diumenge, 27 de setembre del 2015

TALLER DE CUINA, CUINA FUSIÓ AL FÒRUM DE TARRAGONA

Establiment: Taller de Cuina
43003 Tarragona
Carrer Merceria, 34
Tfn 977 23 94 21
Preu orientatiu: 35€
Menú diari: 16€
Menú arrosos: 28€
Menú Mossegades: 35€ (+15€ maridatge)
Menú Gastronòmic: 50€ (+18€ maridatge)

Taller de Cuina Restaurant - TANCAT des de gener 2016

Cuina mediterrània amb tocs exòtics. Productes de la zona a un local petit, senzill i elegant. Bon celler. Un 4 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Difícil
Espai:
Petit (30 p)
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Còmode
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
De carrer
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Moderna
Vins i caves:
De la Terra
Vins i caves:
D'altres terres
IDIOMES
Català
Español
English

Després de la grata experiència que vam gaudir amb la interpretació del pa amb oli, sal i xocolata que van servir durant els sopars sota els focs 2015, la visita al Taller de Cuina estava al llistat.
És un local petit situat a la cantonada del carrer Merceria de la plaça del Fòrum. És accessible per a discapacitats, però els lavabos no (la tapa del servei de dones balla). També hi ha una peixera i un menjador al fons de l'establiment. La decoració és senzilla i elegant i el menjador té com un llum especial i relaxant. Ens vam trobar molt de gust allà. Si prefereixes estar fora, té terrassa (segons la web el menú porta un suplement).
Dins de l'oferta del diferents menús vam escollir el menú de diari. A la web diu 15,50€, però al restaurant mostrava 16€ (pot ser era Santa Tecla???) Hi ha un menú d'arrosos que fa molt bona fila, i un parell més de degustació al que pots afegir el maridatge de vins que ells et recomanen (per 15€ i 18€, més o menys com si agafessis una ampolla, que si no tens gaire idea de vins pot ser una bona opció).
Un faig un cinc cèntims dels plats que vam tastar després de una Inèdit i unes olives arbequina.
Primers:
Amanida de poma, alvocat i meló, formatge de cabra i la seva vinagreta. Correcte, però em vaig equivocar amb el plat de totes totes, i és que vaig llegir alvocat i perdo el nord!
Trinxat de patata, botifarra, rovell d'ou i foie. El millor plat sense dubtes. Em va deixar tastar-lo el Santi i quan va trencar el rovell els ulls se'm anaven cap al plat. Deliciós.
Cebiche de salmó i ají groc, coriandre i verduretes. El va demanar la meva filla i mig plat m'ho va acabar canviant. Li va agradar molt la carbassa però el salmó el trobava tallat massa gran. Jo també, així que el vaig tallar per a que es suqués una mica més. El coriandre estava en fulles, sense esmicolar. Tot un encert pels que ens agrada aquesta herba en mesura.
Segons:
Filet de porc sobre humus i mantega d'espècies. El porc estava tendre i deliciós. Un bon tros a més a més. L'humus amb la combinació de les espècies no tenia el gust clàssic però estava molt bo igualment. Completat amb bròquil i unes mini setes enoki.
Llom de lluç i samfaina amb anxova. El lluç estava sucós, bo. El que no va trobar l'Elbe a la samfaina va ser l'anxova. Pot ser estava esmicolada.
Arròs al forn de romesco amb musclos i sèpia. Fan servir arròs del Delta de la varietat Carnaroli. Aquesta varietat és les més adient pels risottos i no l'havia tastat mai cuinat d'altre manera. Encara que queden tous, els grans no s'enganxen i conserven el nucli consistent. L'arròs estava exquisit, molt abundant. Tan sols em va sobtar el color negre. Al dir-se arròs de romesco esperava un color més ataronjat.
Postres:
Volíem aquest pa amb oli, sal i xocolata que ens va portar a la infantesa aquella nit sota els focs d'artifici. Era un gelat d'oli, una mousse de xocolate i un pa cruixent amb el toc perfecte de sal. El volíem fora del menú o com fos. Però no hi era... Les cartes canvien amb les temporades...
Es van quedar amb un tiramisú del taller, acompanyat de gelat de vainilla, sense alcohol i poc cafè. Massa suau pel meu gust. Brownie de xocolata negra. Deliciós. Em va agradar moltíssim. Però amb el canvi que vam fer de gelats molt millor. El tiramisú amb el gelat de xocolata i el brownie amb el de vainilla. Iogurt, tàrtar de poma i crema. Que no vaig tastar i que Pedro va dir que bé, que era com llet condensada per sobre del iogurt.
El preu 16€ és més que correcte tant per la qualitat com per la quantitat que ofereixen. Fins i tot el vi que inclou el menú, un Terra Alta jove, de sis mesos, era molt correcte i en una copa de mida grossa. A la carta vam veure plats mediterranis amb ingredients japonesos o del Perú, i fins i tot tenen aguachile. També organitzen sopars maridatge amb els nous vins de temporada o olis interessants.
Ens queda carta per tastar però crec que no m'equivoco si us recomano una visita al TC (Taller de Cuina).

