diumenge, 28 d’agost del 2016

EL ASADOR DE SANT JOAN, TALL ARGENTÍ I PASTISSOS CASOLANS

Establiment: Asador de Sant Joan
08970 Sant Joan Despí
Rambla Josep Maria Jujol, 26
Tfn 93 768 90 13
Preu orientatiu: 25€

El Asador de Sant Joan

Braseria argentina, foc a la vista amb suggeriments del dia, empanada, vitel toné, matambre, diverses amanides i postres casolanes. Molt bona atenció, preus correctes. Superen les 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava i blanca
Espai:
Mitjà (48 p)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Aire automàtic
Canviador:
No
Extres:
Banc_a_la_porta
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
Vins argentins
Altres:
Rioja
IDIOMES
Català
Español


Només fa uns dos mesos que han obert un asador argentí a Sant Joan Despí. Argentí implica, carn tallada al seu estil, feta amb temps a foc lent, acompanyada de chimichurri... Està clar que un asado argentino a un restaurant no és lo mateix que al camp, passa el mateix amb una calçotada, però a falta de camp, aquest lloc està bé per menjar un bon tros de carn.
El local és petit, decoració senzilla, accesible amb cadira de rodes però amb les taules massa ajustades per a que passi entre ellas, la separació entre taules podriem dir "correcta", les modes d'avui dia ens han portat a llocs més estrets. El personal està pendent del que necessites en tot moment, es veu un local nou i amb ganes de fer clientela. La climatització està be al entar però segons es va omplint el local i comença la digestió,  queda una mica justa. No és per la graella i el foc, que estan a l'entrada i separades per una paret, és que falta una mica de potència, pel meu parer.
Respecte als vins només n'hi ha d'argentins (inclòs el de Leo Messi), i clar, només el transport ja puja el preu així que vam demanar un Tanguero del 2014. El van oferir fresc però estava molt fred i fins mig dinar no vaig saborejar el seu gust, bé, un vi correcte. Ah! també hi ha un Rioja com a vi de la casa. Espero que descubreixin els vins catalans i puguin ofertar-ne uns quans a bon preu.


Per fer un tast de plats típics vam demanar les empanades de carn i el vitel toné. Les primeres molt bones, de carn de veritat, amb olives, ou, comí, però amb carn, que n'he menjat d'altres que la carn només estava al nom, aquestes van farcides i són saboroses.
El vitel toné está fet amb vedella i a la mahonesa es noten les anxoves, he de dir que estava bonísim, aquest és un plat que s'ha de demanar.
També vam demanar una amanida de barreja d'enciams, que amb la carn ja va bé.
Jo portava la idea de demanar una graellada per fer un tast de tot però per qüestions de normativa no poden fer servir les parrilles de brases que es coloquen en les taules així que aquesta opció per ara no existeix. Vam demanar el suggeriment del dia, el xai, del que es podia escollir costellam o cuixa, i la meva mare va agafar la cuixa, de bona mida, ben feta i tendra.
Pel Santi l'entrecot fet al punt. Molt bó també, que em va donar un trocet.
Per la nena l'entranya, (l'onglet) que per a mi es de les parts millors de la vaca, es sucosa i tendra.
I jo vaig demanar el costellam, així ja ho teníem gaire bé tot. Encara ens falta el vacío i el chorizo criollo (el choripan que tant em recorda a la meva amiga Jorgelina) Tots els plats venen amb pebrot escalivat i mitja patata al caliu.
Per postres vam perdre el cap al veure els pastisos casolans així que ja no vam fer cas de la carta on hi ha panqueques, dulce de leche i altres clàssics argentins. Una porció de pastafrola de membrillo, pastís de maduixes (frutilla) amb crema pastelera, pastís de bombó i pastís de xocolata, que portava pinya per dins. Jo esperava prèssec (durazno) però estava bo. La masa dels altres pastisos era la de la pastafrola, una pasta brisa, una mica gruixudeta, sobre tot per l'exterior, però molt bons.
Ens van convidar a uns didalets, com a la resta de taules, i el compte va sortir per 30€ per cap. Un bon lloc on portar al meu amic Martín sense por. La propera tastaré els alfajores que hi havia en un pot sobre la barra, eren com els que em feia la Jorgelina.

