diumenge, 27 de març del 2016

LA PUBILLA, GAIREBÉ CENT ANYS FENT MENJARS A GRÀCIA

Establiment: La Pubilla
08012 Barcelona
Plaça de la Llibertat, 23
Tfn 932 18 29 94
Preu orientatiu: >35€
Menú diari: 15€

La Pubilla

Cuina catalana de mercat. Hi ha menú diari per 15€ i plats del dia fora de carta. També esmorzars de forquilla. Local petit, millor reservar en un dels dos torns que fan. Són un 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (30 p)
Distribució:
Estreta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Banc
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Moderna
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Esmorçars de forquilla
IDIOMES
Català
Español
English

La Pubilla va obrir al 1912 com a bar i casa de menjars. Al 2010 va reobrir amb una nova versió de l'antic local i actualment es pot gaudir d'esmorzars de forquilla i una carta basada en productes de mercat i alguna que altre recomanació del dia. Per fora sembla un bar de sempre i per dins s'ha pujat al carro de moda: decoració minimalista, taules petites i arreplegades, cadires dispars, estovalles individuals i carta en una fulla agafada amb una pinça en una planxa de fusta.
Per dinar al mig dia has de reservar en un dels dos torns que fan, a les 13:30 o a les 15:00. Fa una mica de por això d'haver de sortir ràpid però no patiu, el local no invita a llargues sobretaules, no hi ha res d'intimitat, allí es va a menjar i punt. Nosaltres vam anar al primer torn i no ens vam sentir pressionats en cap moment, ells ja s'encarreguen de portar ràpid el menjar per poder tenir la taula neta a les tres en punt. Vam aparcar al carrer Gran de Gràcia davant del restaurant Botafumeiro i quan vam arribar allà ja hi havia tres taules ocupades. Després d'oferir-nos la carta en anglès o espanyol ens vam mirar i riure. "En català" vam respondre. Quina pinta fem?? :-)
Fora de carta hi havia garrinet, cuixa de cabrit (40€ per a dues persones), gambes vermelles, i alguna altre cosa que no recordo... I ens vam portar el vi, Tocat de l'Ala 2014, D.O.Empordà, amb un aperitiu de cortesia, com una vinagreta de peix. El vi boníssim, m'agrada molt aquest vi. Una mica de pa amb tomàquet amb un oli intens, tipus picual i comencem amb els plats.
Entrants:
Croquetes de rostit. Molt bones. Res de farines a dojo, una farsa contundent en sabor i suau en textura. Recomanables i memorables.
Ou de corral i foie. Impressionant. Per a mi el millor plat del dinar. Portava un puré de patata de base i al trencar l'ou... mmm, un plaer.
Torradeta de pa de sègol amb sardina fumada, mantega de garota i vi negre. Petita, ja ens havien avisat que era mida mini. A mi ja em va bé perquè no sóc gaire de fumats. Al Santi li va agradar força. La sardina molt neta, sense cap espina, bé en conjunt.
Principals:
Civet de cérvol al cacau, naps negres i cebetes. Intens, pujat de xocolata, amb el cérvol tendre. Un plat de bona mida, vigileu amb els entrants perquè els plats són abundants.
Bacallà amb peus de porc a la catalana. Deliciós. Un combinació molt bona. D'aquells plats que suques amb pa fins deixar net el plat.
No vam fer postres. Estàvem prou tips i no vam veure res a la carta tan suggestiu com per fer l'esforç. Un cafè pel Santi, un tallat per a mi, acompanyats d'uns fruits secs i alguns garapinyats i el compte va sortir per gairebé 39€ per cap. Tenint en compte el local i els horaris dels torns, crec que és millor opció fer el menú diari.

diumenge, 20 de març del 2016

LA ESQUINICA, UN CLÁSICO EN NOU BARRIS

Miscelánea: BAR de tapas
Establecimiento: Bar La Esquinica
08031 Barcelona
Paseo de Fabra i Puig, 296 
Tfn 933 58 25 19
Precio orientativo: 15-20€

