diumenge, 27 de juliol de 2014

MAM I TECA, UNA GRAN CUINA EN UN PETIT LOCAL. COMPROMÍS km0

Establiment: Mam i Teca
08001 Barcelona
Carrer de la Lluna, 4
Tfn 93 441 33 35
Preu orientatiu: 35€
(no s'admeten targetes)

Mam i Teca
Desde gener de 2017, canvi de direcció, l'Alfons ja no hi és als fogons.

Aquí podràs gaudir de la teca i xalar amb el mam. El primer restaurant de Barcelona que es va adherir al Slow Food, allà pel 2009, un celler impressionant i un tracte meravellós i ja tenim un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Fàcil
Aparcament:
Complicat, però hi ha de pagament a prop
Espai:
Petit
Climatitzat
Distribució:
Bona
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Funcional
Tamborets
Bancs
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Aire automàtic
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Davantal verd
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Moderna
Vins:
De la Terra
D'altres terres
D'altres països
IDIOMES
Català
Español
English
FrançaisDeutsch


Al Raval trobem un establiment petit petit, verd i groc, amb un nombre incomptable d'ampolles i un xef fantàstic. Tot just 20 persones omplirien el local, fins i tot ocupant la barra, o sigui, que pensa en reservar. Tamborets i bancs per seure no fan que el Mam i Teca sigui el restaurant més còmode del món però en aquest lloc es mira més el contingut que el continent. El celler és molt extens perquè a més a més dels vins de la carta, sempre hi ha les recomanacions a la pissarra del fons, just al costat de l'altra pissarra amb els "plats del dia" i un darrer suggeriment al peu que diu "FFF de mirar la carta!!" (Feu el Fotut Favor).
L'Alfons Bach és un home que va canviar la "tinta por el tinto", després de treballar a les arts gràfiques va passar al món de la restauració de la Barceloneta. Un dia va decidir vogar sol i al maig del 2003 va obrir el Mam i Teca recuperant les receptes de la iaia, els sofregits lents i amb dedicació de temps i temps i temps... Al 2009 va ser el primer restaurant de Barcelona en adherir-se a la filosofia del Km0 Slow food. Tradició, productes de proximitat, de temporada pels "plats del dia", priorització del consum d'aliments ecològics i recuperació de baluards i l'arca del gust són les bases per formar part d'aquesta xarxa Slow Food de la que ja participen 122 paisos i que combina una producció sostenible i qualitat.


Des de fa uns 8 anys faig una visita anual al Mam i Teca, menys del que m'agradaria. La carta és curta i ho he tastat gaire be tot. Aperitius com olives, ametlles, anxoves; entrants com embotits, pernil, formatges, amanida, espàrrecs. Com plats he menjat el xai, és boníssim, amb les seves patates fregides tallades a mà. La pasta fresca, el remenat, el bacallà a l'all traginer, la botifarra amb seques, l'empedrat... Postres com banda de llimona, pastís de xocolata, trufes, gelats artesans...
Aquestes 2 fotos les he agafades d'internet.
Vam anar a sopar per celebrar el nostre novè aniversari. D'entrada un suggeriment del dia, amanida de tomàquet cor de bou amb all, bonítol, ceba, olives negres i un oli arbequina-picual deliciós amb un suau punt d'amargor final. Tot un conjunt exquisit. 

Vaig tastar per primera vegada el bacallà a la baborada, una recepta medieval recuperada del libre del Sent Soví. És una salsa de vinagre, oli, pa torrat, fruits secs, pebre negre i mel.  Com diu l'Alfons, aquesta recepta pot ser la que va donar l'origen a l'all i pebre, o al romesco. Tan sols ha de canviar un ingredient o afegir-hi altre. El bacallà estava espectacular, i de la salsa no va quedar res al plat.

Un altre plat que vaig tastar per primera vegada al Mam i Teca va ser el tàrtar de vedella. El tall dels ingredients era bo però em va sobrar una mica de pebre, o tabasco.

Per acabar va arribar a taula el confit de costella de porc amb botifarra negra i cigrons. Ja el coneixíem aquest plat, amb aquests cigronets petits i tendres, aquesta costella melosa i aquesta botifarra... però ja no podíem més, teniem la panxa plena!


Vam deixar quatre cigronets al plat. No vam demanar postres i vam acabar-nos el vi recomanat pel xef mentre parlàvem amb ell i ens explicava "jo no sóc xef, sóc mestressa de casa" i remarcava que ni tan sols es vesteix com els cuiners, ell sempre va de carrer amb el seu davantal verd. El cas que vam acabar aquest vi D.O. Empordà, llavors, cupatge de cinc raïms que ens va agradar força.


Un altre dia vam fer un assortiment de formatges i un DO Penedés, Mas Elena, un vi ecològic sorprenent.


Vam pagar una mica menys que altres vegades, clar, perquè no vam demanar postres ni va haver les copes post-sopar per debatre la solució als "problemes del món".
Pot ser la propera puguem allargar la sobretaula amb un Zapaca com a la foto de la visita anterior, quan vam estar amb uns amics.

4 comentaris:

  1. Doncs em sembla bona RQP...

    Tenia por de sorpreses.... Queda a la llista dels pendents i el poso a la part superior de la llista..... Que és llarga....

    :)

    ResponElimina
  2. Espero que gaudeixis quan vagis. I si pots fer sobretaula, tens licors digestius, i d'altres :)
    Salut!

    ResponElimina
  3. Jo tampoc coneixia la preparació aquesta del bacallà... Però el tàrtar, sóc incapaç de demanar-ho fora de casa (és dels plats que més gaudeixo preparant-lo jo amb una mica de paciència, ja que el tallo sempre a ganivet). Només per la pinta que fot el plat de "garbansos" amb botifarra negre i costella confitada, crec que ja paga la pena una visita...

    Una bona recomanació i a preus sembla que raonables. Anotat queda, tot i que no sóc gaire habitual del Raval (de moment...).

    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Mira que si a la fi li trobes el gust al barri !!!
    Hehehe.
    Gracies per la teva visita!
    Salut!

    ResponElimina