diumenge, 21 d’agost del 2016

L'ARROSSERIA DEL SERRALLO, FAN ARRÒS PER UNA PERSONA

Establiment: L'Arrosseria
43004 Tarragona
Carrer de Trafalgar, 1
Tfn 977 27 32 65
Preu orientatiu: 25€
Menú diari: 14€
Menú cap de setmana: 18€

L'Arrosseria del Serrallo

Arrossos, peixos i tapes al barri d'El Serrallo. Amb terrassa i molt bona atenció. Plats de bona mida i preus econòmics. Un 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitja (40 p)
Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Español


El barri d'El Serrallo és territori de cuina marinera i els arrossos estan presents en cadascú dels restaurants del barri. A la cantonada del passeig del port està L'Arrosseria del Serrallo, una ubicació desafortunada perquè al estar a prop del punt de recollida d'escombreries, segons com bufi el vent i el temps que faci que no han buidat el contenidor, la brisa no porta aroma de mar precisament.
El local té esglaons per entrar i al primer pis hi ha els lavabos i un menjador. Quan vam trucar per reservar ens van dir que a la terrassa, que dins no possaven l'aire perquè els cambrers entraven i sortien i sempre estaven les portes obertes. Fora, a la terrassa s'estava molt bé, el toldo és prou espés i fa bona ombra. A la carta hi ha moltres tapes i formes de cuinar l'arròs, al menú diari tens l'opció de demanar arròs per una persona així que, com que eren 6 i diluns, vam aprofitar el menú.
Primers
Amanida de formatge de cabra. Amb nous, panses, tomàquet Cherri i sec, enciams, ceba cruixent... moltes coses! i sobre tot, crema de Módena dolça, tanta, que semblava un postre en comptes d'una amanida.
Cloïsses salsa verda, boníssimes. La salseta estava molt bona, no gaire verda, però bona.
Musclos al vapor. Un plat senzill i bo.
Segons
Al ser un grup de turistes i tenir opció d'arròs per un, vam demanar tots diferent. Un d'arròs negre, bastant negre, estava bé. Arròs amb bacallà i carxofa. Ays, els pèsols! Correcte. Arròs caldós de marisc, una cassola enorme per una persona, que no vaig tastar. Paella de marisc, altre arròs clàssic, i groc.



Una sípia a la planxa, sense foto, i una minigraellada de peix, justeta, però recordem que es tracta d'un menú de 14€ que inclou postres i beguda.
Postres
Xarrup de mojito, de mojito de maduixa, crema catalana. Fins i tot ens van batejar el xarrup de mojito, que era sense alcohol.
L'atenció molt atenta i amable en tot moment, i ràpida cada vegada que demanavem pa, cervesa o aigua. Un local correcte per fer un àpat informal amb la pega del punt de recollida d'escombreries. Jo parlaria amb el ajuntament a veure si es pot ajustar l'horari de recollida, si no, el local es quedarà per anar en dies més fresquets.

diumenge, 14 d’agost del 2016

ALMOSTA, UNA CUINA JOVE AL FÒRUM

Establiment: Almosta
43003 Tarragona
Carrer d'En Ventallols, 13
Tfn 977 22 27 42
Preu orientatiu: 25€
Menú tastet: 19€ + beguda

Almosta    TANCAT DESEMBRE 2017

Cuina d'autor, productes de mercat. Local molt petit, justet en climatització. Magnifica atenció, celler on primen els vins ecológics i naturals, cerveses artesanes. Preus correctes. Un 4 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (30 p)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
informal
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Pissarra
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Cerveses artesanes
IDIOMES
Català
Español


