tenir entretinguts als petits.
La carta inclou amanides, tapes clàssiques, carns i peix a la brasa, pizzas... L'atenció és molt correcta i encara que al final del sopar van trigar una mica pels postres, he de dir que el local estava ple de gom a gom, de fet nosaltres teniem reserva, si no, no haguéssim trobat taula.
Vam sopar amb sangria i aigua, perquè feia calor i la carta de vins no ens va motivar. Per compartir, una amanida de la casa, al menys portava també enciam romana, ceba, tonyina, ou, tomàquet... clàsica amanida mediterrània. Les setrilleres són de Mestral, oli de la cooperativa de Cambrils, això és una alegria a taula.
El plat de pop a la gallega era una mica justet, tant en quantitat com qualitat. Sobra patata, falta pop. Un plat aceptable.
De plats principals vam demanar un llenguado la planxa, amb patates per a que el nen menjés. I aprofitant que hi ha brasa, un plat de conill, un altre de costelles de xai i un altre de mitjana de vedella. Em va sorprende que la vedella estigués tan bona i tendra i l'escalivada, sense amanir per afegir oli i sal al gust, també bona. Les patetes fregides, casolanas, són un punt positiu també.

A l'hora dels postres, fruita del temps (síndria), músic i un gelat de café que venia sobre una nata exquisida, d'aquella muntada de pastisseria, sense gaire sucre, amb sabor de nata de veritat i no d'aquells sprays que es disparen alegrement en masses restaurants. El gelat també estava molt bo.
Un lloc al que no hauria anat mai i que gràcies al Salva i la Martina no descarto tornar-hi perque la carn estava molt bona, el gelat de mort i cap nen va molestar-nos durant el sopar. I tot aixó per uns 25€ per cap. La propera visita a veure si podem tastar algún cóctel.

diumenge, 11 de setembre del 2016

FILOSOFÍA RESTAURANT. DESCARTES: "APENAS HAY ALGO DICHO POR UNO CUYO OPUESTO NO SEA AFIRMADO"

Establiment: Filosofía Restaurante
43003 Tarragona
Plaça d'en Ripoll, 6
Tfn 693 47 16 39
Preu orientatiu: 25€

Filosofía Restaurante

Cuina mediterrània amb tapes, "montaditos", brasa per carns i peixos, hamburgueses gourmet. Decoració filosófica. Magnífica atenció. Celler justet. Preus millorables. Un 2 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (30 p)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires incòmodes
Neteja_serveis:
-
Assecador_mans:
-
Canviador:
-
Extres:
-
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Informal
Amabilitat:
Eficàcia:
-
Presentació:
Fusta amb pinça
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Español



Recordo aquest local d'un italià que hi havia abans amb dos o tres taules a la plaça d'en Ripoll. Un local que queda una mica allunyat del trànsit habitual dins de la Part Alta de Tarragona i ha d'oferir un plus per fer-te arribar fins allà, bé doncs el plus és "hamburgueses gourmet". Un parell d'amigues em van dir que estaven molt bones així que cap allà vam anar.
Taules de mida ajustada, cadires incómodes (massa rectes), estovalles individuals, fotos de filósofos i un parell de pantalles van passant aforismes, paradoxes...

