diumenge, 15 de gener de 2017

ENTRE MOLLES, ARTESANS DELS ENTREPANS I BONES TAPES

Establiment: Entre Molles
43003 Tarragona
Carrer d'en Salinas, 8 baixos
Tfn 977 59 12 68
Preu orientatiu: 20€

Entre Molles

Entrepans, burgers, tapes i terrassa. Molt bones braves. Bona atenció, molt bons preus. Per sobre de les 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Petit (20 p)
Terrassa
Distribució:
Justa
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
De veu
Pisarra penjada
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Cerveses
IDIOMES
Català
Castellà




Encara que l'adreça és el Carrer d'en Salinas, aquest local està situat sota la muralla de Tarragona així que té entrada també per la Via de l'Imperi Romà on una ampla vorera està ocupada per una vintena de taules quan el temps acompanya. A l'hivern és molt difícil trobar una taula, dins només n'hi ha quatre, més l'espai de la barra, així que, calculo que no cap més d'una dotzena de persones assegudes.
Ja hi vam anar durant les festes de Santa Tecla a tastar les braves i una hamburguesa molt bona així que ho teniem pendent a veure que més es cuinava per allà.
Abans del Nadal vam anar a sopar, molt d'hora, per assegurar agafar una taula. A l'hora de demanar no hi ha carta, hi ha diferents hamburgueses fixes, amb xampinyó, pernil, de peix... i unes "creacions del xef" temporals, que imagino varien en funció dels productes de temporada, la imaginació del xef i l'acceptació de la clientela. Sobre la barra, una pissarra mostra les hamburgueses, com amb els seus ingredients i preus, que ronden les 8 euros unes, i les més "gurmets" arriben als 12. A més a més de burgers i entrepans, hi ha tapes, com les braves, tataki de tonyina, ortigues de mar, calamars, seitons... Una varietat de cerveses, artesanes incloses, i uns vins completen l'opció gastronòmica d'aquest local.
Nosaltres vam fer unes patates braves i unes altres amb salsa de formatge, perquè les hamburgueses venen sense acompanyament. Les patates són de grilló, amb una lleugera cobertura, molt cruixents per fora i tovetes per dins, molt bones. La salsa de la brava pica, és un allioli amb salsa de tomàquet picant, una combinació explosiva. Les patates amb salsa de formatge estan molt bones també, suaus i cremoses.
Per sopar vam decidir-nos pels entrepans, deixant les tapes per una altra ocasió. Una opció va ser l'entrepà de secret ibèric amb formatge, tomàquet deshidratat, ceba confitada i ruca. El porc molt tendre, bona combinació d'ingredients. Molt bon entrepà.

Una altra opció va ser la burger de pollastre cajún arrebossat amb panko i salsa barbacoa. Gegant en mida i sabor. Per arrodonir l'hamburguesa, dalt del tot portava formatge. Una deliciosa hamburguesa amb un pa molt correcte: no es desfà i suporta l'estructura sense estar dur. Perfecta.

La tercera que vam demanar va ser una hamburguesa de temporada, la Mc. Kalister feta amb "pulled beef", vedella esmicolada, que ens van explicar que estava adobada i feta durant 4 hores a baixa temperatura. La salsa, dolça, amb massa sabor a pastanaga, i la carn no tan tendra com esperava, no deixen a la Mc Kalister entre les meves preferides.
No vam demanar postres així que el compte amb dues copes de vi i cerveses no puja gaire, uns 16€ per persona que arribarà als 20 si demanes postres.
L'atenció molt bona, propera i ràpida amb les begudes i els entrants. Per les hamburgueses vam haver d'esperar una estoneta però és normal, estan fetes amb molts ingredients, uns d'ells "el carinyo". A l'hivern és complicat tenir taula però amb el bon temps no dubteu en seure a la seva terrassa, a més de les bones vistes, tindreu bon menjar.

diumenge, 8 de gener de 2017

ROYAL CANTONES, EN EL CHINATOWN MADRILEÑO

Establecimiento: Royal Cantonés
28026 Madrid
Calle Olvido, 92
Tfn 91 500 01 61
Precio orientativo: 14€

Royal Cantonés

Cocina china, auténtica cantonesa. Brasa, dim sum, platos diferentes en un local sencillo del Chinatown madrileño, muy buena atención, precios increíbles, imprescindible reservar. Un 3,5 estrellas Pepa Pink.


LOCAL
Acceso:
Discapacitados
Aparcamiento:
Zona azul
Espacio:
Mediano (80p)
Distribución:
Correcta
Iluminación:
Bona
Mobiliario:
Sillas
Trona bebè
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
Extras:
No adaptado
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficácia:
Presentación:
Extensa
Plastificada
Vinos y cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:
Cervezas orientales
IDIOMAS
Castellano
Chino




Se puede decir que Usera es el Chinatown madrileño. Los comercios regentados por la población oriental ocupan prácticamente todos los locales de la zona, desde peluquerías, tiendas de ropa, pastelerías, librerías, centros de oración... Por supuesto que el ocio y la restauración también están presentes y uno de los restaurantes que ha traspasado los limites del barrio es el Royal Cantonés.
Un local sencillo, frecuentado por asiáticos y descubierto por occidentales famosos. Actores, xefs, presentadores, alguna infanta... han descubierto que pueden disfrutar de la cocina cantonesa sin tener que recorrer 12.000 km y, si ellos pueden, los que no somos famosos también.

Es imprescindible reservar aunque hay quien intenta venir sin hacerlo, no es extraño ver gente en la puerta esperando. Cuando el local está completo, el nivel de ruido sube un poco, pero si vas a primera hora no hay problemas de algarabía.
Los camareros, al menos los jóvenes, hablan y entienden perfectamente el castellano; a los mayores les cuesta un poco pero se defienden. El servicio es con un ritmo más o menos constante, aunque sí tuvimos que esperar un poco para el último plato y los postres, cuando el restaurante estaba lleno por completo.


La ensalada de medusa es uno de los platos estrella pero nosotros lo dejamos para una próxima visita. Pedimos unas cervezas, agua (por cierto, solo tienen embotellada y en Madrid normalmente se pide una jarra de agua del grifo) y una copa de vino tinto Cune, D.O. Ribera del Duero.
Ante la indecisión de qué carne pedir, pedimos el plato combinado de carne, así teníamos costilla de ternera, panceta de cerdo, pato, lomo y pollo. En ese orden de preferencia según mi gusto, para otras personas de la mesa el lomo estaba de los primeros. Un poco de alga y nabo para acompañar y una salsa agridulce muy buena. La preparación de las carnes es asada y están jugosas y tiernas, con la piel de las aves crujiente.
Unas empanadillas a la plancha, son las gyozas, con buen relleno aunque la masa un poco gruesa. Cazuela de tendón de ternera, impresionante, si te gustan los callos tienes que probrarlos. La textura es gelatinosa y un poco fibrosa a la vez, muy tiernos, blanditos, en un guiso con verduras, deliciosos.
El plato de arroz frito de la casa me transportó a la infancia, cuando no había tanto restaurante chino en Madrid y mis padres me llevaban a uno en plena Cava Baja, rodeado de mesones castellanos. Este arroz es como el que comía a finales de los 70, ¡¡que rico!! Me vienen a la memoria también nombres de los platos de aquellos años como "familia feliz", "hormiga se sube al árbol", "nido de golondrina"...
Las empanadillas de pato, del apartado dim sum, se nota que las hacen ellos, el relleno tiene una textura suave, cremosilla, de chuparse los dedos.
Mi padre quería probar el arroz de gambas y los rollitos de primavera, que aunque parece que son un invento para la clientes occidentales no lo son. El arroz del estilo del anterior pero con diferente sabor, se nota que no es solo añadir gambas; y los rollos muy buenos, rellenos de carne, col, soja germinada... bien escurridos de aceite, totalmente apetecibles.

Por imperativo de Aída llegó a la mesa la panceta de cerdo estofada con taro. Cocinada despacio y con cariño, se deshace en la boca y la combinación con el cormo del taro es muy acertada. El taro es un poco más granuloso que la patata, más parecido a la yuca pero sin ser tan fibroso. Un plato que hay que pedir sin duda en futuras visitas.
Llegamos a los postres, que son pequeñitos, y pedimos tres: bollos al vapor rellenos de yema, tartaletas de huevo y pasta dulce de Malasia. Todos muy blanditos, los últimos son como una magdalena y las tartaletas de huevo son parecidas a las natillas. Como son tan pequeños y están tan buenos no cuesta nada comérselos.

La cuenta, sorprendente: 6 personas, 83€, no llega a 14€ por persona.
Un local que, aunque fuera de la zona turística de Madrid, merece la pena una visita. Hay platos diferentes a otros restaurantes chinos como las garras de oca, la ensalada de medusa, manitas o callos de cerdo... y todo a un precio más que asequible. Pero llama y reserva o harás el viaje a Chinatown en balde.

diumenge, 1 de gener de 2017

RESUM 2016... i anteriors

Comencem el 2017 i gaire bé tothom que escriu un bloc fa un balanç, un resum de com han anat les experiències més memorables de l'any anterior, les ressenyes, les visites, els comentaris... Jo no ho fet mai i crec que ara que el bloc de la Pepa Pink (#PepaPinky) ha fet tres anys i mig ja toca.
Toca agrair a tots el que visiteu el meu bloc, ja heu passat les 96.000 visites i això d'acostar-se a les 100.000 em produeix alegria i empenta per seguir endavant. A més a més, el primer any les visites mensuals rondaven les 1.000 i ara el nombre arriba a les 5.000; això vol dir que us agrada, que torneu i que inviteu als vostres amics a mirar aquest bloc. Moltes gràcies!
Toca agrair, a més a més, als que dediqueu una estona més per escriure comentaris. Esperem que poc a poc us aneu animant i comenteu més, pot ser que hàgiu provat el restaurant comentat i no tingueu la mateixa opinió que jo, estaria bé saber també la vostra.
Toca, sembla, fer un resum amb els 10 o els 5 top de l'any. Bé, doncs com això és un resum dels 3 anys i mig de bloc, faré un resum dels que m'han deixat empremta d'una o altra manera aquests anys:
L'Antic Molí, que em va sorprendre en qualitat de producte, elaboració, presentació i preu. Ara tenen una estrella Michelin i no m'ha sorprès gens, se la mereixen. Estan a Ulldecona, al sud de Catalunya.
El Mam i Teca, un petit lloc al Raval de Barcelona, perquè la cuina de sempre no sempre es troba fàcilment i encara que vaig menys del que voldria, sempre tinc un bon record dels seus plats i del gran cuiner (no vol dir-se xef) que els prepara.
Can Pau Torrens, al costat de la meva segona casa, Sant Joan Despí, el nostre restaurant de capçalera, en el que ens sentim com a casa.
nöla Restaurant, en Sigüenza, cocina de autor sin perder la raices castellanas. En cada viaje a Madrid intento ajustar agendas para repetir... Incluso mis hijos me piden volver.
El Nuevo horno de Santa Teresa, con su especialidad: cocido madrileño. Calidad, cantidad, atención y precio dificilmente mejorables, siempre nos gusta volver por Navidad.
Goiko Itturri, cocina vasca, en Astigarraga. No creo que encuentres una tortilla de bacalao tan buena como esta, sin hablar del cogote, el solomillo, las kokotxas, el pastel de Idiazábal... ¡Pensando ya en volver a Euskadi!

Hi ha molts més, però els primers que venen al meu cap són aquests, juntament amb llocs que també són al bloc sense ser restaurants com:
el CoffeBook, allà on puc escapar-me als matins per fer el cafè,
el bar Docamar, porque mi cuna fue Madrid y bravas como las del Docamar son difíciles de olvidar,
la ruta de los pintxos en Euskadi, de la que no me importaria ir actualizando cada año. Espero poder repetir entrada sobre pintxos en el 2017, jejejeje,
i la ruta del vermut per Tarragona, perquè no m'agrada la cervesa, jo sóc de vermut (o aigua amb gas) i m'agrada anotar on el serveixen com cal: amb taronja i olives farcides. Acabo de descobrir el vermut Can Calet, dolç i untuós, deliciós, hauré de buscar on el serveixen a  Tarragona i actualitzar la ruta de vermut.
Durant aquests tres anys i mig que porto fent el bloc he conegut al Ricard Sampere i ara fem conjuntament un recull de restaurants de la zona Sud de Catalunya on expliquem les sensacions dels restaurants que visitem per separat. De vegades un de nosaltres fa la visita després de l'altre així que podeu veure les diferents opinions. Podeu anar al llistat des del meu bloc fent clic al link que hi ha sobre el mapa on diu Els meus restaurants (de Ricard Sampere).

Feliç 2017 i salut per seguir "Los placeres de Pepa": molts àpats en bona companyia.

diumenge, 25 de desembre de 2016

RESTAURANTE OVIEDO-YESERÍAS, CACHOPO GANADOR EN LA ARGANZUELA

Establecimiento: Restaurante Oviedo
28005 Madrid
Paseo de las Yeserías, 45
Tfn 97 474 73 80
Precio orientativo: 30€
Menú diario: 10€

Restaurante Oviedo - Yeserías

Cocina asturiana. Ganador en las Jornadas del cachopo 2014. Decoración y mobiliario clásico, rústico, buena atención, precios correctos. Un 3 estrellas Pepa Pink.

LOCAL
Acceso:
Escalones
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Grande (140 p)
Distribución:
Correcta
Iluminación:
Bona
Mobiliario:
Sillas
Trona bebé
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentación:
Corta

Vinos i cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:
Jornadas gastronómicas
IDIOMAS
Castellano





En el madrileño barrio de Arganzuela está el Restaurante Oviedo, bueno, uno de ellos, el otro está al otro lado del Manzanares, en la calle Antonio López. Además de tener una zona de barra con pinchos y cervezas hay un salón donde poder disfrutar de una fabada con almejas, unos chorizos a la sidra o un solomillo al Cabrales. El pasado 2014 quedaron ganadores en las Jornadas del cachopo en Madrid. Si quieres estar al día de las diferentes jornadas y las ciudades que participan pueden consultar La Guía del Cachopo haciendo clic aquí.
Mi familia vive muy cerca del local que hay en Arganzuela y ya han comprobado la calidad del cachopo así que aprovechamos estos días de vacaciones navideñas para poder compartir cachopos en familia. La decoración del Oviedo es clásica y rústica, ladrillo visto, mobiliario de madera, manteles que cubren las mesas... El vino, con predominio de Rioja y Ribera de Duero, con algunas botellas de Somontano, Priorat, Jumilla...
Mientras que mirábamos la carta pedimos unas cervezas y vermut y nos pusieron de aperitivo unas aceitunas y unas croquetas de jamón muy ricas. En la mesa tenían un tinto D.O. La Mancha, el Vínculo crianza, Ed. Limitada 2011 que encontramos correcto por un precio de 18€.
Como entrantes y para compartir pedimos dos de ensalada de queso de cabra que encontramos un poco fuertes de vinagre en el aliño.
Un par de
revuelto Oviedo, con setas, gambas y daditos de merluza que nos gustó bastante.
Un
crujiente de verduras, fritas en tempura, plato sencillo y sin excesos, que la verdura siempre viene bien.
Una tapita de
chorizo a la sidra, que resultó muy bueno. No pedimos más porque la familia estaba pensando en la cena y no quería atiborrarse. Este plato se incluye en el "menú cachopo" durante las Jornadas del cachopo en Madrid.
Para los 12 que íbamos, más la niña de tres años (que comió un plato de pasta) pedimos 6 cachopos  y un solomillo al Cabrales. De
cachopos fueron 5 clásicos, con carne de buey, jamón y queso manchego, acompañado de patatas fritas y pimiento verde. La medida es de 15x30 cm, buena para compartir, aunque uno de los comensales se lo comió sin compartirlo. La carne es espectacular de tierna y sabor. La verdad es que no dan ganas de compartir.
El otro
cachopo era de boletus y foie, muy rico también, aunque personalmente prefiero el clásico.
Y como siempre hay alguien que no quiere cachopo, pedimos un solomillo al Cabrales. Bien en la presentación con la salsa aparte y muy bien por la carne, tanto en calidad como en cantidad. Una carne tierna y sabrosa de la que pudimos comer un trozo porque la persona que la pidió no pudo acabar con ella.
Para rematar pedimos postres, el
arroz con leche asturiano es un clásico que preparan muy bien en el Oviedo y el freixuelu es típico de la cocina asturiana así que cayeron dos con frutos rojos. El resto pedimos helados de frutas naturales, buenos para "bajar la comida" y deliciosos.

La cuenta, unos 30€ por persona y dos medios cachopos que nos llevamos para casa.
El menú cachopo durante las jornadas es de 25€, un precio ajustado para que todo el que quiera pueda probar este plato de la cocina asturiana. Un sitio recomendable por la calidad de su carne, atenció y precios; y para nosotros perfecto, que podemos ir andando. Ahora nos queda probar unas fabes con almejas. Ah, y como no, con chupitos cortesía de la casa, de orujo, de crema y de café.

diumenge, 18 de desembre de 2016

COLOR D'OLOR DE POMA, PRODUCTES LOCALS A LA TAULA

Establiment: Color D'olor de poma
43201 Reus
Carrer Santa Anna, 24
Tfn 977 59 00 50
Menú diari / carta: des de 15,50€
Menú degustació: 25€ + beguda

Color D'olor de poma

Cuina de mercat, amb opcions veganes i vegetarianes. Local còmode i lluminós. Molt bona atenció, preus correctes. Botiga de productes de la zona. Supera les 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitas
Aparcament:
Zona vianants
Espai:
Mitjà (40 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Natural
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
Lavabo adaptat
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Tipus paleta
Vins i caves:
De la Terra
Altres:
Maridatges
IDIOMES
Català
Castellà



Tornem a Reus, ciutat modernista, bressol de personatges com Antoni Gaudí, Marià Fortuny, Joan Rebull, Gabriel Ferrater... Creadors de bellesa sobre pedra, llenç o paper. La poesia d'aquest últim va inspirar a l'equip del Color D'olor de poma, per escollir el nom i per fer una cuina d'olors, colors i sabors amb l'harmonia d'un poema.
A finals d'octubre va fer un any que van obrir i d'ençà han anat ajustant el servei i fent-se un nom conegut a la ciutat. Els dies de cada dia el menú és una carta amb 10 primers i 10 o 12 segons que va variant amb els productes de temporada i que inclou postres o cafè i una beguda des de 15,50€, hi ha plats amb suplement com els carpaccios, el filet, el cabrit, alguns peixos o la taula de formatges, entre altres. Durant els caps de setmana no inclou el vi de forma que pots gaudir d'alguna D.O. propera com Montsant, Priorat, Terra Alta... També serveixen un menú degustació per 25€, beguda a banda. A l'estiu van apostar per Els dijous informals, una oferta d'amanides, embotits, formatges, truites, croquetes, braves i coques orientat un públic més de platets i compartir.
El local és molt bonic, d'estil nòrdic, molt lluminós, espaiós, amb terra de rajoles vintage. Està distribuit en dues sales connectades per un passadís, en una està la cuina, els lavabos i una botiga amb vins i olis propers així com capricis de xocolata, pastissos, melmelades. A l'altra sala està el menjador, tot de finestrals, amb unes cadires de freixe molt còmodes i molt be integrades entre el blanc i el tocs de verd poma dels marcs i els fons de les prestatgeries.