diumenge, 20 de setembre del 2015

MARLBOROUGH HEAD, POR SI NO TE GUSTA IR DE COMPRAS

Establecimiento: Marlborough Head
W1K 6WD London, Mayfair
24 N Audley St.
Tfn +44 20 7629 5981
Precio orientativo: £15-20

Marlborough Head

Típico y bonito pub británico donde degustar desde una hamburguesa hasta un Sunday roast. Buena comida y atención. Cerca de Oxford St, perfecto para ir de compras. Son un 4 estrellas Pepa Pink.

LOCAL





Acceso:
Discapacitados
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Grande
(aprox 70p)
Distribución:
Amplia
Iluminación:
Buena
Mobiliario:
Cómodo
Sillas, bancos
Taburetes
Limpieza servicios:
Buena
Secador_manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL


CARTA


Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Plastificada


IDIOMAS





English






Este pub está muy cerca de Marble Arch y Oxford Street así que si te gusta ir de compras es perfecto para hacer un alto, descansar y reponer fuerzas. En el pub también hay servicio de "aparca maridos" de forma que quien no tenga ganas de darse una segunda vuelta por Oxford St. se puede quedar allí con las bolsas.
El local es muy bonito, en la línea dels pubs británicos de ciudad y a pesar de haber leído malos comentarios de los labavos de planta inferior, no puedo decir nada negativo del lavabo de la planta baja, habilitado para discapacitados y muy limpio, si acaso, que es un poco justo de tamaño.
Aunque era un jueves en la carta había Sunday roast, que como su nombre indica es un asado de carne que ofrecen casi todos los pubs, pero solo en domingo.  En esta ocasión se podía elegir entre cerdo, cordero y ternera. Muy rico y completo, de buen tamaño y con bastante ternera.
Pie de ternera. Con su puré de patatas, salsa gravy y unas verduras al vapor. Delicioso.
Fish and chips completísimo. Con pan de molde incluído. El rebozado nada aceitoso. Buen plato.
Entrecot a la parrilla con unos aros de cebolla, patatas fritas y un tomate. La carne muy tierna y con sabor exquisito. Parece que las vacas son felices por estas tierras.
Un combinado con puding de Yorkshire, mini hamburguesas, una pequeña porción de fish and chips, guisantes en puré...
Para postres pedimos un bramley apple pie, con helado de vainilla. Se sirve calentito y el contraste es fantástico. Muy, muy bueno!
Y un chocolate fudge cake. Sobre una cama de crema inglesa y con helado.
La comida está muy buena y las raciones son grandes. El total para los 5 fue de unas 85 libras, incluyendo bebidas y postres. Para estar en este barrio lo encuentro fantástico, por relación calidad-cantidad-precio-atención y además es en una zona de shopping.

diumenge, 13 de setembre del 2015

SOMORROSTRO, UN SLOW FOOD A LA BARCELONETA

Establiment: Somorrostro
08003 Barcelona
Carrer Sant Carles, 11
Tfn 932 25 00 10
Preu orientatiu: 36€