L'atenció molt amable i atenta en tot moment, al ser dilluns no vam tenir gaire problema en escollir taula sota el aire acondicionat. Ens va donar les cartes i vam fer una ullada al platets com escalivada, timbal del mar, espinacs, braves, amanides. En opció de carns tens filet de cérvol, mitjana gallega (500 g) o de Nebraska (250 g), ànec, secret ibèric i mix de xoriço i morcilla de Burgos. Si vols peix pots escollir entre salmó, bacallà o pop. Com plats estrella: les hamburgueses gourmet de vedella, inclouent la de pollastre, la vegetariana, la vegana, la de salmó, una amb gelat i la infantil. Em va costar una mica decidir entre tanta hamburguesa així que millor per descarte. Vam demanar aigua, cerveses i jo una copa de Priorat Legítim Criança, De Muller, bé, tant bo que vaig fer dues copes. Una caña, una Franziskaner i aigua. A la taula les setrilleres... prefereixo l'arbequina a la picual o cornicabra i si a l'etiqueta llegeixo Jaen, i no veig Sierra de Mágina, de Cazorla o de Segura, ja intueixo un oli potent.
Per començar vam demanar patatas en tempura Filosofía (salsa BBQ Chivas Regal), un nom llarg d'agraïr perquè no sóc de fumats i salses BBQ, bé, a casa tinc la de Jack Daniel's, que el Chivas és massa luxe... La salsa venia servida a banda i ens van avisar que la guindilla vermella pica. Personalment una patata arrebossada no és un plat que em cridi, però a taula va haver-hi majoria i aquí està la foto.
També per a compartir, ensalada de quesos y reducción de Módena. Incloia un formatge de toronja, una crema al centre amb fruits vermells, rocafort, brie, rulo de cabra, unes porcions de formatge tendre... la meva mare va preguntar per torradetes. La cambrera ens va dir que prendria nota de la petició però que de moment només tenien "pan de coca" va dir. Vam acabar-nos els fomatges amb pa tovet.
Per tastar l'hamburguesa Santi va demanar la Volcán de foie y queso. A la carta explica que són 200 g. de vedella Angus, canonges, tomàquet, 40 g de foie "tostado", formatge de mango, brie, ceba caramelitzada i xarop d'auró. El Santi no va poder acabar amb el pa, per la resta diu que estava bé, no gaire calenta la carn, però aceptable.
La meva burger va ser la
Roquefort peppers, descrita amb 200 g de vedella Angus, canonges, tomàquet, formatge rocafort i pebrots a l'ast. Amb tanta descripció els "pimientos asados" ens van quedar en una tira ampla de pebrot vermell calentet i bo, moltísim formagte i una hamburguesa molt prima que estava freda. Vaig demanar que si us plau, la carn estava freda i molt feta així que em van portar una altra menys feta i també sense estar calent. Clar que poc feta i calent és dificil... o no? I si reduïm el diàmetre del disc de carn i augment el grosor? Total, no hi ha qui s'acabi el pa... A la foto es veu que finalment la van fer poc, no està vermella però està poc feta.
La meva mare va optar pel
Bacalao a la parrilla sobre colchón de escalivada y gamba roja con su guarnición. Ja sé que la foto no és gaire bona però es pot veure el bacallà sota la gamba. Algú els hauria d'explicar la diferència entre gambón y gamba roja.
I per acabar el plat que va demanar el meu fill,
Chuletón de vaca gallega a la parrilla (500 g) con su guarnición y su chimichurri. Que aquí es veu la foto de la mitjana de mig kilo per 22,95€ i a continuació la foto de la mitjana de mig kilo per 17,95€ del restaurant gallego Escairon que hi ha Barcelona. Per dir una frase, no sé si filosófica, "no hase farta desir nada más".

No ens vam animar a demanar postres, vam pagar uns 25€ per cap i vam marxar d'allà filosofant sobre el dinar. L'atenció, esmeradísima; als lavabos no hi vaig entrar.

diumenge, 4 de setembre del 2016

EL MUSEU DEL VERMUT, UN ESPAI FANTÀSTIC AMB BONES TAPES

Establiment: Museu del vermut
43201 Reus
Carrer de Vallroquetes, 7
Tfn 977 34 23 12
Preu orientatiu: 30€

Museu del vermut

Edifici modernista que alberga el museu i un restaurant de cuina mediterrània, tapes i llaunes. Una carta amb 30 vermuts i alguns vins interessants. Plats bons i regulars, fantàstica atenció, preus correctes. La mitjana fa un 4 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava Aparcament_proper
Espai:
Gran (90 p)
Pati
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Frases_vermuteres a les parets
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Cartolina
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Vermuts
IDIOMES
Català
Español

Un edifici modernista en la zona céntrica de Reus abans era una fàbrica de gorres i ara alberga una colecció amb més de 5.000 articles relacionats amb el vermut. Ampolles, etiquetes, cartells, clauers... cobreixen les parets d'aquest edifici que es pot visitar gratuitament. Està dividit en diversos espais, a la planta baixa, el pati i la sala Martini; a la planta superior, les sales Izaguirre, Miró i Iris (de Muller).

El vermut de la casa és el Cori, nom de moltes reusenques per això de la Verge de la Misericòrdia, patrona de Reus, encara que la carta de vermuts supera la treintena. Per acompanyar un got de vermut res més tradicional que les llaunes de olives, escopinyes, musclos... aquí fins i tot tens una selecció de llaunes prèmium de la casa Espinaler. Per descomptat que no falten les tradicionals tapes de braves, croquetes, musclos al vapor, pernil, formatge... i per completar la carta hi ha diversos entrants i plats principals.