Almosta abans era un local que podies llogar i fer un dinar amb amics. Disposava de tot el necessari per cuinar, servir i menjar. Des de fa un any i escaig és un restaurant que ofereix una cuina actual, mediterrànea, una carta de vins on predominen els ecològics i naturals acompanyats d'una altra carta de cerveses artesanes.
El local és petit però les taules estan situades espaiosament. És un rectàngul de sostre altísim,  amb la cuina al fons i esglaons per entrar i per anar al lavabo. Una paret és de pedra nua i de l'altra penjen les pissarres amb els llistat de plats, vins i cerveses. Hi ha un parell de tamborets alts a l'entrada, la resta són taules d'alçada estàndar, sense estovalles, i hi han possat a sobre un tap de suro tallat longitudinalment per a recolçar els cuberts quan no els fas servir, es a dir, un hashioki a la mediterranea. Jo, que sóc d'estovalles i ara costa tant veure-les a les taules, vaig trobar fantàstic i divertit aquest detall. La iluminació és correcta però la climatització és justeta. Nosaltres estaven situats a l'entrada, al punt oposat d'on està l'aparell de aire acondicionat i la meva sensació de calor al final de l'àpat començava a aparèixer. Clar que tens la panxa plena i alcohol en sang i això contribueix però una mica més de potència al a.a. m'hauria agradat, sembla petit per tants metres cúbics.
L'atenció és fantàstica i com que era la primera vegada que anàvem ens van exlicar les cartes i l'opció del menú tastet que inclou 8 platets, dos postres i pa per 19€. La cuina és mediterrànea amb innovacions i pincellades d'altres cuines del món. Els plats van canviant en funció dels productes de temporada i sempre inclou diverses opcions vegetarianes. El preu dels plats va des dels 3 fins els 14€ més o menys i la mida és major que els del menu de platets, però per fer un tast de la cuina de l'Almosta, vam optar per aquesta opció de tastet. El pa que acompanya als àpat és de farina de kamut, més protéic que el blat comú, el vam trobar molt bó.

Per decidir el vi i tastar algún que no coneixiem ens vam deixar aconsellar per la noia que atenia la sala i ens va recomanar un rosat, que mai bebem rosats, i del Rosellò, que sempre prioritzem vins catalans. Le temps des cerises, un rosat molt fosc i carbónic que era millor quan portava obert mitja hora. Aromàtic però amb poc gust. Un vi natural que no tornaré a demanar.

Menú tastet
A la pissarra està escrit un ordre que deu ser orientatiu, perquè els plats van arribar a taula en un altre. Primer la brava, una patata al caliu amb salsa de tomàquet amb un suau toc picant i un rajolí d'allioli (poc pel meu gust, que sóc molt de sucar pa). Estava bé.
Ara el tataki de síndria. A priori sembla extrany pasar per la planxa una sindria però la soja, el cogombret i la tàpera amb el torradet de la síndria és una combinació fantàstica.
Tot seguit el gazpacho. Al plat hi havi verat, all negre i una picada d'alfàbrega i pipes. Deliciós, encara que per la textura i el sabor em recordava més al salmorejo que al gaspaxo.
El seguent va ser un plat de cebiche vegetal amb diferents tomàquets, com el de cor de bou, i un blat de moro arrebossat amb farina d'arròs. Molt bo perque el contingut en coriandre era mínim. Em fan una por els ceviches...
El durum.cat farcit d'espinacs, pinyons i formatge de cabra. Estava bé, pel meu gust un plat prescindible en futures visites.
En canvi el plat de musclos sí el tornaré a demanar. Amb ceba, farigola, comí i garum. Un plat per repetir si m'haguesin deixat. Desconec com es fa ara el garum, és dificil reproducir 
els contenidors i les sales amb les condicions de ventilació i sol que feien servir els romans.
Arriben el mollets a la sal amb una salsa de iogurt i cogombre que vaig tastar però que, segons el meu personal parer, el mollet no necessitava. Estava prou bo sense res, és un peix tant bo...
Ja per acabar va arribar el xai premsat. Al demanar el menú ens van preguntar si voliem canviar el xai pel garrinet però nosaltres vam quedar-nos a l'opció inicial. Molt bo, tant bo que vam deixar el plat net, bé, net net no, que hi havia un os sorpresa al premsat. Com acompanyament hi havia albergínia (que li agrada molt al Santi) i puré de patata amb tófona blanca (sóc una boja del puré de patata, mirà que sóc fàcil de contentar :-) ) Un plat rodó.