A todo el mundo le ha dado por ir a tomar tapas y hacer el vermut a La Esquinica, en la zona de Nou Barris. A la una y media ya empieza a formarse una cola de gente esperando para que le asignen mesa, al menos lo gestionan bien, te dan numerito y tienen delimitada una zona con alguna silla. Nosotros fuimos sobre la una. Ya habíamos hecho algún intento fallido en otras ocasiones, al ver tanta gente esperando nos íbamos. Esta vez solo teníamos un grupo delante y pasamos enseguida a las mesas de la terraza. La zona interior está llena de mesas bastante juntas, hay que aprovechar el espacio. El baño, solo UNO para mujeres y dicapacitados, es insuficiente para el aforo del local. En el de hombres también se llegó a forma cola de espera durante el tiempo que estuve allí.
La atención es rápida, los platos tardan muy poco en servirse. Seguramente en la cocina van preparando las tapas más solicitadas sin parar. Son tapas clásicas, sin fusiones orientales ni presentaciones sorprendentes.
Empezamos con las pataticas bravicas. Muy buenas, con allioli, pimentón y aceite de esta misma especia. Plato obligado en tu visita a La Esquinica.
Choquico, friticos y sin rezumar aceite. Tampoco de notaban sabores de refrito, muy buenos, tiernos, calenticos y servidos rapidísimamente. Bombica de hombre y mujer, no entiendo el nombre, una bomba picantona y con un asomo de relleno de carne. Mucha patata pero está buena con el allioli que la acompaña.
Tigrecicos. Francamente evitables. El mejillón debe estar en otros platos porque dentro del tigre había bien poco. Croquetas de rustido. No son las mejores del mundo pero muy ricas. ¡Y grandes! Por 85 céntimos están muy bien, hay sitios en lo que te piden 2€ por un croquetón así. Tallarinas, riquísimas. Plato sin más complicación que tener buen producto.
Cazón, adobado, estaba bueno, del estilo del bienmesabe que hacen por Huelva, pero no tan rico. Yo lo he cocinado alguna vez pero ahora cambiaré el cazón por rape porque me he enterado de que el pobre escualo está ya en la clasificación de "vulnerable, VU" y el siguiente escalón ya es "en peligro de extinción, EN" (información de la Lista Roja)*. De momento no vuelvo a comer más cazón, intentadlo por favor, no comáis cazón.
El total de la cuenta, con un par de cervezas y vermuts, fue de unos 18€ por cabeza. Bien de precio, atención y rapidez en servir las mesas; evitable en horas punta por la espera y la insuficiencia de lavabos. Está bien pero no lo encuentro tan excepcional, aunque cuando al público le da por un sitio es como una goblo... se infla, se infla...

*Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), para ver la lista roja, puedes hacer clic aquí.

diumenge, 13 de març del 2016

LA COSTA, BONA CUINA A BADALONA

Establiment: La Costa
08911 Badalona
Carrer de la Costa, 41 (Dalt de la Vila)
Tfn 933 845 652
Preu orientatiu: 25€

La Costa

Cuina mediterrània amb productes de proximitat. Carta extensa amb entrants, brasa, carpaccios i suggeriments de temporada. Són un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (30 p)
Pati
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Banc
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Aire
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Extensa
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Gintònics
IDIOMES
Català
Español

Resulta que a Badalona hi ha un museu municipal (Museo Badalona) que inclou entre els seus espais les termes de la ciutat romana de Baetulo, un jaciment arqueològic excepcional. Aprofitant una visita a Barcelona, vam anar a veure aquesta important empremta històrica i en acabar vam buscar un lloc per sopar.
A la part de Dalt de la Vila, pujant un carrer gairebé impossible, tant per la pendent com per la calçada de pedres, després d'uns esglaons, vam arribar a La Costa. El local és acollidor, combinant pedres amb fusta i un banc endrapat en vermell que trenca amb els colors marrons i negres que predominen. Les taules de mida correcta però una mica massa a prop unes d'altres, amb les modernetes estovalles individuals. Hi ha un pati amb dues taules més, per a fumadors desesperats... Els lavabos comparteixen pica i el quartet assignat a les dones té les dimensions perfectes per un home dels que no fan servir la porta, quan intentes tancar-la des de dins, has de pujar a la tapa.
El personal molt amable. Ens van donar opció a elegir taula, només hi havia una parella de nois sopant i dues taules paredes per a 6 o 8. Quan van acabar de demanar els plats el local estava ple i les taules grans ocupades, una per un grup de jubilats (o molt propers) i l'altre per un grup de dones, fet que va fer pujar el nivell de so ambiental.
A més a més de la carta, que és llarga i tens de tot per escollir, hi ha plats a una pissarra com suggeriments de temporada i novetats. Nosaltres vam demanar un d'aquesta pissarra i un vi jove D.O. Conca de Barberà, Cara Nord.
Brandada de bacallà. Servida amb torradetes, era una massa consistent amb la que havies de tenir cura perquè les torradetes es trencaven. De sabor estava prou bona.
Pop La CostaÚnic plat de la carta que vam demanar i que crec recomanable. Una versió del pop a la gallega servit calentet. Amb patata, pebre vermell, allioli, un pop tendre i molt saborós. El Santi és més "saladet" que jo i vam demanar una mica de sal.
Peus de porc amb trompetes de la mort. Deliciosos, grans, amb una bona salseta per sucar pa. Per cert, el pa (ese gran olvidado) estava molt bo també.
Magret d'ànec amb confitura de ceba. Feta al punt, encara que a mi m'agrada una mica menys fet no vaig avisar.
Flam de recuit per postres i per compartir, perquè estàvem prou tips.
Ens vam convidar a un parell de xopets i al sortir vam comprovar que fins i tot les taules de l'entrada estaven plenes, un dimarts!! Vam tenir sort trobar taula doncs.
De preu bastant bé, poc més de 32€ per cap. Bona atenció, plats bons i em va agradar la perxa pels abrics.
Si us animeu a visitar el Museu de Badalona, La Costa es una bona opció per acabar la visita.