Vam estar fent un sopar a primers d'agost, erem un grup de 14 per sopar i vam tastar diversos plats a la sala Martini de la planta baixa. Uns molt bons i altres no tant. Això sí, l'atenció fantàstica i el cibulet practicament omnipresent. Com que no volia quedar-me amb aquesta sensació de "sí pero..." vam repetir la visita justament ahir dissabte per dinar. En aquesta ocasió 9 persones, ens van ubicar en la sala Iris de la planta alta, nosaltres sols, perquè és una sala de fins a 12 persones. L'atenció altra vegada fantàstica (aquesta cambrera rapitenca és una crack), altra vegada el cibulet als plats, altra vegada uns plats sí i altres pse. Com l'oli d'Antara, delicios en una ampolla per estrenar a la primera visita, i una ampolla amb el tap trencat i que rajava oli a raig a la segona (i que no tenia el mateix gust).
Braves del museu, amb molt bona salsa i fregides molt bé. Un plat que ens va agradar molt. Piquen poquet i el pebrot li dóna un puntet.
Pop a la gallega. Deliciós. Un llit de patata aixafada amb un pop tendre, bon oli i pebre vermell. I cibulet.
Daus de bacallà en tempura, amb una salseta de vermut i soja que estaven de llepar-se els dits. Que bons!!! Tot un encert de plat. Ah, i amb cibulet.
A la segona visita vam tastar el musclos amb romescada (i cibulet), la salsa molt bona, però els musclos estaven com molt fets, com recuits... també unes croquetes de carn d'olla delicioses i unes altres de botifarra i poma amb les que vam gaudir força. Aquestes cauran a la propera visita. I vam repetir de braves, que la presentació era un pèl diferent però molt bones altra vegada.
Com plats principals va haver-hi de tot. Començant per un tàrtar de tonyina que no vaig tastar però que deien que molt bo. Amb les seves torradetes, maduixa i un polsim de cibulet.
Un plat d'ous estrellats amb botifarra negra, pinyons i foie i un altre plat d'ous estrellats amb pernil Joselito. D'aquests es van tornar a demanar a la segona visita. Per descomptat, amb cibulet ambdós.

També es va repetir del melós de vedella. No l'havia fet foto a la primera visita però a la segona va ser el meu plat. La vedella bé, ara la crema de patata enganxada al plat, com escalfat amb... Portava xips de remolatxa i cibulet.
Al sopar del primer dia vaig demanar l'estofat de cua de bou, que va arribar massa atemperada. M'agrada el menjar calent però no vaig dir res, en una taula de 14 persones i no volia trencar l'harmonia del sopar. Les verdures no estaven pasades pel xino, o triturades, un plat lluny de l'estil corobès que esperava. La culpa és meva per pensar en cues cordobeses. Però el plat tenia cibulet!!!
El filet de vedella es pot demanar amb o sense foie, la primera visita el van tastar sense i la segona amb. Aquí em van deixar fer un mos i la carn és de primera. Un plat a tenir en compte en la carta.
Del peixos, el bacallà al pil pil és un plat que està molt bo. Encara que no porta gaire acompanyament: patata i cibulet.
Altres plats que es van demanar amb bon resultat i aceptació per part de la taula va ser l'hamburguesa de Black Angus i l'amanida de formatge de cabra. I com que anavem amb un nen, el menú infantil de tires de pollastre arrebossat i patates fregides no falla. Però no hi ha fotos.
A la primera visita vam beure vi i no vam demanar postres. El compte va sortir per uns 27€. A la segona visita vam beure només vermuts i vam acabar amb postres, ens va sortir per uns 30€.
Per postres vam tastar el coulant de xocolata, el iogurt amb coulis de mango i terra i  el gelat de vermut blanc entre altres.
El lloc és fantàstic per fer un vermut amb llaunes, una visita a les sales, veure la colecció d'articles relacionats amb el vermut, tastar un vermut català, italià, britànic... Per fer tapes està genial i per escollir plats per dinar o sopar els entrants estan molt be però alguns principals haurien de millorar una mica.
Haurem de tornar perquè alguns entrans que no hem tastat feien molt bona pinta.
A la seva web diuen que el vermut es serveix sense gel però com que estem a l'estiu i fa molta calor, l'hi posen. Al que són fidels és a les dues olives. Quina alegria dues olivetes al vermut!!!


Aquesta ressenya també la trobareu al bloc del Ricard Sampere, al mapa de la dreta, fent clic aquí: Restaurants sud de Catalunya