I ja tocaven els postres mentres que ens acabavem aquest vi ara que ja no "picava" tant. Primer una sopa de meló amb varietats verd i Cantaloup, i un rajolí d'alfàbrega. Ens va agradar molt.
Per acabar un lingot de xocolata que portava unes boletes que jo vaig trobar cítriques però que em van dir que eren oli. L'oli estava al plat amb una mena de terra simulant el pa suposo. Molt bona versió del pa amb oli, sal i xocolata.
Tot això per 19€, a banda el vi i una cervesa Rossa que va fel el Santi abans de dinar i el compte va ser d'uns 30€ per cap. El monedero de la iaia per portar el compte també és una mostra de l'aire desenfadat i jove del local.
Un restaurant que anirà al llistat de
Restaurants del Sud de Catalunya del bloc del Ricard Sampere en el que colaboro. Podeu fer-li una ullada fent clic aquí.

diumenge, 7 d’agost del 2016

RESTAURANTE ESCAIRON, UN GALLEGO QUE PERDURA AL POBLE SEC

Establiment: Restaurante Escairon
08004 Barccelona
Carrer Fontrodona, 5
Tfn 93 442 93 29
Preu orientatiu: 24€
Menú diari: 10,20€
Menú cap de setmana: 13,50€ + beguda
Menú degustació: 21€ + beguda

Restaurante Escairon

Cuina gallega, plats tradicionals, especialitat en vedella gallega, lluç, formatges de tetilla i de El Bierzo. Al costat de El Molino des de la década dels 70. El menjar, atenció i preus és de 4, però el local és de 2-1. Total, un 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (40 p)
Distribució:
Taules_ajustades
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Aire
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Combinats
IDIOMES
Català
Español


Al barri del Poble Sec va arribar, pels anys 70, un gallec i va començar a donar a conéixer el caldo, el queso de tetilla, el pop a feira, la vedella gallega amb pebrots del Padró, el lluç a la gallega... I aixi segueix avui, amb una cuina tradicional gallega i una decoració digna d'una película d'Almodovar o Torrente. Però no ens fixem en la decoració que aquí els plats i tapes guanyen el protagonisme. Sí és veritat que les taules estan massa juntes, i que no són gaire grans, però sembla el resultat de l'éxit perquè al mirar fotos de fa temps es veien més espaiades.
A l'apartat de vins, juntament amb Ribeiro, Alvariño i Valdeorras, predominen els Rioja i Ribera del Duero, i també trobem algun vi català.
El personal és professional, ràpid, eficient, es nota que porta anys vestint la camisa blanca i el pantaló negre.
Nosaltres vam optar per demanar platets i una mitjana de vedella gallega que porten de Lugo. Per beure, el vi del mes, del que no tinc foto però que ja us dic que vam afegir-hi gasosa. També pa torrat, que l'oli que estava a taula s'havia de gaudir.
Per començar vam demanar unes tapes, perquè amb racions no haguésim pogut acabar amb tot. De fet, no vam poder tampoc. Primer unes tallarines a la planxa, molt bones. Sense misteri si el producte es fresc. Quin animalot tant fàcil de menjar.
Mitja de formatge de tetilla. Feia temps que no el menjava i em venia de gust. Al Santi li agraden els formatges més forts però li va donar una queixalada abans de fer la foto.
El pop a feira és un obligat si trepitges un restaurant gallec, no? Doncs aquest estava bé, no era de mida gegant però després de tanta moda de pop a la brasa que abunda per ahí, és gratificant tornat al sabors clàssics per una vegada.
L'orella a la gallega crec que va estar de més, no la vam poder acabar perquè va arribar la mitjana i per deixar menjar al plat, millor orella que mitjana. Ens enceguem demanant i no pot ser... La realitat és que estem acostumats a aquesta moda de "platets per a compartir" i a l'Escairon els plats tenem la mida real per compartir.
La mitjana a la brasa, que no recordo el pes, era suficient per a dues persones. Amb les patates i el pebrot. Tendra i saborosa, amb maduració de???? Uys, que vaig oblidar preguntar si era de dues setmanes o estava madurada sota UV durant 1 any :-).
Està clar que impossible demanar postres amb aquest tiberi. El compte, uns 48€ per tots dos, ens va semblar molt correcte! Un clàssic al que tornar-hi.