diumenge, 19 de febrer de 2017

DIÁMETRO 26 by lab, PER FER UN ÀPAT ITALIÀ INFORMAL

Establiment: Diámetro 26
43003 Tarragona
Carrer de la Nau, 6
Tfn 695 18 58 51
Preu orientatiu: 18 €
Menú diari: 12 €

Diámetro 26 by lab Tancat, buscant nova ubicació.

Pizza, focacce i pastes. Pastisos casolans. Molt bona atenció i preus econòmics. Menú diari i fets a mida per a grups. Un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Fàcil
Espai:
Mitjà (40p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Tipus bloc

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Plats sense gluten sota petició previa
IDIOMES
Català
Castellà




La Part Alta de Tarragona va variant la seva oferta gastronòmica i el que abans era un lloc per menjar arrossos, ara és un restaurant italià on poder menjar una deliciosa pizza, una focaccia o pasta fresca. També hi ha amanides, postres casolans i, segons disponibilitat, formatges italians.
La Osteria del lab és un restaurant italià que ens agrada força (podeu veure la ressenya fent clic aquí) així que quan vam veure que aquesta pizzeria tenia "el cognom" by lab, no vam dubtar en entrar-hi.
Amb les begudes van servir un aperitiu de cortesia: focaccia amb mozarella i tomàquet. El Santi es va demanar una cervesa i jo una copa de vi de la casa, el Convidat, un vi jove català.
Dins de l'oferta d'amanides ens vam decidir per la de crema de iogurt de cabra, que portava una base d'enciams amb poma, maduixa, meló i móres. Molt fresca amb les fruites i molt bona idea acompanyar-la amb unes porcions de pa tipus focaccia.
Per poder tastar les pizzes, vam demanar la pizza gustosa, de massa alta i ben plena de pernil dolç, xampinyons, formatge fontina i parmesano. La base ja porta mozarella i tomàquet.
I una focaccia de mortadel·la, en aquest cas trufada, que emetia una aroma intensa i estava força bona. La massa gruixa de la focaccia, amb els forats més grans, queda un pic menys esponjosa.
Les pizzes i focacce són grans, de 26 cm de diàmetre, que juntament amb l'amanida, per sopar ja es prou i no vam demanar postres. El compte, 35 € tots dos, molt bé per fer un soparet informal.
Després d'aquesta experiència positiva, i en previsió d'un sopar de grup que havíem de fer, vam preguntar per un menú de grup i vam reservar taula per uns 16. El menú seria una amanida, pizza o pasta (a escollir), una beguda i postres, tot per 15 €. Després vam pagar una mica més perquè vam beure un vermut o cervesa a l'arribada i més vi durant el sopar. Els plats molt bé: amanides, embotits (destacar que el speck estava deliciós) i un pizza a elegir. Pels que volíem pasta, eren 4 només, ens vam dir que farien una pasta amb mol·luscs i calamarsets que havien trobat al mercat aquell dia. El resultat de la pasta espectacular, boníssim; una pega, que es va quedar curt el plat i més en comparació amb la quantitat de la resta de plats. Pot ser haver posat a l'aigua un parell més de paccheri per cap no ens hauria deixat amb la sensació de "ja està???" Per postres un tiramisú casolà força bo.




Un lloc amb bona música ambiental, amb taules altes al fons del local amb una oferta econòmica de plats base de la cuina italiana: pizza, focaccia, pasta fresca, cremes i amanides. Perfecte per fer un dinar o sopar informal i amb la qualitat que esperàvem "by lab".

diumenge, 12 de febrer de 2017

MESÓN NAZARENO Y ORO, EN LA CIUDAD DE LAS CASAS COLGADAS

Establecimiento: Mesón Nazareno y Oro
16002 Cuenca
Calle Colón, 53
Tfn 969 23 30 30
Precio orientativo: 35 €

Nazareno y Oro, Horno Asador

Cocina tradicional, asador, morteruelo, ajoarriero. Local clásico, preciosas vidrieras, buena atención, precios ajustados. Son un 3 estrellas Pepa Pink.


LOCAL
Acceso:
Fácil
Aparcamiento:
Fácil
Espacio:
Mediano (40p)
Distribución:
Amplia
Iluminación:
Bona
Mobiliario:
Sillas
Trona bebè
Limpieza lavabo:
Buena
Secador de manos:
Papel
Cambiador:
No
Extras:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuario:
Uniforme
Amabilidad:
Eficacia:
Presentación:
Clásica

Vinos y cava:
De la Tierra
De otras tierres
Otros:

IDIOMAS
Castellano





Cuenca, la parte de la ciudad vieja, situada entre las hoces del río Júcar y su afluente el Húecar, es Patrimomio de la Humanidad desde el 1996. Las casas colgadas son su monumento más representativo y en muchos hogares, allà por los años 70, había una botella de resolí con esta forma arquitectónica. Ahora albergan el Museo de Arte Abstracto Español, con obras de Fernando Zóbel, Tàpies y Chillida, entre otros. Una visita gratuita y recomendable. Merecen una visita también el puente de San Pablo, la catedral y la torre de Mangana como parte de esta Ciudad Patrimonio.
Como "patrimonio gastronómico", Cuenca tiene platos como el ajoarriero, el morteruelo, los zarajos, asados de lechazo o cochinillo y por supuesto, quesos manchegos y miel de la comarca de La Alcarria, ingrediente del dulce llamado ajalú. Fuimos al asador Mesón Nazareno y Oro a probar algunos de estos platos y resulto ser un local muy acogedor, una decoración clásica con vidrieras impresionantes (del mismo autor que las de la catedral), una atención cercana y unos platos buenísimos.
Para acompañar la comida, un D.O. Ribera del Duero, el Protos Roble 2014 que nos trajeron con un salmorejo de aperitivo muy suave y fresco.
Empezamos con el ajoarriero, también llamado atascaburras, una pasta de patata, bacalao, huevo duro y pan rallado. Se unta en el pan y se come a temperatura ambiente, y este en concreto se come muy bien, estaba muy bueno, justo en sal, para acabar de aderezar según preferencía.
Otro plato típico de Cuenca es el morteruelo, un paté hecho de liebre, perdiz, conejo, gallina, hígado de cerdo y jamón que se come caliente. Un plato contundente, de intenso sabor y en cantidad abundante. Entre los dos no pudimos acabarlo pensando en que era mejor acabar los platos que habíamos pedido para después, así que nos lo llevamos para merendar.
Como platos principales pedimos una paletilla de cordero lechal D.O. Lechazo de Castilla que se deshacía en la boca.
Y un cochillo asado, crujiente por fuera, tierno por dentro y con ese sabor de horno tradicional. Una delicia de plato.
Nos quedamos tan satisfechos que no nos animamos con los postres y la cuenta final fue de 36 € por persona.
La atención muy buena en todo momento y el local estaba lleno por lo que parecían clientes habituales, es uno de esos restaurantes clásicos del barrio de trato familiar y comida tradicional, un acierto para probar platos típicos manchegos.

diumenge, 5 de febrer de 2017

LA CAMPANA, CUINA CLÀSSICA EN UN LLOC ACTUAL

Establiment: Restaurant La Campana
08014 Barcelona
Carrer de Vilardell, 30
Tfn 93 431 96 09
Preu orientatiu: 40€
Menú diari: 11,90€

Restaurant La Campana

Cuina catalana amb menú diari de preu ajustat. Els preus de carta no van tan a la par. Local nou i agradable, bona atenció. Un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (70 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:

IDIOMES
Català
Castellà




El Restaurant La Campana està ubicat al barri d'Hostafrancs i ofereix una cuina catalana i plats clàssics centrats en productes de temporada amb una carta fixa i un afegit de suggeriments.
El local té un menjador adicional al soterrani, a la planta baixa hi ha un gran menjador, una barra, la cuina i els lavabos. La decoració i el mobiliari es veu molt nou, amb un aspecte modern i uns lavabos amplis i decorats "muy cuquis" amb floretes i tot.
Vam arribar sense reserva i per sort vam poder preparar-nos l'única taula que els hi quedava lliure. De seguida vam demanar un vermut i una cervesa i començar a decidir els plats. El vermut era el Murcarols, de la Pobla de Lillet, fet amb una recepta familiar, el resultat és molt aromàtic i un punt amarg al final.
Ja teníem els plats decidits així que vam acabar-nos el vermut, la cervesa i les olives arbequina que van posar-nos. Per a compartir vam prendre uns rovellons a la graella (de l'apartat de suggeriments) que no eren un plat enorme però estaven molt bons.
I un xató molt complet, amb bastant de bacallà i un romesco molt bo.
El Santi va fer uns canelons dels avis que no vaig tastar però que que ell deia que estaven força bons. I jo uns peus de porc a la graella acompanyats amb una escalivada que vaig amanir amb un oli d'arbequina estupend que estava a taula.

Per acompanyar tot això vam fer un vi molt bo, D.O. Empordà,
L'Oratori del 2015. Ens va agradar força aquest vi jove de garnatxa, Cabernet Sauvignon i samsó.
No vam fer postres i el compte va sortir per uns 36€ per cap. No pas tan econòmic en relació al menú diari.
Un lloc correcte dins l'ampla oferta que hi ha per la zona amb el "tret diferenciador" de fer una cuina casolana i clàssica de qualitat.

diumenge, 29 de gener de 2017

LAMORADA, PLATS ECO A LA PART ALTA DE TARRAGONA

Establiment: lamorada eco-friendly restaurant
43003 Tarragona
Carrer de les Cuireteries, 20
Tfn 665 31 77 18
Preu orientatiu: 20€

lamorada eco-friendly restaurant

Cuina mediterrània, tapes, carns, arrossos i un grapat de vins en un local jove i actual. Molt bona atenció, preus correctes. Un 3 estrelles Pepa Pink.


LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona vianants
Espai:
Mitjà (35 p)
Terrassa
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
-

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
-
IDIOMES
Català
Castellà




Aquest local va obrir fa uns mesos substituint a la cerveseria de la Plaça Mossèn Salvador Ramon i Vinyes. És un restaurant que s'anuncia com eco-friendly, i em ve al cap producte de proximitat, de temporada, orgànic, producció integrada... I també em ve al cap que el so de caixa (clinc!!) amb cada adjectiu que afegim, però no va ser el cas de lamorada. Des de la porta vam veure una pissarra que anunciava un menú amb arròs per 20€ i un altre de tapes a 15€ i ens vam animar a provar.
El local està decorat amb parets de colors, combinat murals d'art de carrer amb marcs amb dibuixos, fotografies i cartells publicitaris. També hi ha llibreries amb clàssics que pots llegir allí o emportar-te a casa per un mínim preu. Les cadires, totes diferents, molt en la línia del es porta ara, així li aporta al local un aire jove, de compromís amb el medi ambient amb això de les tres R (reduir, re-utilitzar, reciclar). Una prestatgeria amb un grapat de vins cobreixen un paret. La il·luminació molt senzilla i efectiva: cables vists amb bombetes en una zona i làmpades tipus industrial en una altra. I per ambientar el local música de Leonard Cohen.
Abans del menú paella vam fer una cervesa i un vermut Can Calet, molt aromàtic, suau i que em va acabar de conquerir. Ja l'havia tastat al Sha i ara preguntaré per Can Calet quan demani un vermut pels locals de Tarragona.
Dels entrants del menú vam escollir les braves i els musclos al vapor. La cervesa i el vermut els van incloure com les begudes del menú, com vam veure després al compte.
L'arròs, servit en paelles individuals, estava bastant bé, molt bon gust i bé de cocció. No sé si els animalons o l'arròs eren eco, no vaig notar cap diferència especial. Vam demanar una cervesa més i una copa de vi blanc, el de la casa era el Perro Verde, D.O. Rueda. Ja l'havia begut i em reafirmo que no és dels meus preferits, el trobo cítric, àcid i sec.
Per postres un carpaccio de pinya i un brownie. El compte, doncs 20€ del menú més la cervesa i el vi.


Un lloc tranquil i còmode que acaba d'obrir amb el reclam eco-friendly encara que a la sala no vaig veure cap referència ECO a les setrilleres o als vins de la prestatgeria. Haurem de tornar a fer unes tapes a veure si notem la diferència de sabors.

diumenge, 22 de gener de 2017

FONDA XESC, UNA ESTRELLA MICHELIN A LA TERRA DEL COMTE ARNAU

Establiment: Fonda Xesc
17531 Gombrèn
Plaça Roser, 1
Tfn 972 730 404
Preu orientatiu: >60€
Menú fonda: 40€
Menú degustació: 60€
Menú Dolors Rovira: 80€

Fonda Xesc

Fonda: allotjament i restaurant de cuina d'autor amb productes de la zona. Ampla carta de vins, local acollidor, atenció curosa i propera. Un 5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Propi
Espai:
Mitjà (40p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Natural
Bona
Mobiliari:
Cadira
Cadira de braços
Trona nen
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Tovallola
Canviador:
Extres:
Crema de mans L'Occitane
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Cap de setmana gastronòmic
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francès