Somorrostro

Una pissarra que mostra les tapes. Són a la xarxa Slow Food amb productes km 0. Un mica pujat de preu. Molt bona atenció. Són 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Zona verda
Espai:
Petit (35 p)
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Còmode
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper 
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
En pissarra
Vins i caves:
De la Terra
Vins i caves:
D'altres terres
IDIOMES


English
Español
La Barceloneta és un barri ple de restaurants amb opcions de tapes, arrosos, fideuades, peixos... i tot a diferents preus i qualitats. Nosaltres vam escollir el restaurant Somorrostro una opció de la xarxa Slow Food, restaurants que promouen el consum de productes km 0 i recuperen receptes d'antany.
El local no estava tot lo fresquet que l'època de l'any requeria però el dinar va estar prou còmode. Les taules són molt boniques, amb diferents decoracions estil art déco. De les parets pengen finestres i portes donant un toc "rústic-modern". Em va agradar molt la pica del lavabo: un cossi de zinc amb una aixeta que s'obre amb una palanca amb el peu.
Ens van portar la pissarra (carta), en espanyol. Tenen una altra en anglès. Les cambreres parlen italià i anglès i entenen el català. A banda de la carta, es pot demanar paella de peix.
Vam escollir uns plats i una ampolla de Naturalis Mer Blanc, un blanc ecològic D.O. Terra Alta que al celler costa poc més de 5€ i aquí va sortir per 15€.
Papada de meló i ceps. Bona combinació del meló amb la papada. Els ceps venien en crema, fent un llit. Una mica petit però molt bo.
Gambes de la Barceloneta. Fetes a la planxa i una mica de sal. Una dotzena de gambes de diferents mides però que havien estat totes el mateix temps al foc. Les petites estaven be, les mitjanes perfectes i les grans eren sushi.
Arròs de botifarra i pop. Es pot demanar per una persona. Gustós i bo. El punt de cocció era correcte. La botifarra molt bona!
Peix de llotja a l'empordanesa. Uns molls sense espina amb una salsa que portava també una mica de tomàquet rallat i li donava molta frescor al plat. A la foto es veu gamba i musclo, però hi havia 4 tires de moll sota. Un plat molt bo amb el que vam demanar pa per a sucar.
Llenties amb sípia i coliflor. Quan va arribar a taula vam veure que la coliflor havia estat substituïda per mongetes tendres, i que la sípia havia canviat a calamar. Li vam dir a la cambrera, per si no era el nostre plat, i després de preguntar a cuina va venir amb la resposta de: "sí, son judias verdes, pero es sepia, no calamar". Entre riures li van dir que sabiem que era calamar però que no pasava res, que el menjàvem igualment. El plat estava bo, amb llenties negres. Si el meu pare hagués estat a taula el plat torna a la cuina perquè no pot menjar mongetes. Em sembla un error greu que no avisin d'aquest canvi d'ingredients.
Per acabar vam demanar per postres tatin de poma, crema de vainilla i crumble d'ametlla. Era una "pseudo-tatin" en tres pisos: galeta, crema i poma. Prou bo. Mousse de xocolata, ruibarbre, mango i galetes. Abans de servir-lo van venir a avisar des de cuina que era xocolata blanca. Vam dir que d'acord. :-) Em va agradar molt el plat. El temps d'espera va valdre la pena.
El total del compte va ser uns 36€ per cap, vam demanar dos de pa però ens van cobrar només un, suposo que perquè era pa del dia abans. Total: pujat de preu per la quantitat que vam menjar. I no s'hi val que digueu que són productes km 0, slow food, ecològics... Al Mam i Teca es menja també slow food i per aquest preu surto rodolant o borratxa dels licors post àpat.
Ah, i també vam tenir la visita d'uns rumberos amenitzant una estona el dinar.

diumenge, 6 de setembre del 2015

ELSA Y FRED, BRUNCH I TAPES A CIUTAT VELLA

Establiment: Elsa y Fred Gastrobar
08003 Barcelona
Carrer del Rec Comtal, 11
Tfn 93 501 66 11
Preu orientatiu: 20-30€
Menú diari: 13,5€

