diumenge, 2 de novembre de 2014

LOLA TAPES, UN km0 A LA PLAÇA DE LA FONT

Establiment: Lola Tapes Lola Bistro, platets & vins
43893 Tarragona Altafulla
Plaça de la Font, 47
Carrer Martí d'Ardenya, 25
Tfn 977 650 804
Preu orientatiu: 20€
Esta ressenya és de quan estaven a Tarragona, a la Plaça de la Font
Lola Bistro, platets & vins - Traslladats a Altafulla al novembre de 2016 i canvi de nom (abans: Lola Tapes)

Restaurant de tapes km0 amb la filosofia slow food a la cuina. Tracte alegre, terrassa i un celler on abunda la producció ecològica. Atenyen 4 estrelles Pepa Pink amb un parell de petites observacions.

LOCAL
Accés:
Discapacitas
Aparcament:
Plaça la Font
Espai:
Petit (30 p)
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Còmode
Cadires
Bancs
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Informal
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
De la Terra
Altres:
D'altres_terres
IDIOMES
Català
Castellà

No tinc clar si el cognom del Lola Tapes és "platillos&gins" o "platillos&vins", però tant dóna, perquè les tapes són de primera. Els productes de proximitat, de cultiu ecològic la majoria de ells, es nota al plat. En aquest local de la Plaça de la Font tenen una carta fitxa i una altre que depèn dels productes de la llotja, així sempre pots trobar alguna cosa diferent per a tastar.
També munten una terrassa amb molt de gust, aquest estiu han canviat el mobiliari encara que les cadires no han guanyat en comoditat (petita observació), però estèticament diré que és la terrassa més bonica de la plaça. Si entres, el local té un encant que també el fa diferent dels seus veïns i la carta ja acaba per marcar la diferència.
Fa poc vam fer una "nit de dones" i vam anar a gaudir unes tapes amb un vi suggerit pel David. Bé, de fet com veia la nostra indecisió al decidir el vi, ens va plantar tres ampolles a sobre la taula i nosaltres, tirant cap a casa, vam escollir un D.O.Priorat, Raret 2013, sedós però persistent, amb final llarg i fresc,  que ens vam acabar sense adonar-nos.


La Ivone també ens va ajudar amb suggeriments a demanar les tapes. Per començar, ortigues de mar, així, la Verema (una noia alemanya que ens acompanyava) podria tastar-les. Em van recordar a les que menjo quan baixo al Delta. Aquestes ortigues estaven bones i ben fetes.

Vam demanar una bomba, que jo volia més, però no em fan cas... Ja la coneixia i sabia que estava molt bona, malgrat que la primera visita que la vaig demanar estava freda per dins i me la van canviar molt amablement.

Un altre tapa que vam fer, el sonso, un peix petit que es menja com les pipes, molt bo, i que vam alternar mentre menjàvem també un gambó de Tarragona fregit. Dos cucurutxos de paper que es van acabar sense adonar-nos.

El pa de vidre que havíem demanat també s'acabava. Es que el pa de vidre, amb un bon oli i el tomàquet és un dels grans invents catalans!!!


El pop a la brasa, amb una mica de romesco i patates (gairebé no es veien, segona petita observació) ens va semblar un plat petit per a compartir entre les quatre (de fet ja el considero un plat petit per a compartir entre dos...) Ara, el pop estava molt bo.

I ja vam demanar postres, tarta tatin i pastís de crema catalana molt gustoses, ara, que jo em quedo amb la tarta tatin.

Considerant que el vi ja va costar 16€, el preu per cap en relació a la quantitat i qualitat no està malament.








Altres vegades vam tastar també les braves, molt recomanables, o el cucurutxo de "xipironets". Ah, i la bomba, no la de la Barceloneta, la del Lola Tapes!!

6 comentaris:

  1. Té prou bon aspecte i el vi Raret, és prou bo.

    El que és ben curiós és com s'ha posat de moda el "pop a la brasa".... Hem passat del pop a la 'galega' de determinats llocs, al pop a la brasa arreu.... Imagino que hi deu haver una oferta tipus 4a gamma en que ja els deu arribar cuit i donen el toc final de 'brasa'...

    És un plat que vull assajar a casa a partir d'un pop cru.... Vull fer-lo a baixa temperatura i acabar-lo de diferents maneres....

    ResponElimina
  2. Hola Ricard,
    Doncs ahir vaig pensar el mateix sobre el pop a la brasa. Vam anar a dinar al Serrallo (lo publicaré en una setmana o dues) i una opció va ser el pop a la brasa, em va explicar el cap de sala que estava cuit i donaven un cop de brasa per acabar-ho.
    A veure com et surten les proves!!!

    E Raret va ser tota una troballa, molt bo!

    Salut!

    ResponElimina
  3. El millor pop a la brasa que he tastat, va ser no fa gaire al Restaurant Aligué de Manresa. El que comenta Ricard de fer-lo "sous-vide", ja deu ser de nota.. :-)

    Dels plats que vareu tastar, em quedo amb les gambetes fregides i les ortigues, que no són gaire habituals pels restaurants de Barcelona...

    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Hola Jordi,
    Les gambetes, gambó que diem aquí, estaven d'allò més bo.
    No entec que no hi arribin ortigues a Barcelona, només són 200 km al Delta.
    T'he trobat un enllaç del Thalassa on expliquen com es treuen les ortigues, per si t'animes :-)
    http://www.tv3.cat/videos/389009/Mariscadors-a-Mao

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És autèntic! El pescador i l'estri per a agafar-los. Imagino que a Barcelona també arriben, però no és ni de lluny com a la zona del Delta, a on els trobes pràcticament a tots els bars.

      I, perquè en dieu gambó d'una cosa tan xica? Aleshores, a les gambes grans, com les anomeneu?

      Elimina
    2. hahaha, gambes grans...¿? No ho tinc gaire clar... però aquí les anomenen així i així ho dic. El que no dic mai és el "noltres, voltres" :-)

      Elimina