La Fonda Xesc era l'únic establiment d'un poble que avui dia volta els 200 habitants. Una gran casa de pedra de 1730 que donava de menjar i dormir als visitants, ara ha esdevingut un hotel senzill amb 14 habitacions i un restaurant qualificat amb una estrella Michelin des del 2009. Vam trobar la zona del bar tancada, però abans era també el bar del poble. 
Una cuina d'autor, amb productes de la zona, que uneix tradició amb tècniques actuals i ingredients per confeccionar una carta d'una vintena de plats molt atractiva. Per fer un tast d'un grapat de plats, el xef ha dissenyat tres menús: fonda, degustació i Dolors Rovira (aquest últim en homenatge a la seva germana i que substitueix a l'anterior menú Compte Arnau). Els plats que el composen varien segons temporada, per saber els del moment, mireu la seva web.
La sala és molt acollidora, amb una de les parets de vidre per la que entra la llum i ofereix unes vistes de les de serres de Pinyana, del Forcat i de Sant Marc espectaculars. Cadires de braços molt còmodes, taules amb amplitud, estovalles amb sota plats fets amb granadura color nacre. Una elegància senzilla, sense estridències ni floritures.
Aquesta era la tercera vegada que veníem a gaudir de la cuina del xef Francesc. La primera va ser abans de ser guardonats amb l'estrella Michelin i quan vam tornar la segona vegada no ens va semblar que l'estrella hagués fet incrementar el preus i per altra banda, la qualitat i l'atenció seguien essent excel·lents. Dir també que no és un Estrella Michelin mediàtic, no es prodiguen gaire a les xarxes socials ni als mitjans de comunicació. Aquelles vegades a més a més ens vam quedar a dormir i dir que, si el dinar o sopar és d'estrella, l'esmorzar no es queda enrere. Embotits, formatges, croissants, preses de xocolata, torrades, panets, fruita, cafè, te i suc fets al moment, aigua, vi...
En aquesta ocasió no ens vam quedar a dormir i el menú escollit va ser el degustació. Primer vam fer una cervesa artesana, Minera, i un Martini reserva (jo, que no sóc de Martini, li vaig donar una oportunitat :-) ) Com que el nostre coneixement en vins segueix sent escàs, vam deixar-nos aconsellar per la Meritxell i vam gaudir amb el Morlanda 2010, un DO Priorat que millorava segons passaven els minuts. I el dinar va començar a fluir.
Aperitius:
Flam de carbassa amb ametlles i foie. Dir que la textura era un punt cremosa i que m'hagués menjat dos o tres flams d'aquests. Un nap arrebossat amb una mena de maionesa de tòfona, que estava millor del que pensava, i unes croquetes d'espinacs i ametlla estaven molt bones, cruixents perfectes en fritura.
Una delícia va ser la crema de carbassa amb gelat de formatge fresc i oli de vainilla. El Francesc ens va explicar que és un formatge amb la crosta de cendres que elaboren en la zona. L'oli de vainilla li donava un punt fantàstic i una aroma deliciosa.
Entrants:
Consomé d'au, nap, xirivia, foie gras i tòfona. Amb unes torradetes de pa i l'aroma inconfusible de la tòfona, amb el toc del foie fan d'aquest plat de verdures d'hivern un consomé de luxe.
Carxofa, porro, espardenyes, cansalada i safrà. La carxofa de mort, l'espardenya molt bona, la cansalada de vici i l'escuma del safrà que combinava perfectament amb qualsevol dels altres ingredients. Com que no s'ha de fer soroll amb els coberts en el plat, nosaltres vam deixar-los nets amb el pa. (Sí al sucar pa!!!!)
Principals:
Això de principals és un dir, perquè al ser menú degustació és tot un seguit de plats sense pausa. Per cert, el pa eren tres porcions per cap, una de festuc, un altra d'herbes (romaní, farigola...) i una altra, crec que de sègol. El plat amb el peix de llotja aquell dia era lluç, bleda, castanya, moniato i caldo ranci de pernil. Seguim amb ingredients d'hivern ben combinats que fan un plat equilibrat en sabors, amb un lluç perfecte en cocció.
Pel plat de carn hi havia cabirol, col, codony i vi d'espècies. Molt tendre però jo esperava que, al ser un animal de caça, tingués un sabor més intens. El vaig trobar molt suau.
Postres:
Suc de raïm, poma i Maria Lluïsa. Aquí el plat juga amb les textures i temperatures presentats amb forma de quenelle: una és como una escuma cremosa i l'altra un gelat, sobre el suc de raïm.
Xocolata blanca, mandarina, grosella i vainilla. Per a mi un tancament poc dolç perquè no m'agraden els fumats i la quenelle de vainilla era intensament fumada. Vaig apartar-la ràpidament al plat del Santi i vaig poder gaudir del gelat de grosella i la resta del plat.
Per acabar, uns bombons i els petits fours amb el cafè. Una mena de torró de festuc i unes gominoles de fruits vermells.
El compte va ser d'uns 80€ per persona, tenint en compte que el menú ja són 60, amb el vi, l'aigua, i que vam fer vermut i cafè, és un preu raonable per estar en un lloc on l'atenció i els plats son especials.
És un lloc per fer-se un regal. Aconsello agafar dormir i esmorzar, a la web tenen ofertes de caps de setmana, activitats de cercar bolets i tallers de cuina; fins i tot menú per a nens previ encàrrec. Molt a prop està el Santuari de Montgrony, la Pobla de Llillet, Ripoll. Nosaltres sempre que hem anat a Gombrèn hem aprofitat per comprar embotits a can Cortacans, just davant de la Fonda Xesc, i fem una passejada per la Font Grossa, on el Santi rememora la seva infantesa i les setmanes de colònies que passava allí durant l'estiu.