Elsa y Fred Gastrobar

Tapes i plats per a compartir. Local de moda ple de turistes. Has de tastar les braves! Els caps de setmana i festius serveixen brunchCambreres amables, simpàtiques, lentes... Són 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Esglaó
Aparcament:
Difícil
Espai:
Mitjà (40 p)
Distribució:
Estreta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires Tamborets Sofàs
Neteja_serveis:
Acceptable
Assecador_mans:
Paper 
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Millorable
Presentació:
En_estovalles
Vins i caves:
De la Terra

IDIOMES
Català
Español
English

Una nit d'estiu estàvem per Barcelona y vam anar a explorar per Ciutat Vella. Després de passar per la porta del Elsa y Fred i veure la cua que hi havia vam caminar a veure que trobàvem. Després de mitja hora de caminada i un mal de cama que no podia més ens vam trobar davant del Elsa i Fred una altre vegada, i ara sense cues! Doncs apa, a demanar taula.
Ens va atendre una noia molt simpàtica i mentre que esperàvem la taula vam fer una ullada que hi ha a la porta, sobre un faristol. El que semblaven 10 minuts es va allargar perquè a la fi van prendre nota primer a la taula dels francesos que van entrar darrera nosaltres. Clar, com que estàvem a la taula del carrer... Jo vaig seure abans que netegessin la taula i tot.
Com que teniem altra estoneta d'espera vam tenir temps de fixar-nos en la decoració anys 50 del local, la barreja de cadires diferents, els sofàs individuals junt la xemeneia, els grans miralls... tot molt arreplegat, amb l'espai just per passar.  Fins i tot el lavabo és estret, molt cuqui, per cossos slim. Les cambreres són molt simpàtiques i agradables, amb domini de l'anglès, i d'uniforme porten un vestidet negre de puntes "monísimo". I una mica lentes també, tot s'ha de dir, i mira que hi havia 4 o 5 si mal no recordo.
Ja a taula vam demanar la carta, per assegurar-nos l'elecció feta al faristol. La carta era impresa a les estovalles individuals de paper que es portaven amb les begudes.
- "Uys! Vigila la copa de cervesa, que no mulli la carta!!"
- "Deixa'm les ulleres, que no m'hi veig amb aquesta intimitat romàntica. Mira, millor decideix tu que jo no veig res"
Com que ens havien avisat que eren "tapes pensades per a compartir" i era a la nit, no vam voler excedir-nos. Tres plats vam pensar era prou.
Patates Braves. Molt bones. Grans i ben fetes, amb una barreja d'allioli i tomàquet. encara que no estaven tan boniques como la foto de la web del restaurant (els hi faltava el cibulet que adorna)
Pop al ferro. Tendre, sobre un llit de nyàmera i uns créixens per donar color. Bon plat.
Entrecot de bou al Café de París. Que vam demanar poc fet i sorprenentment ens va dir la cambrera que era marcat, que no s'escollia el punt. Per mi perfecte, però hi ha gent que no hauria de demanar aquest plat si ha de venir "marcat" sí o sí. He de dir que la salsa estava molt molt bona, i la carn tendra i temperada. Ens va agradar molt!
I per acabar vam demanar uns postres. El crumble de poma. Poma al forn amb gelat de iogurt i algun fruit vermell que feia olor a canyella. El crumble era una galeta desfeta. Bo, però no el que esperava pel nom. (A la web també hi ha una foto més bonica que la meva).
El compte va pujar a uns 20€ per cap i el van portar amb uns didalets d'herbes. No és que fos molta quantitat de menjar però estava tot molt bo. El però d'aquest lloc? Que hi ha molta gent, sobretot turistes. Sense reserva és molt difícil trobar taula, molta espera des de que seus, fins que t'atenen. Molta espera quan acabes per pagar (també li va passar a la parella que van deixar la taula que nosaltres vam ocupar).
Pot ser a l'hivern, sense tant de turista hi hagi més fluïdesa. Hi tornarem, perquè les braves estaven molt bones, i queden platillos per tastar. Ah, i res que veure amb la pel·lícula, perquè la clientela és de trenta i tants.