diumenge, 1 de setembre de 2013

EL TALLER DE CUINA DE CARMEN GUILLEMOT, ON L'EQULIBRI TRIOMFA.

12598 Peníscola, Casc Antic
Carrer Juan José Fulladosa, 27
Tfn 964 481 381
Preu orientatiu: > 30

Restaurant Carmen Guillemot

Se han traslladat a Peníscola a principi del 2015

Matèries primeres de primera qualitat aprofitant els recursos de la zona es combinen amb productes d’elaboració pròpia com el pa, i espècies i herbes aromàtiques que es cultiven i processen al propi Taller de Cuina. Una casa on els equilibris et faran gaudir. S'ha guanyat les 5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL





Accés:
Fàcil
Aparcament:
Fàcil
Espai:
Gran
Aire cond. i Calefacció
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Elegant
Còmode
Cadires
Neteja Serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Sofà
PERSONAL


CARTA


Vestuari:
Correcte
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Elegant
Curta
Vins:
Vins de la Terra

Vins d'altres terres
Vins d'altres països
IDIOMES





Català
Espanyol
Francès




A prop del centre d’Alcanar hi ha una gran casa que disposa d’un menjador amb 5 taules, un altre privat, una galeria amb unes 4 taules pintades per la filla de la Carmen i el Philippe,  i una terrassa encisadora. L’equilibri entre el mobiliari clàssic i modern és perfecte, i els lavabos són espectaculars. No deixeu de visitar-los i admirar el parell de quadres que hi ha. Has arribat a El Taller de Cuina de Carmen Guillemot. Entrar en aquesta casa és entrar a gaudir.
La Carmen amb el focs, les cassoles, les espècies, les verdures, les carns, els peixos… és una artista. Ella no cuina, ella crea plats que t'atreuran amb la presentació, et lligaran amb les aromes i et conqueriran amb el sabor. Els plats tenen l’equilibri perfecte entre la innovació i la tradició.
En sala podem gaudir del Philippe. Si no saps quin vi demanar deixa’t aconsellar per ell que segur que encerta. Els postres són la seva creació i una delícia pel paladar. També elabora uns licors de fruites que sorprenen.
 
El Santi i jo ens vam deixar guiar fins aquí per dos canareus el passat divendres. Vam seure a la terrassa i vam escollir el menú de 5 tapes i dos postres, més dos plats principals per compartir. L’Àlex portava un ví de casa, una ampolla d’Oremus, un Tokaji hongarès de tres puttonyos i l’Anna havia agafat un vi negre D.O. Somontano, un Gran Eroles. Això és una opció que ofereixen en el Taller de Cuina, que pots portar el teu vi especial. Un gran encert en temps de crisi que pots aprofitar. La tercera ampolla, recomanada pel Philippe, va ser un Primicia, un blanc de Batea, D.O. Terra Alta. Ja teniem els tres vins adients als plats!!

L'aperitiu per obrir boca mentre que els vins s’airejaven, unes torradetes de Roquefort amb nous i un toc de pebre, molt gustoses. La primera tapa, un gaspatxo de meló i síndria, bon equilibri d’ingredients i fresc. Sucar el pa sortit de forn va ser un plaer.
Les següents tapes van ser plats contundents: un foie que combinat amb el Tokaji va ser la delícia de l’Alex, encara que el Santi preferia combinar-lo amb el Somontano. L’altre tapa va ser el tàrtar d’Angus, una carn suau, melosa, tendra, semblant a la de Kobe amb la que vaig gaudir de valent.

Per acabar la tanda de cinc tapes la Carmen ens va deleitar amb les dues millors pel meu gust. Una pasta de full, feta amb mantega —que no amb greix— farcida amb carrilleres de tonyina en escabetx i montat sobre una base de romesco amb avellana. Llàstima no tenir foto perque és una de les millors tapes. L’altra tapa que considero estrella és el pop a la gallega on s’aprecia clarament el nom de “Taller de Cuina”. La patata feta puré està sota un pop perfectament bullit, amb un pebre vermell acabat de moldre i amb la quantitat justa d’all. Tot amb un oli d’arbequina que acaba de donar la textura oleosa a la resta d’ingredients creant un equilibri màgic de textures i sabors.



On millor que el Delta per tastar l’ànec? El plat principal que vam compartir va ser la versió ebrenca dels huevos rotos castellanos, uns ous d’anèc sobre patates panaderes amb pernil d’anec. El sabor s’intensifica en els ous i és més suau en el pernil, un plat deliciós.
Per acabar vam degustar un xai lletò fet al forn a temperatura baixa acompanyat d’una salsa de curri i coco, i una rodeta de carbasó farcit de ceba a la plantxa amb soja. Encara que la carn es va salar una mica més del que tocava, la textura era l’òptima i la salsa de curri i coco era maravellosa, la Carmen demostra que l’equilibri triomfa i que menys és més. Per altra banda la ceba cruxient era exquisida. Estic una mica farta de cebes caramelitzades i aquesta em va sorprendre gratament.
I va arribar el moment de tastar els postres, dos. Un sorbet de taronja sanguina sobre crocanti de remolatxa; molt refrescant i amb un puntet àcid. I un tiramisú líquid sublim on es podia degustar cada ingredient sense que el sucre ho amagués. Philippe s’afegeix a la demostració de que menys és més.


Per fer la sobretaula els propietaris van compartir amb nosaltres un limoncello i un licor de mandarina, elaborats per ells mateixos, és clar, que vam degustar per separat i barrejats.  Licors de sabor intens però sense saturar. 











Si vols gaudir de colors, aromes, sabors i "bon rotllo" no dubtis i ves a visitar a la Carme i al Philippe. Una casa amb equilibri.
Gràcies Anna i Àlex per descubrir-nos aquest lloc amb encant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada