diumenge, 3 d’agost del 2014

EL LLAGUT, CUINA MEDITERRÀNIA A LA PART ALTA

Establiment: El Llagut
43003 Tarragona
Carrer Natzaret, 10
Tfn 977 22 89 38
Preu orientatiu Tapes: 15 €
Carta: 30 €

El Llagut

Restaurant Slow Food a Tarragona famós pels seus arrosos. Plats correctes però atenció lenta. Per mi és un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Complicat
Espai:
Mitjà
Terrassa
Climatitzat
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Rústic
Cadires
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Correcte
Amabilitat:
Eficàcia:
Millorable
Presentació:
Moderna
Vins:
De la Terra
D'altres terres
D'altres països
IDIOMES
Català
Español




El Llagut està situat a la plaça del Rei. No és gaire gran però a l'estiu duplica l'aforament amb una terrassa molt còmoda. L'accés està habilitat per a discapacitats, però els lavabos no. La decoració rústica, amb un encant d'antany que et fa sentir mol de gust.
Ja havíem tastat alguna tapa en les Jornades de Tapes Tarragona km0 que organitzen ara o fa anys, quan participaven del Tarragona de Tapes de la Cambra de Tarragona. La tapa estrella fou la del 2011, un farcellet de guatlla amb bolets que estava deliciós, i ara ofereixen un de similar a la carta.



El Llagut és conegut pels arrosos. Per a la majoria estan molt bons, el meu amic Martín ha menjat el de sardines i diu que estava molt bé; no obstant això el meu fill després de dinar amb un arròs de llamàntol va sentenciar que estava millor el que li cuina a casa el Santi.
A més a més dels arrosos tenen peixos i calderetes però nosaltres no teniem gaire gana i vam decidir-nos per fer una amanida i parell de plats. És el que té l'estiu i les vacances, sempre estàs de tapes, vermut o canyes... "Es un no parar!!!!!" Com podeu veure, el noms dels plats es d'aquells que gairebé et relaten la recepta.


Amanida de bacallà amb romesco i arbequines. Dir que el bacallà estava al seu punt, perfecte, però el romesco era com un tomàquet amb pebrot al que no vam trobar cap fruit sec, i les arbequines no eren tal, més aviat jo diria que eren unes sevillanas perdigón.

Bombó cruixent de guatlla amb un toc oriental. Aquest plat, o similar, l'he tastat unes quantes vegades i sempre ha estat molt deliciós, però just aquesta vegada estava més salat que de costum. Una llàstima perquè l'havia anunciat a la meva amiga Ester que menjaria un farcellet molt bo.

Popets de Tarragona estofats amb vi ranci, pebrots de romesco i all confitat. Estaven tendres i boníssim. Va ser un d'aquells plats que vam deixar net de tant sucar pa. Per cert, afegir que el pa que porten a taula està calent i té una molla amb la fermesa perfecta per a sucar.


Vam demanar la carta perquè ens venia de gust tastar el culant de xocolata amb cireres però desprès d'esperar durant vint minuts i fer gestos amb la carta a la ma, per fi vam aconseguir que ens escoltessin i el que vam demanar va ser el compte. A la terrassa hi havia 5 taules ocupades i fins aquell moment tot anava més o menys bé. No és molt professional portar la carta a una taula i oblidar-te.
Finalment vam pagar i anar a menjar una crep a la plaça del Fòrum. Un sopar amb cerveses i una copa de Clot d'Encís que va sortir per uns 14,50 € i que va estar correcte però amb petits detalls que no esperàvem.
Haurem de tornar a tastar aquells arrosos tan famosos.

4 comentaris:

  1. Arbequines està clar que no eren.... :)

    Aquest lloc el conec i havien anat un parell de vegades, però sempre d'arrosos. Parlo de fa temps i en tinc bon record. Però de quan vaig anar a Cambrils (abans estàvem al cap de Salou), ja he deixat Tarragona una mica a banda per la mandra que fa la tornada.

    Llàstima del final en que us van deixar oblidats.... No sé xq, això passa en més d'una ocasió.... I deixa mal gust de boca.

    Salut!!





    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tens l'ampolla de vi plena sembla que no sap tant de greu que s'oblidin de tu als postres. :)
      Salut Ricard!

      Elimina
  2. El problema dels arrossos està en què si coneixes a algú (o bé tu mateix) que en sap de fer-los, és complicat arribar a sortir satisfet d'un local que a més s'anuncii com especialitzat en arrossos...

    Si mai em trasllado per aquelles terres, ja tinc clar a quines persones he de preguntar... ;-)

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de que conec al Santi ja no m'atreveixo a fer arrosos, i si mai he dit, els meus fills m'acaben de desanimar, hehehehe.
      I tens raó, ara que ho penso, tampoc acostumo a demanar arrosos.
      A Tarragona tenim un que encara he de tastar, La Cassoleta d'Arròs. El tinc pendent, ja t'explicaré.

      Salut!

      Elimina