Vam arribar prou puntuals però amb una baixa sobre el previst i un altre comensal que no arribava. No ens van posar cap mala cara i ens van seure a una taula prou gran. Mentre que esperàvem vam prendre un vermut Mercadal, molt especiat i aromàtic, pel meu gust força bo, dolç i amarg en equilibri. No portava oliva, però ens van posar unes arbequines . 
Al cap d'una estona ens va trucar el que faltava per dir-nos que no podria venir així que ja vam demanar plats del menú, que inclou una beguda, o una copa de vi, aquell dia era de la D.O. Montsant, el Marmellans. El pa d'aquest local és un vici.
Primers:
Sopa d'all, segons recepta de l'àvia, amb ou i pernil ibèric. Estava perfecta, boníssima. Em recordava a la que em feia el meu tiet.
Coca de pit de pollastre amb ceba caramel·litzada, poma, pebrot de piquillo i crema de formatge blau. Una pinta espectacular, encara que no la vaig tastar i que li faltava la crema de formatge perquè la Su no el menja i  el va demanar sense. No van posar cap problema en canviar la salsa de formatge per una de bolets.
Pasta farcida de carbassa i formatge amb salsa d'avellanes i nous. A aquesta li vaig fer un mos i estava força bona.
Escudella catalana, amb la seva pasta, cigrons i botifarra blanca, amb un brou justet de sal però gustós. El Santi va gaudir amb aquest plat.
Segons:

Escalopines de vedella amb salsa de pebre negre, patata panadera i tomàquet al forn. Segons la Su, molt bé, i mira que aquesta dona és dificil de contentar.
Llonça de porc a la planxa amb poma, salsa agredolça i guanició. Un plat prou complert amb un parell de llonces tendres.
Espatlla de cabrit al forn amb salsa de xocolata i guanició (supl 8€). Deliciós el cabrit, tendre per dins, cruixent per fora. Acompanyat de patates panadera i tomàquet al forn, li he de posar un però, i es que em va semblar justet de salsa, una culladareta més no m'hagués sobrat i es que jo sóc de sucar pa i més quan el pa és tan bo com aquest, fa tota la pinta que el deuen fornejar allà mateix.
Rémol a la planxa amb salsa balandra i bolets variats amb puré de pastanaga i cruixent de pernil ibèric (supl 2,5€) Aquesta salsa balandra es veu molt vermella i no s'aprecia la picada però cada cuiner té la seva recepta i no la vaig tastar així que no puc dir res més. El turbot estava força bo, ració justeta en comparació amb la resta de plats, però molt bo.
Postres:
Dins del menú/carta hi ha 8 postres per escollir, la taula de formatges amb suplement de 5€.
Nosaltres vam escollir la mousse de torró, el plàtan a la paella amb salsa de "mangaroca" i xocolata calenta i els pastís de xocolata. Els postres en general molt bé, sense dolçor en excés com es pot pensar amb un plàtan a la planxa.
El compte, doncs uns menús a 15,50€, el del plat del cabrit 23,50€ i el del rèmol 18€. Trobo que els preus són molt correctes i el vermut, encara que al tiquet diu Yzaguirre, era Mercadal, suposo que al mateix preu.
El local es molt acollidor i relaxant. L'atenció propera sense aclaparar i amb temps correctes. La cuina mesurada a l'hora de afegir sal i sucres, apta per a tothom i amb un grapat de plats vegetarians. Un lloc a visitar sense dubte.