diumenge, 6 de març del 2016

PASTA E BASTA, BONS RECORDS

Establiment: Pasta e Basta
43850 Cambrils
Rambla Jaume I, 35
Tfn 977 79 50 40
Preu orientatiu: 25€

Restaurante Pasta e Basta

Cuina italiana al costat del Port de Cambrils. Pizzes, pastes i amanides. Tenen una petita terrassa. Fa temps buscava l'ocasió per anar-hi, ara són un 2 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Discapacitat
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (60 p)
Terrassa
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Cadireta nens
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Moderna
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Español

La primera vegada que vaig anar al Pasta e Basta va ser pel 2003. Vaig aterrar a Cambrils i aquest lloc estava molt bé per anar amb la canalla. Amanides, pizzes i ells feliços. Jo gairebé sempre demanava espagueti al cartoccio, que ja costaven 11 o 13€, no ho recordo bé, però estaven boníssims!!! Segons la canalla anava creixent exploràvem altres tipus de cuina i les nostres visites es van anar espaiant. Mai ha estat un lloc econòmic, recordo que pels quatre pagàvem al voltant dels 100€. Crec que no hi tornava des del 2008.
El local té una decoració senzilla, parets d'obra vista, cadires de ferro i seient rodó de goma negra, tothom hem vist aquestes cadires. Abans les taules eren de fusta, ara la fusta és blanca envellida, i mantenen les estovalles individuals de paper, ara amb un altre dibuix. El format de la carta ha canviat a aquells que pots combinar pasta i salsa al teu gust, i  amb la foto de la pasta. I vam demanar pensant ens temps passats:
Amanida Cèsar. La quantitat ha baixat considerablement. Tampoc hi ha anxova, molt justa de salsa... Acceptable si vas per primera vegada. Algunes amanides abans venien en tulipa de brick...
Cuore de foie amb bacon i ceba caramel·litzada. Que la ceba i el bacon van per sobra. El plat estava fred. Es veu que s'havia quedat esperant a que acabaran de fer el meu i a la fi li van portar al meu fill el plat fred. Després de tastar-lo jo li vaig dir que havíem d'avisar i que lo canviarien (o l'escalfarien...) però el meu fill no va voler, encara que li vaig insistir. 14,50€ per un plat just de quantitat i fred.
Spaguetti al cartoccio. Els canvis que ha sofert aquell plat no em van agradar gaire. Ara la gamba es pelada, no vaig trobar calamars, ni musclos, ni tàperes, que abans portava i que si són part de la recepta o no tant em dóna, jo els havia menjat així. I les cloïsses estaven dolentes, es van quedar al plat, i li vaig dir al cambrer.
Per acabar vam demanar un briochelle, una mena de torrada de Santa Teresa amb gelat de maduixa.
El compte amb aigua i una cervesa, a prop dels 24€ per cap. Els preus es veuen continguts, fa més d'una dècada pagàvem més o menys el mateix. Alguna cosa ha de fer baixar costos...
Per a mi aquesta visita ha estat resumida en "cualquier tiempo pasado fue mejor" Quines males jugades ens fa la memòria.